Seguidors

diumenge, 30 de juny del 2019

CASA DEL GAVIÀ o XALET JOAQUIM FOLCH i TORRES
L'ESCALA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Casa el Gavià.
En record a Joaquim Folch i Torres (Barcelona 15 de setembre de 1886 - Badalona 7 de novembre de 1963), historiador, crític d'art i museòleg.
Construïda l'any 1945, adquirida pel municipi l'any 1985.

Joaquim Folch i Torres





Enllaç amb informació:

que diu:

Època: mitjan segle XX
Descripció:
Situada dins del nucli antic de la població de l'Escala, construïda damunt les roques de l'extrem occidental de la Platja, amb la façana principal al carrer del Cargol. Forma cantonada amb el petit corriol del pintor Rafel Ramis i Ballesta.
Edifici de planta rectangular, assentat damunt la roca de la costa, amb un mirador damunt del mar a l'extrem nord. L'edifici està format per tres crugies rectangulars, amb desigual alçada. Es troba distribuït en planta baixa i pis, tot i que el cos central, construït a mode de torre, presenta una tercera planta. A la part nord hi ha una terrassa damunt del mirador. La façana principal té una porta d'accés rectangular amb una l'obertura de mig punt bastida amb carreus de pedra. Als pisos, les obertures són circulars, també emmarcades en pedra. La façana de mar presenta tres contraforts de reforç de l'estructura, amb finestres rectangulars a baix i circulars al pis. La planta superior té una sola obertura tripartida, bastida en pedra, que es repeteix a la façana nord, damunt la porta d'accés a la terrassa. A la planta baixa, hi ha un gran portal de mig punt amb dovelles petites i la clau destacada. El mirador està obert al públic i delimitat per una tanca de pedra i maó, amb portal de mig punt cobert per accedir-hi des del carrer.
Tota la construcció és bastida amb pedra sense desbastar, lligada amb ciment.
 
Notícies històriques:
Casa construïda en l'emplaçament de l'Escorxador Vell, que va quedar en desús el 1913 quan les instal·lacions es varen traslladar a sortida de la vila (direcció Figueres), a la zona de la desembocadura del riu Ter. En aquest emplaçament fou construït, el 1951, el Xalet Folch i Torres (o Gavià), que fou adquirit i rehabilitat per l'Ajuntament l'any 1985. Des de el 2 de setembre de 1993 hostatja l'Escola Municipal de Música i d'Arts Plàstiques.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Descripció:
Casa construïda en l'emplaçament de l'Escorxador Vell, damunt de les roques, a la zona coneguda com Vista Alegre. L'antic escorxador va quedar en desús el 1913 quan les instal·lacions es varen traslladar a sortida de la vila (direcció Figueres) a la zona de la desembocadura del riu Ter.
La Casa Folch i Torres o Casa Gavià es una construcció de pedra amb obertures allindades i circulars a la façana que dóna a la platja d'en Manassa.
Cronologia:
L'escorxador Vell va quedar en desús el 1913. El 1951 fou construït el Xalet Folch i Torres (o Gavià), que fou adquirit i rehabilitat per l'Ajuntament l'any 1985. Des de 1993 hostatja l'Escola Municipal de Música.







Altres enllaços amb informació:
















CASA DE LA PUNXA o CASA DE LA TORRE
L'ESCALA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Enllaç amb informació:

que diu:

Època: inici segle XX
Descripció:
Situada dins del nucli antic de la població de l'Escala, al sector nord, davant de la Platja i formant cantonada amb aquesta i amb els carrers Alfolí i del Port, on hi ha la façana principal.
Edifici de planta rectangular i una sola crugia, amb coberta plana amb tres vessants de teula. Consta de planta baixa, dos pisos i altell, amb una torre-garita a la cantonada nord-est. La façana principal presenta un gran portal de mig punt adovellat, amb la clau destacada. Damunt seu hi ha un escut dels comtes d'Empúries esculpit en pedra i, al seu costat, una finestra geminada amb columneta i capitell decorat, d'estil neogòtic. Al nivell del segon pis hi ha tres obertures d'arc de mig punt bastides amb maons. La façana encarada a mar presenta, tant a la planta baixa com al primer pis, finestres geminades i trilobulades, també neogòtiques. Al segon pis hi ha tres finestres rectangulars emmarcades amb grans carreus de pedra ben escairats. A l'altell hi ha ulls de bou. La torre, força destacada respecte l'entramat urbà de la població, s'aguanta damunt d'un basament format per mènsules circulars, delimitat per una filada de rajola vidrada blava. Distribuïda en dos nivells, amb les finestres apuntades i la coberta piramidal de teula, amb ràfec de rajola decorada. El parament està arrebossat, amb decoració esgrafiada de línies horitzontals blanques. La façana al carrer Alfolí presenta les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra.
Tota la construcció es troba bastida amb pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç. Les cantonades estan bastides amb carreus ben escairats.
 
Notícies històriques:
Antigament, aquest edifici, com tots els que envoltaven el port, estaven dedicats a les industries derivades de la pesca com el salaó d'anxoves, els barrilers, les tavernes de pescadors, els magatzems de sal, etc. Aquest en particular exercia de fàbrica de gel.
Actualment els baixos funcionen com botigues comercials i els pisos com habitatges. L'any 2008 es va endegar un procés de rehabilitació i restauració, que l'any 2009 encara no havia conclòs.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Està situada en un des llocs més emblemàtics de l’Escala, davant de la Platja, l’antic port, on tots els edificis estaven dedicats a activitats relacionades amb la pesca. Aquesta casa havia estat una fàbrica de gel. L’edifici, d’estil historicista, és de l’any 1919. La composició de la façana s’inspira en els grans casals del gòtic català, tot i que algunes finestres es poden qualificar de neoromàniques. L’element més característic és, però, la famosa punxa, una torre angular de planta circular amb corona cònica guarnida amb detalls ceràmics.

Altres enllaços amb informació:

http://www.xtec.cat/cda-empuries/GCCalesEscala1.pdf



***************************************************************************

L'Escala 1932 - Arxiu Fotogràfic del Patronat Nacional de Turisme 
foto Arxiu Mas

Moltes d'aquestes fotos estàn publicades a: 





Foto quan encara no hi havia la construcció amb la punxa

































dissabte, 29 de juny del 2019

CASA DE JOSEP VICENS i JULI - L'AVI XAXU
L'ESCALA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




Josep Vicens i Juli (l’Escala 14 de gener 1870 – 18 d’abril 1956)
Nasqué l’any 1870 i, com el seu pare, tingués dos oficis: barber i músic. El 1893 es casà amb Francesca Mornau i tingueren 3 fills: Josep, Maria i Carme. El 1920, amb 50 anys, passà a residir a Malgrat de Mar i el 1931 es traslladà a Girona. Després de la guerra civil i d’un penós exili a França de 2 anys, retornà a l’Escala i visqué en aquesta casa, en la qual morí el 18 d’abril de 1956 als 86 anys d’edat.
Essent infant, féu el solfeig amb Rossend Mercader i harmonia amb Antoni Agramont de Castelló d’Empúries, encara que fou força autodidacte. A la seva vila fou membre i director de les cobles L’Aliança i la Principal de l’Escala, però també fou cofundador, capdavanter o integrant de la Principal de la Bisbal, la Principal de Calella, la Principal de Tordera, la Cobla Xaxu o la Principal de Girona.
S’inicià en la composició als 13 anys amb la sardana La Filosa i es consagrà com a mestre compositor als 18, amb El cant del pastoret. Durant la seva vida compongué més de 500 sardanes, d’entre les que destaquen títols com Aires de ma terra, Les ninetes de l’Escala, La Plaça del Firal, El cant del batre, La segadora, Carícies, Les noies de la costa, Arc de triomf, La Roca del Cargol, Rondalles i cançons, Camí de la masia o la conegudíssima Bona Festa, datada el 1926.
No obstant, també fou professor de música, director de corals o compositor d’altres gèneres musicals, com obres religioses (avemaries, oficis o himnes), obres escèniques (Muset i Bernadeta), obres per a cobla (Dolça terra), caramelles (El meu cant), obres d’orfeó (Pàtria) i sardanes corals, obres de concert (simfonies i peces d’instrument solista), serenates, melodies, marxes de cercavila i ballables (ranxeres, jotes, fox, pasdobles, rigodons, valsos o rumbes).
Per totes aquestes facetes i la seva bonhomia tothom estima i recorda Josep Vicens, popularment conegut com l’Avi Xaxu.
   
Josep Vicens i Juli

Monument a la Plaça Avi Xaxu de l'Escala

Temporada 1913-14. Formació de La Principal de l'Escala amb el Xaxu com a segon tenora (a baix, el segon per la dreta)

L'avi Xaxu, ja en plena vellesa, amb la seva inseparable guitarra davant d'aquesta casa.


Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVIII
Descripció:
Situada dins del nucli antic de la població de l'Escala, al bell mig de l'entramat urbà i al costat de l'església parroquial de Sant Pere. Presenta façana al passatge de l'Església i al carrer dels Germans Masferrer.
Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula a un sol vessant. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal al passatge de l'Església. A la planta baixa presenta dos portals d'accés a l'interior, el principal amb els brancals bastits amb carreus ben escairats i la llinda plana de pedra. Al pis hi ha una senzilla finestra rectangular, damunt del portal principal, i al costat, una porta també rectangular amb una politja de ferro a la part superior, per emmagatzemar mercaderies.
La façana al carrer dels Germans Masferrer presenta un únic portal d'accés a l'interior, d'arc rebaixat i, al pis, una finestra rectangular amb els brancals pintats del mateix color que el sòcol de la façana, gris. La resta del parament està pintat de blanc, de la mateixa manera que la façana principal.
 
Notícies històriques:
En aquesta casa hi visqué l'escalenc Josep Vicens i Juli (1840-1956) conegut popularment com l'Avi Xaxu, compositor de sardanes i músic. A més d'ésser un esplèndid compositor, el 1895 impulsà la creació de la societat coral La Marinera i l'agrupació La Unión Escalense. A més, fundà a l'any 1906 la cobla La Principal de l'Escala, sent elegit director el 1910, hi actuant-hi fins al 1918. Després de viure a Malgrat de Mar i exiliar-se acabada la Guerra Civil a França, tornà a l'Escala el 1941 i habità aquesta casa fins el dia de la seva mort.
Va ser el compositor de més de 500 sardanes, de les que se'n conserva la meitat. La seva producció abastà també obres corals, la música d'una sarsuela, ballables per a cobla-orquestra, i algunes peces de concert. És autor d'una de les sardanes més conegudes de totes les èpoques, Bona Festa.
 

Altres enllaçps amb informació: