ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE DOSQUERS
DOSQUERS - MAIÀ DE MONTCAL - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
L’església parroquial de Sant Martí de Dosquers, és al
centre de l’antic municipi de Dosquers, el qual l’any 1969 fou agregat al de
Maià de Montcal. És un terme força petit, ocupat per un bosc d’alzines i
roures, pasturatges i conreus de cereals i llegums, el qual es troba a la riba
esquerra del Fluvià, a l’indret de la seva confluència amb el Ser, que hi
aflueix per la dreta.
Història
Tot i que les referències al
castell de Dosquers apareixen amb relativa freqüència en la documentació, les
notícies sobre l’església de Sant Martí de Dosquers són molt tardanes i,
casualment, consecutives en el temps: en el testament de Pere de Castellnou,
bisbe de Girona, que posseïa el castell de Dosquers i exercia la jurisdicció
civil al lloc, apareix esmentada com “Sancti Martini de Duobus cheriis”, l’any
1278, mentre que en les Rationes decimarum del bisbat de Girona dels
anys 1279 i 1280 es troba com “ecclesia de Duobusqueriis”.
Durant el viatge que realitzà el
bisbe de Girona, Josep de Taverner i d’Ardena, a l’arxidiaconat de Besalú, el
1722, l’església de Sant Martí, com d’altres veïnes, perdé el permís per a
celebrar dues misses diàries sense cap justificació.
Església
L’església de Sant Martí de Dosquers ha sofert, com la
majoria de temples rurals de la contrada, una sèrie d’ampliacions que n’han
alterat l’estructura primitiva.
La planta originària és similar a la de moltes esglésies
de la Garrotxa, amb una nau encapçalada per un absis semicircular orientat a
llevant.
En una època posterior a la fase de construcció inicial
van ésser afegides quatre capelles, dues a tramuntana i dues a migdia de la
nau, i una sagristia a l’angle sud-est.
La porta d’accés al temple és emplaçada a la façana de
ponent, i formada per quatre arcs en gradació, llinda i timpà. El frontis,
definit per una motllura que assenyala els vessants de la coberta original, és
coronat per un campanar de torre, originat a partir d’una espadanya anterior.
S’hi accedeix des de l’exterior, a través d’unes escales adornades al mur de
tramuntana. Sobre la porta hi ha una finestra amb tres arcs en gradació.
A l’exterior del mur absidal s’observa una sobreelevació;
un fris sostingut per mènsules marca l’acabament del mur inicial i el
començament del posterior. A la part inferior s’obre una finestra de doble
esqueixada. L’aparell d’aquesta part de l’església és fet de carreus regulars i
ben escairats, ordenats en fileres horitzontals.
La nau és coberta per una volta de canó seguit i l’absis
per una volta de mig cercle. Aquest és situat a un nivell superior que la nau;
la diferència d’alçada és salvada per dos graons.
Una de les principals característiques de l’arquitectura
romànica d’aquesta comarca és l’homogeneïtat amb relació al tipus d’estructura
i de construcció. L’església de Sant Martí de Dosquers no té cap tret que
despunti en aquest sentit, sinó que presenta tots els elements que poden servir
per a definir qualsevol tipus d’església rural de la Garrotxa. Per això,
malgrat que les modificacions sofertes al llarg del temps dificulten l’anàlisi
de les estructures primitives, la seva estructura i ornamentació la situen dins
el segle XII, centúria a la qual correspon una part considerable d’edificis
rurals de la comarca.
Capitell
El Museu Arqueològic Comarcal de
Banyoles (Pla de l’Estany) conserva un capitell que prové de Dosquers,
treballat en pedra calcària i mutilat a la base i a la zona de l’àbac.
L’interès de la peça està
bàsicament en la seva decoració, que es desenvolupa de manera simètrica per
cada cara: així, es repeteix en cadascuna un doble cos de quadrúpede amb un
únic cap orientat vers la part superior i mossegant un element vegetal, sembla
que una tija. Aquesta enllaça amb altres motius que ocupen els angles superiors
i que configuren una palmeta invertida centrada per una fruita. El nivell de
qualitat de la peça és notable, i destaca l’interès pels detalls, com el de les
potes davanteres agafades al cos oposat o la fusió dels dorsos de cares
contigües. Les formes destaquen del fons en un relleu coPel
que fa al repertori, el capitell que analitzem té alguns paral·lels molt clars
i ben propers, com ara al claustre de Sant Pere de Galligants, a Girona, o
un altre conservat al Museu de Peralada. En aquests casos, però, es remarca
el caràcter lleoní dels animals, alhora que el marc vegetal és més ampli i
dominant en la composició, i basat en elements diferents als del capitell de
Dosquers. No obstant això, aquest tipus de palmeta descrita manté els vincles
amb l’àrea de Girona i l’Empordà, per tal com coincideix amb alguns exemples
del claustre de la seu gironina, i s’inscriu en un repertori de filiació
occitan.
La qualitat de la peça i el reflex indiscutible dels
corrents escultòrics més destacats fan sorprenent la seva vinculació amb un
indret com Dosquers, en una procedència que, de tota manera, no al·ludeix a un
conjunt concret i que, per tant, és problemàtica. En conseqüència, l’origen del
capitell és dubtós, bé que cal relacionar-lo, segons els indicis, amb les zones
d’aquests centres esmentats sense que puguem descartar, però, l’àmbit garrotxí.
En aquest context, la datació de l’exemplar s’ha de correspondre amb els límits
aproximats del darrer terç del segle XII.
Capitell procedent probablement d’aquesta església,
actualment conservat al Museu de Banyoles, on ingressà l’any 1958.
*************************************************
Enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9975
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/11/sant-marti-de-dosquers-maia-de-montcal.html
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/142/
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/148/
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/713_S_MartiDosquers/S_MartiDosquers.htm
https://www.artmedieval.net/castella/Sant%20Marti%20de%20Dosquers.htm
*************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada