BÚNQUERS BATERIA DE COSTA L-6 DE LA CLOTA
L'ESCALA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Bateria construïda a les
darreries dels anys quaranta en el marc del pla defensiu desenvolupat per la
Comissió Mixta d’Artillat del Golf de Roses. Forma part d’una de les quatre
bateries que defensaven aquesta àrea, enquadrada en el II Grup del Regiment d’Artilleria
de Costa número 7. La bateria es troba dividida en dues seccions, cadascuna de
les quals formada per dos búnquers situats simètricament a llevant i ponent i
orientats a nord i nord-est. El búnquer de l’extrem de ponent contenia un niu de
metralladores que dominava la petita badia de la Clota, la qual, abans de la
construcció del port, era recer natural de vaixells i embarcacions.
Els búnquers foren artillats
amb quatre canons d’acer amb cèrcols de tir ràpid García-Lomas de 100 cm i un
abast de 8.900 m. Provenien dels vaixells de l’Armada i el 1914, amb lleugeres
modificacions, l’exèrcit els va convertir en canons reglamentaris de defensa
costanera. L’objectiu era defensar qualsevol desembarcament a litoral empordanès
i, especialment, disparar contra llanxes i vehicles amfibis. Aquests canons,
juntament amb els de la bateria L-7 situada al far de Roses, completaven els
vuit canons Vickers/Reinosa 152 mm model 1923 que, amb un abast de més de 20 km,
eren els encarregats d’allunyar els principals vaixells. Aquests darrers van
ser distribuïts en dues bateries de quatre canons cadascuna i es van situar a
ambdós extrems del golf de Roses, a punta Falconera (bateria L-8) ia a Punta
Milà (bateria L-5).
Dins del context polític i
estratègic, aquesta fou una construcció molt tardana i de vida molt efímera. Va
ser concebuda en un moment en què la pressió internacional amenaçava el règim
franquista, però als anys cinquanta, en plena Guerra Freda, queda completament
obsoleta.
Enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada