MONUMENT A TOTS ELS BASTONERS DE LA VILA DE MONTBLANC
MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El Ball de bastons de
Montblanc és un dels elements folklòrics més antics de la Vila Ducal
de Montblanc, a la comarca de la Conca de Barberà.
Orígens
No se sap amb certesa quan es va començar a picar bastons
a Montblanc, però es dona com un fet que va arribar amb els traginers que
anaven de l'interior cap a la costa. Popularment es creu que, per defensar-se
dels bandolers, els conductors de carro usaven els raigs de recanvi que
portaven per a les rodes. Així, i a cops de bastó, intentaven foragitar els
assaltants. Un cop s'aturaven a Montblanc, explicaven les seves gestes i
representaven la lluita que havien tingut durant el camí.
La primera referència documental de la qual es té notícia
és una actuació del ball de bastons de Montblanc a Barcelona de
l'any 1734.
Ja al segle XIX es té constància de l'actuació
a Montblanc el 1864; també que el General Prim, després de presenciar
l'actuació montblanquina, va donar personalment "paraules
d'encoratjament" a la colla, i el 1871, conta un diari de l'època que
la colla va actuar davant del rei Amadeu I d’Espanya i que aquest va
quedar aclaparat per la força mostrada pels bastoners montblanquins. També, en
el diari personal del Sr. Josep Roselló (1843-1922), en la nota del dia 28 de
setembre de 1876 diu: "Va veni lo S. Arquesbisbe a confirmar la vegilia de
S. Miquel. Ce van fer molt bonas festes, ce va tira un castell de foc, van fer
lo ball de S. Miquel i per lo barri va ballar lo ball de bastons".
A finals del segle xix i principis del XX es té
constància de diferents colles de bastons que anaven actuant per la comarca.
Eren, però, colles formades per grups d'amics joves, normalment 8 nois.
Aquestes colles duraven uns 3 o 4 anys, ja que llavors els mossos es casaven
amb les pubilles i/o se n'anaven a fer el soldat.
L'any 1935, la colla de Montblanc fou la
convidada a una mostra de ball de bastons que va organitzar la Casa
del Penedès de Barcelona al Poble Espanyol de Barcelona.
Després de la Guerra Civil espanyola hi va
haver un període de "tranquil·litat imposada" fins que, a principis
de la dècada dels 40, va sorgir una nova colla.
Picar els
bastons
Popularment a Montblanc no es
balla als bastons, sinó que es pica als bastons. Això és degut al fet que
el ball és tan evolucionat que gairebé no existeix. De fet, i a diferència
de les altres colles bastoneres, la colla montblanquina no fa saltets rítmics
mentre pica els bastons, més aviat al contrari; se centra tota la força del cos
en el cop del bastó. Hi ha, però, un cop molt espectacular que es produeix quan
un bastoner salta amunt amb els dos peus junts per tocar-se, bastó amb bastó,
amb el company. No se sap ben bé perquè és l'única colla que, des que se'n té
notícia, fa aquest no-ball.
Caldria afegir que el model
montblanquí es va exportar fins a tres poblacions del Principat quan
bastoners de la vila de Montblanc van anar a viure fora-vila:
L’Espluga de Francolí (darrer
quart del segle XIX). Els montblanquins Ramon Bulló i la seva esposa
Margarida Carreras van muntar una fonda en aquest poble.
Posteriorment, ell va organitzar una colla bastonera a imatge de la de
Montblanc, segons R. Sanahuja, mestre bastoner.
Cambrils (primeries de segle
XX). Foren els germans Abellà qui van establir-se en aquesta bonica ciutat
del Baix Camp, van muntar una impremta i van ensenyar el seu ball
de bastons a joves cambrilencs.
Gràcia (mitjan segle XX).
Quan es van crear els Bastoners de Barcelona, van rebre la col·laboració
de gent de diverses contrades, entre ells montblanquins residents a Barcelona.
En paraules de la mateixa colla: "[els balls] destaquen per la complexitat
tècnica que han assolit en les picades, hereus de la filosofia del ball de
bastons de Montblanc."
Aquestes colles han mantingut els
passos típics i la base del ball montblanquí, però han creat balls nous i seria
un error pensar que en són "còpies".
Vestuari
Els membres del ball de bastons
duen una cinta blava o vermella al coll a manera de corbatí, camisa blanca
amb l'escut de Montblanc, faixa blava o vermella, pantalons blancs
amb una tira blava o vermella al costat i espardenyes tradicionals
blaves o vermelles.
Els bastoners es diferencien en
dos grups:
Dreters, llueixen el color blau.
Esquerrers, duen el color vermell.
Es diferencien en alguns aspectes
del ball, com és ara el "clos" (cop més vistós i dur, on els dreters
piquen amb el bastó horitzontal i els esquerrers amb el bastó vertical) i la
manera de "passar" en certs balls (picant per sota les cames o
acotxats).
Una menció especial mereixen els
flautistes, integrants del grup que hi posen la música, que van vestits
barrejant algunes peces blaves amb algunes de vermelles.
Música i balls
A Montblanc piquen els
bastons amb el so de la flauta dolça. Aquesta és una altra diferència molt
important amb la resta de colles de bastoners, que utilitzen instruments com
ara la gralla, el timbal o l'acordió. Així, el so predominant
són els cops del bastó i, entre cop i cop, els espectadors senten una melodia
suau, que fa de contrapunt perfecte a la violència del bastó.
La majoria dels balls que fa la
colla actual són els mateixos que s'han fet tota la vida a la vila. Alguns
d'ells són: la Marxa Llarga, la Marxa del Cargol, la Marxa dels
Soldats, la Seca, les Dones, el Sant Joan, la Reverència, el
Pere qui té son, els Escurçons, el Perico, la Tral·lara, l'Hereu
Riera, els Jueus, els Tres Tambors, la Xupina, la Trumfa, el
Tres i Clos, l'Indiot... i així fins a una cinquantena de balls. També hi
ha alguns balls de nova creació com per exemple el Vilasalva, el
Pasqualé (en homenatge a un membre de la colla desaparegut en
accident) o el Pagès (de Josep Jàvega).
https://www.facebook.com/bastonsmontblanc/?locale=es_ES
https://www.instagram.com/balldebastonsdemontblanc/
https://www.montblanc.cat/la-vila/folclore/el-ball-de-bastons
https://www.youtube.com/channel/UC1lkP-azp78dsHkA9vPIZDg/videos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada