ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA DE NOVES
GARRIGUELLA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Descripció:
L’església actual de Santa Eulàlia de Noves és un edifici
força gran que fou bastit enterament entre els anys 1722 i 1785; el campanar
data del 1883.
A llevant d’aquest temple modern es conserva una part de
l’església anterior, romànica, com a simple dependència parroquial.
Aquesta església antiga era de planta basilical, de tres
naus, molt més ampla la central que les laterals. S’aguanten una bona part de
les naus, però tot el sector oriental, amb la capçalera, ha desaparegut
totalment. Exteriorment, és visible el tram conservat del mur lateral de
tramuntana. Al de migjorn, s’afegeix un edifici tardà. El frontis tampoc no és
visible ja que queda adossat a llevant de l’església nova, que fou construïda,
doncs, a continuació de la romànica vers ponent. D’aquest frontis destaca,
només, un campanar d’espadanya, de tres pilars, sense arcades, que també queda
afegit a l’església moderna.
L’estructura romànica és, en canvi, ben manifesta a
l’interior, malgrat alguns envans que clouen els arcs, els arrebossats tardans
i algun altre element que contribueix a cobrir-los. En aquesta part subsistent
hom pot comprovar que les tres naus són cobertes amb volta de canó, fins i tot
lleugerament ultrapassades, dividides en tres trams per arcs torals de mig
punt, de dovelles estretes, sobre pilars adossats en el cas de les
col·laterals. S’han conservat també els tres arcs formers, per banda, que comuniquen
aquestes naus; els de llevant són malmesos a l’extrem a causa d’unes parets
afegides. Aquests arcs formers són de mig punt i tenen unes impostes
prominents, bisellades; són fets amb carreus grossos als pilars, i dovelles
estretes força ben tallades.
De la façana de ponent s’observa només, des de
l’interior, l’existència d’una finestra oberta a la nau de tramuntana, que
possiblement era d’un sol biaix.
L’aparell visible al parament extern de tramuntana és fet
a base de pedres de mida petita, sense treballar o només escalabornades, però
escollides per llurs formes i mides, la qual cosa permet una sedimentació
horitzontal que en certs punts aconsegueix de formar unes curtes filades
seguides. Són lligades amb morter de gra aspre, sorrenc. Hi ha un predomini de
la pissarra; aquest parament és coronat per una cornisa bisellada, tallada en
pedra sorrenca.
Evidentment, sense treballs d’excavació és impossible de
conèixer detalls de la part oriental, desapareguda, de l’església, amb la
capçalera, que lògicament devia ésser triabsidal.
Per les seves característiques formals (la relació de les
cobertes i els arcs de les naus), els elements primitius d’aquesta església
recorden edificis de la mateixa comarca, com la propera església de
Palau-saverdera, també de pla basilical. Palau-saverdera és una mostra molt
primitiva dels intents d’adopció de decoració i formes llombardes en un edifici
d’una certa monumentalitat als comtats nord-orientals catalans. Per l’aparell
molt més rústec, les restes de Santa Eulàlia de Noves s’apropen també a alguns
edificis de la mateixa zona encara sense decoració llombarda, com Santa Maria
de Vilajoan, Santa Maria d’Ermedàs o la també molt propera de Sant Martí de
Pau, sobretot a la part primitiva.
El desconeixement de la capçalera priva de saber si el temple de Noves estigué o no totalment mancat d’elements decoratius llombards. En qualsevol cas, cal situar-lo cronològicament, com els exemples esmentats, dins les primeres dècades del segle XI.
Història:
El monestir de Sant Pere de Rodes
tenia possessions a la “villa Novas”, segons el precepte del rei Lotari de
l’any 982; també li són confirmades en la butlla del papa Joan XV de l’any 990.
En una escriptura sobre possessions de diferents cavallers, en feu del monestir
de Sant Quirc de Colera, datable al darrer quart del segle XI, figura que el
vescomte de “castrí Birtini”, Ramon Guillem, tenia a la “villa Novas” tots els
masos, les terres i les vinyes i altres pertinences, juntament amb l’església
de Sant Nazari. També s’hi expressa que Dalmau Berenguer tenia la meitat de
l’església de Sant Nazari amb masos, terres i vinyes, i que Gausbert Gausbert
de Castelló tenia dos masos amb terres i pertinences a la “villa Novas”.
Aquesta església o domus de
Sant Nazari, que és esmentada més tard, al començament del segle XIII, com a
possessió de Sant Quirc de Colera, era situada a la rodalia de la font de Sant
Nazari, al sud-oest del nucli de Noves, i no en queden restes.
Al segle XIII i a la primera
meitat del XIV hi ha diferents notícies dels delmes de la parròquia de Santa
Eulàlia de Noves que el bisbe tenia infeudats a diferents cavallers; hi
apareixen sovint els Güell o Desgüell de Llers, els Pau i els Sord de Vilanova
de la Muga. L’any 1315 ja es distingeix entre els delmes de Santa Eulàlia de
Noves i els de Garriguella.
En les Radones decimarum del
1279 i el 1280 figura l’església de Noves, que és esmentada entre les
parròquies en les relacions diocesanes del 1362 i del final del segle XIV. En
les darreres apareix “l’Ecclesia parrochialis sancte Eulalie de Novis, vel de
Garriguella”, amb la particularitat que la precisió sobre Garriguella és una
interpolació que, pel tipus de lletra, cal considerar del segle XVI. De manera
idèntica apareix en el nomenclàtor del 1691. S’hi observa, doncs, el procés de
preeminència del topònim Garriguella, que ha acabat per designar tot aquest
terme.
El jaciment es troba situat a la plaça del davant de
l'església de Santa Eulàlia de Noves. Es tracta d'una necròpolis medieval
documentada a partir de la troballa d'enterraments a la plaça de l'església. No
hi ha cap descripció d'aquests enterraments que permetin adscriure el jaciment
a una tipologia i època determinades, però en estar a prop de l'antiga església
romànica, podria tractar-se de l'antiga sagrera medieval. La nova església
s'edificà damunt d'aquesta, però encara es poden observar restes de l'antiga
església romànica integrades a les dependències parroquials. L'estat de
conservació de l'indret és desconegut, atès que no s'ha realitzat mai cap
intervenció arqueològica ni s'ha documentat cap troballa que permeti definir la
seva cronologia amb exactitud.
********************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada