Seguidors

dijous, 27 de juny del 2024

CAL TERRA o CASA BOVERS

GELIDA - L'ALT PENEDÈS 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


La masia de Cal Terra forma part del nucli primitiu de Gelida -aquest del segle XIII- a l’entorn de la capella romànica de Sant Miquel (avui desapareguda i que ocupava el lloc de l’església actual). L’era de la masia arribava fins a la rectoria. A la finestra central de la façana hi figura la data de 1633, però sabem que és més antiga ja que s’esmenta en un inventari de l’any 1596 com a casa Bovers, reconeguts sastres de Gelida. Al pati, on durant anys s’hi va coure l’escudella de Santa Llúcia, s’hi conserva un pou.





*****************************************
Enllaç amb informació:

A l'any 1578 ja existia una casa al nucli de Sant Miquel que podria ser cal Terra: La casa del sastre Pere Bover. En un inventari de l'any 1596 ens diu "...una casa situada en la parrochia de Gelida al lloch de St. Miquel sufraganea de Gelida...". En el capbreu, en molt mal estat, de 1598 ens diu que Elisabet Civil, vda. de Pere Joan Bovers i Font del Puig, fill de l'anterior, sastre, i el seu fill Pere Joan Bovers i Civil, sastre, esmenten una peça de terra al lloc de St. Miquel per edificar una casa que podria ser la que en un pergamí (núm. 52) de l'any 1633 que conserva la família ens parla de l'establiment d'una casa gran, potser la nova, l'actual cal Terra, i diferents peces de terra (les Ribes, i dues més als llocs del Mallol i el Pèlag) als Bovers. Els Bovers ja són presents, com hem vist, a Gelida com a sastres abans de 1565. En Pere Bovers, francès i sastre, el primer que hem esmentat, i que casa amb una de cal Font del Puig. Els Bovers o Bover, són oriünds d'Alou, bisbat de Comenges (Regne de França). A més de l'inventari de l'any 1596 n'hi ha un altre de l'any 1668 ens diu les següents distribucions: Primo ala entrada dela dita casa, al manjador, a la cuyna, al pastador, ala botigueta, al seller, ala estància del cup, dalt ala sala, continua a l'any següent: Primo ala cambra que en Joan Alegre dorm, ala cambra del sastra, ala cambra dels hostes, ala cambra dels mossos, ala botiga delblat, auna caxa dolenta quey ha ala cuyna hy ha lo següent. 

La pubilla Magdalena Bovers i Llopard del mas Osset, casa, el 1642, amb l'hereu de can Terme de la Parra, Joan Terme, mentre que una germana dita Paula casa amb l'hereu de ca n'Alegre, de Castellví de Rosanes, Joan Alegre i Montmany de Sobrerroca, el 1650. A partir de les hores els Alegre alternen a viure entre Gelida i Castellví fet que un segle més tard, 1760, es produí un plet i una concòrdia entre els Casanoves i els Alegre, en concret entre Maria Romegosa, pubilla, vda. de Ramon Casanoves, de cal Terra de St. Pere de Lavern, Subirats, i Francesc Alegre i Mata, sobre la possessió de les següents cases: Cases de Pere Joan Bovers (la casa Gran, ben segur que és cal Terra actual), la Taverna i la caseta Xica. En Francesc Alegre el 1736 en no poder demostrar la propietat de cal Terra els senyors de Gelida li atorgaren nova carta precària.

Sobre una taverna a Gelida, l'any 1640, trobem un Guillem Baurís, d'origen francès, com a taverner. Ignorem si és la mateixa, però era segurament situada al nucli de Sant Miquel.

*****************************************

Altre enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2660

Època: segle XVII

Descripció:

Construït el 1633, segons la data gravada a la finestra central, aquest casal de planta rectangular, consta de planta, un pis i golfes, amb teulada a dues vessant. Cal remarcar, i després d'unes desafortunades modificacions, el portal dovellat d'accés, l'entrada i la gran sala superior i un preciós pou al pati enjardinat.

*****************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8020

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=15945

https://estimadaterra.wordpress.com/2023/08/05/cal-terra-de-gelida-alt-penedes/

*****************************************

 




ESGLÉSIA DE SANT CUGAT

FORNELLS DE LA SELVA - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



















La parròquia de "Fornell i Fornellet" existia ja l'any 882 abans del 1000 prengué el nom de Fornells. Té per patró Sant Cugat, màrtir barceloní del segle IV. El temple de formes sgòtiques, es construí entre 1578 - 1610, el campanar s'acabà el 1620 i la capella lateral del Roser el 1653.










*************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVI

Descripció:

Església d'una sola nau amb elements poc remarcables a l'interior, però molt interessants a l'edifici exterior. Destaca per la seva dimensió el campanar, esvelta torre octogonal de carreu acabada amb una agulla i tenint la base de planta quadrangular; en una de les cares presenta un rellotge de sol. En la seva part oposada hi ha una torre de vigia -garita volada-. El frontis és la part més important a nivell artístic.

Notícies històriques :

Dita església parroquial ja apareix documentada el 1032, en la donació d'un alou del terme de Fornells que féu Eribau, vescomte de Cardona i ardiaca de Girona, al prevere Guadamir. El lloc és esmentat però des del 922. El temple actual és de la segona meitat del segle XVI, de tradició gòtica amb elements renaixentistes i fortificat.

*************************************

Altres enllaços amb informació:

https://fornellsdelaselva.cat/guia-del-poble/llocs-dinteres/esglesia-parroquial/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cugat-de-fornells-fornells-de-la-selva

https://www.pedresdegirona.com/girones/sant_cugat_fornells.htm

https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=2358&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=698&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=

https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=2851&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=698&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=

*************************************


 



dimecres, 26 de juny del 2024

FONT DE LA PETXINA

LA POBLA DE CLARAMUNT - L'ANOIA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



Reproducció actualitzada de la font inaugurada l'any 1905 en aaquest mateix lloc.
Ajuntament de la Pobla de Claramunt, desembre de 2004





Enllaç amb informació:

Època: Segle XX-XI

Any: 1905

Autoria de l'element: Josep Murray (forja de l'estructura)

Descripció:

A l'avinguda principal del poble i en ple nucli històric s'emplaça aquesta font, l'última estructura construïda de la qual, feta l'any 2004, és a base de totxo vist i amb elements secundaris i decoratius de ferro forjat fets per l'artista local Josep Murray. L'estructura és un ample pilar quadrat fet de maons, amb coberta a quatre aigües coronada per un fanal i amb la base lleugerament més eixamplada que el cos, on s'hi ha col·locat una gran pica de pedra quadrangular. El broc és d'acer inoxidable, sense cap particularitat artística. Una gran placa ovoïdal de ferro que ocupa tota la meitat superior de l'estructura recorda que aquesta font és una reproducció d'una d'anterior construïda l'any 1905 en el mateix emplaçament. Les aigües d'aquesta font són canalitzades de les Tres Fonts.

També coneguda com "Font de la Plaça", i antigament com a "Font del Negre".

Història:

Es tracta d'una font publica que, tot i que inaugurada el desembre de 2004, en reprodueix una d'anterior que s'havia construït cent anys abans, l'any 1905, en el mateix lloc (llavors l'Era del Comú, al peu de a carretera d'Igualada) i que era coneguda com a ‘font del Negre' en al·lusió a un sobrenom de l'alcalde que la va manar construir.
La reproducció del segle XXI es va fer en el marc d'unes obres de millora del nucli antic de la Pobla de Claramunt.

************************************



CASTELL DE CINC CLAUS 

CINC CLAUS - L'ESCALA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


Antigament es coneixia amb el nom de Cent Claus.

Esmentat ja l’any 958, Cinc Claus és un conjunt de masos que estaven dominats per un Castell, propietat de la família de cavallers Pau. Encara s’observa el pont medieval d’entrada i una torre adossada al mas Piferrer. A la mateixa època s’edificà sobre les ruïnes d’una vil·la romana l’església dels sant Joan Baptista i Eugènia, que a partir de 1703 es coneix amb el nom de Santa Reparada. Actualment es pot admirar l’arquitectura de les grans masies, que van prosperar als segles XVII i XVIII gràcies al cultiu d’arròs, a banda d’altres cereals i farratges.









************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XIV

Descripció:

Situat al nord-oest de la població de l'Escala i a uns dos quilòmetres d'Empúries, al veïnat de Cinclaus. S'hi accedeix pel camí de Cinclaus a Empúries, força proper a la GI-623. Es tracta de les restes de l'antic castell de Cinclaus formades per un portal i una torre de l'antiga muralla. El portal donava accés a l'interior del recinte des del sud, i actualment es troba adossat a les façanes de llevant i ponent dels masos Concas i Bassedes. És d'arc de mig punt bastit amb grans dovelles i carreus ben escairats als brancals. Per la cara interior, l'arc és de mides més grans, rebaixat i bastit amb dovelles més petites. Conserva un fragment del parament superior del mur, bastit amb pedres de mida gran desbastades i disposades formant filades regulars. A poca distància del portal per la part interior hi ha les restes d'un arc lleument apuntat també adossat als masos. Es conserven alguns encaixos de la porta i els forats de tancament de la balda. La torre està situada al sector est del veïnat, a poca distància del portal i integrada actualment al mas Piferrer o del castell. És de planta quadrada, distribuïda en tres pisos i amb la coberta a dues aigües de teula, restituïda en el moment d'integrar-se al mas. La façana de llevant presenta espitlleres a la planta baixa i, al pis, una finestra coronella gòtica formada per dos arcs apuntats, amb columneta i capitell decorat i cornisament a la part superior. L'obertura es repeteix a la façana nord. A l'interior, la planta baixa presenta volta de pedruscall. El parament és de carreuons perfectament escairats, disposats en filades regulars i amb les cantoneres ben delimitades. L'element ha experimentat diverses modificacions al llarg del temps.

Notícies històriques:

El primer esment de Cinclaus es documenta l'any 958 amb el text de centumclaves a les proes de jurisdicció, domini i successió en què el comte Gausfred reconeix aquest lloc com una de les nombroses propietats del latifundista Riculf. L'origen etimològic de centum deriva de la centuriarització o parcel·lació del camp d'Empúries. Posteriorment, l'any 1402 apareix amb la forma Sinch Claus en un registre dels pobles del comtat d'Empúries incorporats a la Corona pel rei Martí l'Humà. Al 1633, en un document de l'arxiu municipal de l'Escala, es registra com quinque clavibus. Respecte al castell, aquest es bastí al segle XIV sobre les restes d'una antiga vil·la romana, i havia estat possessió de la família Pau. Posteriorment, vers el segle XVI, passà a domini dels Margarit fruit de l'unió de Pere de Margarit i Jerònima des Gallart, senyora dels castells de Sant Feliu de la Garriga, Empúries, Pelacalç, Cinclaus i d'altres de la rodalia. L'any 1640, el castell va ser saquejar per les tropes castellanes de Felip IV, com tots els llocs que posseïa Josep Margarit i de Biure, cap de les milícies de la Generalitat i figura molt important de la resistència catalana. Posteriorment, al segle XVII, a banda i banda del portal, es bastiren els masos Concas i Bassedes, i al mateix període, la torre defensiva queda integrada a la construcció del mas Piferrer.

Enllaç amb informació del jaciment de Cinc Claus:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/5587

Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'església de Santa Reparada, les restes del castell, un pont i cinc masies. Els seus orígens es remunten a l'època romana, i hi passava l'antic camí d'Empúries a França (via Heraklea), que es troba a 2 Km. El topònim "centum claves" apareix en un document de l'any 959 entre els nombrosos indrets on tenia propietats Riculf. La forma actual del topònim no s'enregistra fins el segle XV. L'església de Santa Reparada presideix el conjunt. És una església pre-romànica amb antecedents d'època romana. Les primeres referències arqueològiques d'aquest indret les proporciona Víctor Català (Caterina Albert), que va obtenir informació oral de Pere Màrtir Pujol, un "excavador" de l'època que cercava objectes de col·lecció i que li va explicar l'existència d'una necròpolis baix imperial. La mateixa autora a Ressons d'Empori parla d'una intervenció que va fer amb el seu germà el 6 de març de 1922, a la banda nord-est de l'església, descobrint dues inhumacions sense aixovar però datades en època baix imperial. També hi publica la presència d'un paviment romà "de petits daus de marbre" a uns 40 cm per sota de l'enrajolat a l'entrada. Apareix en posterioritat en diversos estudis bibliogràfics, citada per Pere de Palol i M. Almagro, Miquel Oliva, B. Fofarull i M.D. Piñero fan un aixecament planimètric l'any 1978, o Joan Badia. Es tracta d'una petita església de planta rectangular d'una sola nau amb l'absis a llevant de planta trapezoïdal, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i amb el frontis orientat a ponent amb la porta d'entrada a la que s'hi arriba per tres esglaons de pedra, amb un arc de mig punt amb dovelles de pedra. Al seu damunt hi ha una petita finestra rectangular d'un sol biaix i coronat per un campanar d'espadanya. L'any 2003, amb motiu del projecte de restauració de l'església de Santa Reparada de Cinc Claus, es va realitzar una excavació arqueològica tant de l'interior com del perímetre extern. Aquests treballs permeteren documentar diverses fases constructives de l'edifici, localitzant paviments d'opus signinum i de signinum tesselats així com diverses tombes a l'interior i un dipòsit d'opus signinum a l'exterior. Del castell només se'n conserva dos elements: el portal i la torre. El portal és de mig punt amb grans dovelles. La torre fa 12 metres d'alçada i està adossada al mas Piferrer. És de planta quadrada amb les cantoneres ben escairades i conserva dues finestres coronelles gòtiques. El castell fou saquejat l'any 1640 per les tropes de Felip IV. Els masos (can Falgàs, ca l'Arnay, can Leda, can Jonqueres i can Santfeliu) es constitueixen entre els segles XVII i XVIII reaprofitant elements de l'antic castell. El mas Peraquintana i Albornar (ca l'Arnay) estava situat fora del recinte del castell i devia fer l'antiga parada del camí. Amb motiu de la construcció d'una piscina a la seva finca, es va fer un seguiment arqueològic, l'any 2000, amb resultats negatius. El mas Conques (can Candal i can Falgàs) i el mas Bassedes (can Leda), es construïren a banda i banda del portal de migdia. A la banda nord hi ha el mas Sastre (can Santfeliu). A llevant el mas Piferrer o del castell (can Jonqueres i can Puig). Els resultats del control arqueològic de les “Obres de connexió dels sistemes de sanejament de Sant Pere Pescador i l'Armentera a l'EDAR de l'Escala”, entre desembre de 2009 i abril de 2020, van ser negatius. Les restes romanes i medievals es conserven molt fragmentades. Només estan en bon estat el portal, l'església, la torre i el pont.

***********************************************************

Mas Conques



***********************************************************

Mas Perequintana


***********************************************************
Mas Bassedes o Mas Leda


***********************************************************
Mas Sastre


**********************************************************

Mas Piferrer o Mas Jonqueres


**********************************************************

Església de Santa Reparada


**********************************************************



**********************************************************
Altres enllaços amb informació:



**********************************************************