Seguidors

dijous, 31 d’octubre del 2024

MONUMENT A L'EXILI

LA VAJOL - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


El monument a l’exili fou erigit amb ajuts públics (Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona i Ajuntament de la Vajol) i amb la participació de diversos particulars. L’escultura, realitzada per Lola Reyes i Joan Garcia-Codina, va ser inaugurada el 8 d’abril de 2000. Evoca un home que dóna la mà a la seva filla que, només amb una cama, s’aguanta amb l’ajut d’una crossa. Es tracta de dos personatges reals, Mariano Garcia i la seva filla Alícia, arribant a Prats de Molló a principi de febrer de 1939, camí de l’exili. Aquest episodi va ser captat per la càmera de Roger Viollet i va aparèixer al setmanari francès  L’Illustration. Es tracta d’una de les imatges més conegudes i simbòliques de l’exili republicà.






















**************************************************

Durant la Guerra Civil espanyola, a mitjans de 1937, el President del Govern de la República, Juan Negrín, va trobar a La Vajol un indret ideal per guardar el tresor de la República en cas de perdre la guerra. La Vajol era una petita població fronterera amb França, de difícil accés i que tenía unes mines subterrànies de talc, on es podien guardar elements de valor. Per això, cap a final de 1937, Negrín va confiscar la Mina Canta als germans Giralt Canta i, sota l'estricte control del seu fill, Juan Negrín Júnior, es començaren les obres d'adaptació de la mina per poder albergar l'or de la República i obres d'art provinents del Museu del Prado. Negrín va fer venir obrers de Cartagena per construir un edifici de tres plantes sobre les mines, que encara es conserva, i una cambra cuirassada al subsòl revestida de ciment pels possibles bombardeigs. La mina va quedar expropiada sota l'autoritat del govern, i estava sota la responsabilitat directa i vigilància absoluta del Ministre d'Economia i Hisenda, Francisco Méndez Aspe.
Juan Negrín també es va instal·lar a la vila els últims dies de la guerra, al mas de Can Barris. Més tard, s'hi va instal·lar també l'Estat Major, el Ministre d'Estat i altres membres del Govern; el President de la Generalitat, Lluís Companys, i el lehendakari, José Antonio Aguirre, estaven instal·lats al veí poble d'Agullana, a Mas Perxers. El dia 1 de febrer del 1939 hi arribà el President de la República, Manuel Azaña. Per tant, La Vajol, va ser l'última capital d'Espanya en temps de la II República. La nit del 4 al 5 de febrer, Azaña s'exilià cap a França, una hora abans que ho fessin Lluís Companys i José Antonio Aguirre. Tots tres van acabar travessant la frontera pel coll de Lli fins a arribar a les Illes, al Vallespir. 

Les obres d'art que hi havia guardades a la mina foren posteriorment traslladades a la Societat de Nacions a Ginebra, a Suïssa, per la seva custòdia temporal, amb un document signat la nit del dia 3 de febrer al castell de Figueres. Pel que fa al tresor de la República, l'endemà 71 camions, protegits per carrabiners, van transportar-lo cap a el Pertús per tal d'embarcar els quadres cap a Mèxic amb el vaixell "Vita". Alguns van travessar la frontera pel coll de Lli, en direcció a les Illes, però van tenir problemes en passar per la carretera; el setè camió es va tombar per la zona de la masia de Can Barris, de manera que alguns quadres van caure al camp. Mai no es va saber si va ser traslladat posteriorment.
El setmanari francès L'Express va publicar el 1993 un reportatge sobre aquest setè camió perdut, on esmentava la possibilitat que els soldats haguessin amagat els lingots d'or. Sobre aquest fet tracta també el llibre "El setè camió", de la historiadora Assumpta Montellà, i que va ser presentat el 2007 a l'antiga mina de talc, can Canta, també dita mina d'en Negrín.

**************************************************
Enllaços amb informació:



**************************************************





dimecres, 30 d’octubre del 2024

PORTA DE LA MURALLA D'ALBANYÀ

ALBANYÀ - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





**********************************************

Enllaç amb informació:

Època: segle XI

Descripció:

Situada al sud-est del poble, en un carrer paral·lel al riu. És formada per dos arcs de mig punt dovellat amb un espai intermedi cobert per volta de canó. Entre ambdós arcs hi ha l'espai per al rastell. A l'esquerra del portal podem veure un tram de llenç que potser pertanyia a una torre de planta quadrada on hi ha una petita espitllera rectangular, aparedada. L'aparell d'aquest mur és de còdols de mida no molt gran, escapçats, que s'afileren amb força perfecció, alguns agafen posició inclinada.

Aquesta porta de la muralla exercia de portal d'entrada a la vila.

Les restes de la fortificació d'Albanyà han estat datades entre els s. XI i XII. 

**********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8452

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ALBANYA&page=1&pos=9

**********************************************


 



CASTELL DE SANT SALVADOR DE VERDERA

EL PORT DE LA SELVA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 




























************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XI

Descripció:

Situat al sud-oest de la població del Port de la Selva, al cim més alt de la serra de Rodes, damunt del monestir de Sant Pere de Rodes. Es tracta de les restes conservades del castell de Verdera i de l'església de Sant Salvador, adaptades als forts desnivells del terreny on s'assenten. En general, les estructures estan força malmeses, tot i que els murs es conserven a una alçada considerable. Les restes dibuixen un recinte de planta irregular fortificat pels costats de tramuntana, llevant i ponent. En canvi, vers migdia el castell està construït arran del cingle, que probablement devia fer de defensa natural. El portal d'accés principal al castell està situat a l'extrem nord-oest de la construcció i es troba protegit per una bestorre rectangular situada al seu costat. Està format per dos arcs de mig punt formats per dovelles de mida petita separats per l'espai destinat al rastell, tot i que l'interior ha estat espoliat. El tram septentrional de la muralla està format per un total de set bestorres, tres de planta semicircular atalussades i quatre de rectangulars, lleugerament trapezials. Tant el parament de la muralla, que conserva una alçada en alguns trams d'uns deu metres, com les torres presenten llargues espitlleres que també es localitzen al costat de la porta d'accés. Cal destacar una poterna situada al costat d'una de les bestorres rectangulars del sector. A l'angle sud-oest del conjunt hi ha una torre que presenta unes formes arrodonides tant exteriorment com interior. Presenta una gran volta de mig punt que conserva restes de l'encanyissat original, i s'obre a l'exterior mitjançant un arc de punt rodó bastit amb pedra desbastada. Al seu costat hi ha una altra bestorre circular. A l'angle sud-est del recinte, a la part més elevada del recinte i adossada al frontis de l'església, hi ha les restes d'una torre de considerables dimensions i de planta quadrangular, identificada amb la torre de l'homenatge. Se'n conserven només murs de poca alçada. L'interior del recinte fortificat és ampli però molt irregular degut a l'orografia del terreny. Les restes constructives conservades a l'interior són molt escasses i de difícil interpretació. L'església de Sant Salvador de Verdera, situada a l'extrem sud-est del recinte interior, era un petit temple de planta basilical format per tres naus, amb tres absis semicirculars i un pòrtic davanter. El pòrtic comunicava l'església amb la torre de l'homenatge i està obert mitjançant grans arcs de mig punt. L'espai interior està cobert per una volta d'arestes feta amb pedres petites, que encara es conserva. Es conserven importants restes dels murs laterals i del frontis, amb restes d'obertures força malmeses. Destaquen les restes d'una porta oberta al mur de tramuntana, de la que es conserven la llinda i l'arc de petites dovelles de la part superior. A l'interior del temple, les estructures estan força malmeses i arrassades. Tant el castell com les restes de l'església estan bastits amb petites pedres de llicorella poc treballades, excepte a les cantonades que hi ha carreus ben escairats. Fora del recinte emmurallat hi ha una cisterna de grans dimensions, situada al nord-oest. Presenta una planta rectangular d'uns set metres de longitud per quatre d'amplada, coberta amb una volta apuntada feta amb llosetes petites i estretes, a sardinell, unides amb morter. L'interior és arrebossat i recobert d'argila. L'extradós de la volta ha perdut la seva protecció. El parament és idèntic al dels murs del castell.

Notícies històriques:

La referència més antiga que es documenta del castell es remunta a l'any 904, apareix com a castrum Verdaria, tot i que, per les mencions dels documents de Sant Pere de Rodes es pot considerar una data molt més anterior. La seva construcció s'ha de relacionar amb el repoblament de les terres del Cap de Creus en època carolíngia i amb una funció de protecció de la població i de les comunitats religioses. La propietat del castell era del comte d'Empúries i l'any 974, el comte Gausfred de Rosselló va cedir el castell al monestir de Sant Pere de Rodes, tot i que, posteriorment Hug I se'n va apropiar a començaments del segle XI, però va ser retornat al monestir després de la mediació del Papa Benet VIII. Tot i l'acord arribat amb el monestir, els comtes en farien ús de la fortificació amb la compensació de fer donacions i aportacions al monestir. L'any 1283, degut a l'estat d'abandonament de la fortificació de Verdera, el comte Ponç Hug va acordar amb l'abat del monestir de Sant Pere de Rodes la reedificació del castell. A partir d'aquest moment el castell se'l va conèixer com a Sant Salvador en referència a l'església homònima mencionada als documents l'any 1279, però anterior a aquesta data. El castell va participar activament en la croada del papa Martí V contra el rei Pere II, durant la qual, les tropes franceses de Felip l'Ardit el van ocupar l'any 1285, però va ser recuperat de nou pel comte en poc temps. Quan desaparegué el comtat d'Empúries, el castell va passar a poder de l'abat del monestir de Sant Pere de Rodes i encara va ser utilitzat durant les guerres civils catalanes dels segles XV i XVII. El 1309 conta que era encara en mans del comte emporità i hi ha notícies en aquest sentit durant tot el segle XIV. En canvi, en un text de 1424, sembla indicar que aleshores tenia la jurisdicció l'abat. El 1698 torna a constar que la titularitat la tenien els comtes d'Empúries. El castell, degut a la seva situació, servia de guaita del mar. Una de les torres és encara avui anomenada pels seus habitants, torre de la monegra. Aquesta és citada el 1787 en el privilegi de vila reial concedit al Port de la Selva, en marcar les fites del nou municipi, com torre de la monegra. És molt possible que es tracti de la torre de majors dimensions (extrem nord-oest). La fortificació va ser enderrocada pel duc de Noailles l'any 1708 en el context de la Guerra de Successió. Fins a la primera meitat del segle XIX hi havia sobre la porta d'accés al castell una làpida commemorativa de la reconstrucció de 1283 i de l'expulsió dels croats francesos, amb l'heràldica de Rodes i Empúries, actualment en localització desconeguda. Al costat de la cisterna aïllada hi havia una conducció que portava aigua al monestir de Sant Pere de Rodes, i a escassa distància d'aquesta hi ha més restes de fortificació. Igualment, a la banda de migdia del castell, sobre el puig de Sant Genís o de l'Àliga, hi ha les restes d'una altra torre barana rodona.

***************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.guimera.blog/tribuna/in-memoriam-de-lesglesia-de-sant-salvador-i-el-castell-de-verdera-el-port-de-la-selva-lemporda-sobira-girona-catalunya/

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sant-salvador-de-verdera

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-verdera-el-port-de-la-selva

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=PORT+DE+LA+SELVA&page=1&pos=2


***************************************
***************************************