CASA JOAN CASANOVAS i MARISTANY - CAL MILA
SANT SADURNÍ D'ANOIA - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIX
Descripció:
Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos amb
terrat. Fa cantonada amb el carrer de Montserrat. Els elements més remarcables
de la façana són, el baló en angle, les reixes i els balcons de ferro forjat i
les motllures neoclassicistes de la cornisa i les obertures. L'obra presenta
les característiques tipològiques del llenguatge eclèctic.
Notícies Històriques:
La Casa Casanovas es troba situada a la Plaça Nova, en la zona d'eixample vuiticentista que té com a eix el carrer de Montserrat. El projecte del mestre de cases Felicià Sallent, que es conserva a l'arxiu històric de l'Ajuntament, data del 14 de gener de 1859 i va ser aprovat el 10 de març de 1859. La construcció fou encarregada per J. Casanovas. L'edifici té valor simbòlic pel fet que l'any 1890 hi va néixer Joan Casanovas i Maristany, elegit president del Parlament de Catalunya el 1933. A la façana hi ha una inscripció commemorativa d'aquest fet.
Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d’Anoia,11
d’agost de 1890 – Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat
i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra
Republicana de Catalunya i President del Parlament de Catalunya.
Joventut
Fill d'una família de propietaris benestants radicada a
l'Alt Penedès. Nasqué a la casa familiar coneguda com a Milà de la Roca. Fill
de Modest Casanovas i Romeu i de Júlia Maristany i Oliver. Inicià els
estudis primaris a les escoles del poble. Després va estudiar als escolapis de
Sarrià.
Llicenciat, el 7 de març de 1912, en dret per
la Universitat de Barcelona, començà a exercir com a passant l'any 1911,
en el despatx del prestigiós advocat Josep Bertran i Musitu, membre de
la Lliga Regionalista.
El 1914, començà la seva activitat com a advocat,
destacant com a advocat sindicalista. L'any 1919 va ser elegit Diputat
a Corts per la legislatura que concloïa el 1923. En el decurs
d'aquella legislatura, també fou nomenat Conseller de la Mancomunitat de
Catalunya l'any 1921.
Defensor dels sindicalistes perseguits i
militant del Partit Republicà Català, durant la dictadura de Miguel
Primo de Rivera, fou empresonat l'any 1924 i novament el 1925.
El seu alliberament, assolit mitjançant la intervenció del seu oncle Pere
Grau Maristany i Oliver, comte de Lavern i amic del rei Alfons XIII,
es condicionà a la seva expatriació. L'any 1930, a la fi de la dictadura,
pogué retornar a Catalunya.
Segona República
Donà suport a Francesc Macià i a l'Estat Català,
partit al qual pertanyia i des del qual cofundà Esquerra Republicana de
Catalunya; així mateix, fou elegit Diputat de la Mancomunitat, Regidor de l'Ajuntament
de Barcelona el 1931 i membre de la Diputació Provisional
per Vilafranca del Penedès.
Participà en el govern de la República Catalana, el
govern creat per Macià entre els dies 15 i 28 d’abril de 1931,
encarregant-se de la cartera de Defensa. Restablerta posteriorment la Generalitat fou
elegit Diputat del Parlament de Catalunya, del qual esdevingué membre de
la Comissió de Govern Interior (substituït el 21 de juliol de 1933), de la
Comissió de Constitució (de la qual fou President en substitució de Joan
Casanellas), de Finances i de Llei Municipal (substituït el 29 de juliol de
1933); així mateix, fou Vicepresident del Parlament.
En el primer Govern de la Generalitat, presidit per
Francesc Macià, fou Conseller de Governació del 28 d’abril al 29
de desembre de 1931, i Vicepresident i Conseller de Foment en el
Govern des del 29 de desembre del mateix any, fins al 3 d’octubre
de 1932.
El 14 de desembre de 1932 es formà el segon
Govern de la Generalitat, presidit novament per Francesc Macià. Arran de la
dimissió de Lluís Companys del seu càrrec de President del
Parlament de Catalunya per esdevenir Ministre de Marina sota el
govern de Manuel Azaña, Casanovas fou investit president del Parlament
el 20 de juny de 1933. El 26 de desembre del mateix
any, arran de la mort del President Francesc Macià, ocupà interinament la Presidència
de la Generalitat i, en esclatar la Guerra Civil Espanyola, en fou
nomenat Conseller Primer i President del Consell Executiu del govern
de Lluís Companys.
Per divergències respecte a l'evolució del país, quant al
que ell considerava excessos de l'anarquisme, dimití el setembre del 1936 i fou
substituït per Josep Tarradellas. Pel novembre, apareix implicat en
una el complot de novembre dfe 1936 d'Estat Català per a apartar
Lluís Companys i desplaçar l'hegemonia dels anarquistes, que finalment el feu
travessar la frontera i exiliar-se.
L'any 1937 va retornar per intentar declarar la neutralitat de Catalunya i posar-la sota la protecció dels governs anglès i francès. L'intent, tanmateix, fracassà i el 1938, després de sofrir un atemptat, dimití del càrrec de president del Parlament i s'exilià definitivament al Rosselló. Morí anys més tard a la població de Valrans, al Llenguadoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada