Blogs - pàgines - vincles

dilluns, 24 de juny del 2019

BÚNQUERS BATERIA DE COSTA L-6 DE LA CLOTA
L'ESCALA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Bateria construïda a les darreries dels anys quaranta en el marc del pla defensiu desenvolupat per la Comissió Mixta d’Artillat del Golf de Roses. Forma part d’una de les quatre bateries que defensaven aquesta àrea, enquadrada en el II Grup del Regiment d’Artilleria de Costa número 7. La bateria es troba dividida en dues seccions, cadascuna de les quals formada per dos búnquers situats simètricament a llevant i ponent i orientats a nord i nord-est. El búnquer de l’extrem de ponent contenia un niu de metralladores que dominava la petita badia de la Clota, la qual, abans de la construcció del port, era recer natural de vaixells i embarcacions.
Els búnquers foren artillats amb quatre canons d’acer amb cèrcols de tir ràpid García-Lomas de 100 cm i un abast de 8.900 m. Provenien dels vaixells de l’Armada i el 1914, amb lleugeres modificacions, l’exèrcit els va convertir en canons reglamentaris de defensa costanera. L’objectiu era defensar qualsevol desembarcament a litoral empordanès i, especialment, disparar contra llanxes i vehicles amfibis. Aquests canons, juntament amb els de la bateria L-7 situada al far de Roses, completaven els vuit canons Vickers/Reinosa 152 mm model 1923 que, amb un abast de més de 20 km, eren els encarregats d’allunyar els principals vaixells. Aquests darrers van ser distribuïts en dues bateries de quatre canons cadascuna i es van situar a ambdós extrems del golf de Roses, a punta Falconera (bateria L-8) ia a Punta Milà (bateria L-5).
Dins del context polític i estratègic, aquesta fou una construcció molt tardana i de vida molt efímera. Va ser concebuda en un moment en què la pressió internacional amenaçava el règim franquista, però als anys cinquanta, en plena Guerra Freda, queda completament obsoleta.






Enllaços amb informació:










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada