Seguidors

dimarts, 18 de juny del 2024

ATAC DEL NAVILI COLCHESTER A SANT FELIU DE GUÍXOLS

SANT FELIU DE GUIXOLS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



Portada d'un registre de marina de 1760, que probablement representa el Colchester o Buey Negro. Arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols.

El 1747 el navili de 50 canons Colchester, conegut també com a Buey Negro, se situà a poca distància de la platja de Sant Feliu. Tenia la intenció de capturar un vaixell ancorat a la badia que portava com a càrrega la vestimenta completa per equipar tres batallons d’infanteria i 1.500 fusells. El capità O’Brien exigí l’entrega de queviures i de la càrrega de les embarcacions situades a la rada amb l’amenaça de destruir-les. Davant la seva negativa, el navili anglès bombardejà intensament la població. L’endemà, el Colchester decidí desplegar veles i sortir de les aigües de Sant Feliu, no obstant, els estralls ocasionats pel bombardeig foren considerables. Van resultar afectades 21 barques situades a la platja i més d’un centenar de cases.
















**********************************************

A la publicació El bombardeig de Sant Feliu (1747) i “El Fortí” per Joan Torrent i Fàbregas. 

El matí del 12 de juny, el pinc i el «Colchester» ancoraren a la badia, a poca distància de la platja, i el seu comandant feia arribar a mans de les autoritats de la vila un missatge, escrit en italià, en què comunicava el propòsit «d'apressar i destruir un gran nombre de bastiments espanyols de diverses classes que hem vingut perseguint i que s'hi han refugiat». Adverteix que els vilatans s'abstinguin de tota resistència i que ensems li lliurin les mercaderies i efectes desembarcats; en cas contrari, el navili no partirà que no hagi convertit en cendres la població; i assenyalava un termini de mitja hora per a la resposta.

La nit abans, una de les barques havia descarregat els efectes que portava, consistents en 1500 fusells per a les tropes i el vestuari complet de tres batallons d'infanteria, tot el qual fou dipositat a la casa del Comú.

Havent les autoritats guixolenques respost negativament a les pretensions de l'enemic, tot seguit els canons del «Colchester» començaren a disparar sobre la vila. A migdia les seves llanxes intentaren emportar-se les embarcacions que hi havia ancorades, essent rebutjades amb trets de fuselleria, i sols aconseguiren agafar una tartana -amb càrrega de vi- que es trobava quelcom enfora. Tot el dia continuà a intervals el bombardeig. Mentrestant, en resposta a la crida dels regidors municipals als pobles veïns i al govern de la província, acudiren tot seguit diversos sometents, així com, de Girona, un capità amb cinquanta soldats de cavalleria i alguns altres d'infanteria amb municions.

L'endemà, a primera hora del matí, novament el capità del navili anglès trameté a les autoritats guixolenques una comunicació, escrita també en italià, en què repetia les amenaces de convertir la vila «en un museu de ruïnes» si hom no li entregava tots els bastiments que hi havia al port, amb llurs carregaments, o bé una quantitat en moneda equivalent a llur valor. Havent respost les autoritats amb un altre refús, tot seguit, des de les 7 del matí fins a les 11, i de les 5 de la tarda a les 8, el navili anglès continuà el bombardeig de la vila, desfogant així el despit i la seva ira. Sense haver aconseguit el seu propòsit, l'endemà, entre les 5 i les 6 del matí, el «Bou negre» llevà àncores i es féu a la vela vers llevant. Per tot botí s'emportava el carregament de vi de la tartana, la qual incendià en anar-se'n. Es veu que el «Colchesten> romangué encara, durant algun temps, en aigües de llevant.

Hom calculà que, en els dos dies que durà el bombardeig, el navili anglès disparà prop de 1.200 canonades, amb bales de 24 i encadenades, per a major eficàcia destructora. Els guixolencs respongueren amb abundant foc de fuselleria; l'esmentada relació del consum de municions dóna les xifres dels dies 12 i 13 de juny; consistien en 3 arroves i 23 lliures de pólvora i 2 arroves i 17 lliures de bales, despeses per gent de la vila i els sometents dels pobles veïns; aquestes xifres no incloïen la munició despesa per la tropa procedent de Girona. Quant a les víctimes, hom assenyala dos mariners anglesos morts, mentre que a la vila només hi hagué un paisà de Llagostera, «ferit de pedra».

Els efectes devastadors del bombardeig foren considerables. Una primera estimació dels danys causats als edificis i embarcacions els feia ascendir a 20.000 pessos. Amb data 17 del mateix mes, una comissió pericial composta de paletes i fusters lliurà a l'Ajuntament certificació detallada, casa per casa, del que costaria només de tapar i reparar els forats produïts per les canonades; el nombre de cases perjudicades era de 104 -aproximadament la quarta part de les existents a Sant Feliu-, 25 de les quals pertanyien a mariners i pescadors; i els danys es valoraven en 1.773 lliures barceloneses; els perits advertiren que els danys intrínsecs de les parets i sostres dels edificis eren incalculables, ja que les cases estaven rompudes de dins, de manera que mai més no tindrien la resistència d'abans, i reedificar-les costaria més de 15.000 lliures. Una altra peritartge, aquesta a càrrec de mestres d'aixa i calafats, de les embarcacions que resultaren destruïdes o avariades, en nombre de 19, ascendia a 1.652 lliures, comprès el carregament de vi i aiguardent.

Amb la convicció que el bombardeig s'hauria pogut evitar si la vila hagués comptat amb una defensa adequada, i per tal de prevenir d'altres atacs, l'Ajuntament s'adreçà al capità general de la regió, amb ofici de 20 de juny, fent palès el greu perill a què estava exposada la vila pel fet gairebé quotidià de buscar acolliment al seu port els bastiments perseguits pels corsaris, del què n'era prova el terrible bombardeig que acabava de soportar. I hom demanava que fossin instal·lats, «en el paraje que en tiempo se fabricaban navíos (que es muy a proposi to para resguardo del puerto)», quatre canons de 24, mentre durés la guerra, «pues con ellos estaria la villa totalmente resguardada de todo insulto a que cada dia estamos expuestos». Havien de transcórrer quatre anys llargs abans que es realitzés l'aspiració dels guixolencs, i encara migradament, ja que es reduí a la meitat el nombre de canons sol·licitats.

Alhora que el consistori municipal feia aquella gestió, adreçava al rei un memorial en el qual se l'informava del desastre sofert per la vila per tal de protegir les embarcacions refugiades al port i salvar els carregaments, entre els quals hi havia el vestuari de tres batallons i 1.500 fusells destinats a l'exèrcit, valorats en 574.000 rals de bilió; i hom suplicava a S,M, que, atès que s'havia prestat un servei tan important, la vila fos indemnitzada per la despesa feta en la reparació dels danys. Malgrat que l'Ajuntament atorgà poders a Domènech Matutano perquè el representés en la demanda, segons comunicava al rei en escrit de 27 agost d'aquell any, sembla que no hi hagué sort i que no s'obtingué cap subvenció de la Corona, ja que cap altre document no hem trobat que s'hi refereixi. Més afortunada fou la petició de canons. La instal·lació de la bateria, reduïda a dos canons, degué efectuar-se l'octubre de 1751 -o sigui, al cap de quatre anys-; un ofici del governador als regidors guixolencs del 16 d'aquell mes informava que el capità Janot, comissari d'artilleria, iria a la vila «a colocar en la bateria construída los dos canones de que està dotada, y en los almacenes las municiones y utensilios para el sevicio de las piezas»; ensems donava una sèrie d'instruccions concernents a l'allotjament dels soldats encarregats del servei de la bateria, a la participació i atribucions dels regidors en les accions de defensa, i al registre del consum de municions.

*********************************************






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada