CASA PIUS ANFRES MARTÍ - "LA TELA"
GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XX – any 1912
Autor: J. Batlle i Anfres (arquitecte)
Descripció:
Torre burgesa d’estil noucentista que, des de 1986, acull
el Museu de Ciències Naturals de Granollers. Es tracta d’un edifici aïllat que
segueix la tipologia de ciutat-jardí. És de planta quadrada i disposa de planta
baixa, planta pis i golfes, amb coberta composta a quatre vessants. Per la seva
situació privilegiada al barri de Sant Miquel constitueix una important fita
visual. Antigament, el vial on està situat era la carretera, principal eix que
vertebrava l’eixample granollerí.
La façana principal de l’edifici és de composició
simètrica, amb un cos central que sobresurt lleugerament del pla de façana i
que es destaca clarament sobre el pla de coberta en convertir-se en una
torre-mirador. És de planta quadrada i té coberta de pavelló a quatre vessants
de teula vidriada. Aquest cos central incorpora el portal d'entrada a
l'edifici, que així queda molt ben expressat, mentre que a la part superior
compta amb finestres geminades.
La façana està estructurada amb balcons i finestrals
encerclats amb pedra artificial, amb un acabat a l'estuc de calç. Al segon pis
les finestres es disposen a partir d'arcuacions rebaixades, i al nivell de les
golfes destaca la seqüència d'arcs de punt rodó. En general, però, tant els
materials com la seva aplicació revelen un cert to grandiloqüent i artificiós,
i sense gaire riquesa ornamental.
A l'interior el paviment hidràulic, tractat en zones
orlades, defineix cada àmbit. Tal vegada els elements més característics, i més
ben conservats, són els metalls en general, la qualitat de la fusta i els
vidriats a les zones altes de les portes principals (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA
et alií, 2001). En general, la composició equilibrada i les formes clàssiques
fan que l’edifici es pugui enquadrar dins d’un noucentisme primerenc, tot i que
alguns detalls ornamentals, com ara la forma sinuosa d’algunes finestres
laterals o portes interiors, remetin encara a l’estil modernista. Per això en
alguns llocs és qualificat com a modernista.
La casa està envoltada per un ampli jardí que actualment
queda integrat com un espai més del museu, ja que compta amb una mostra
d’espècies botàniques pròpies del Vallès així com alguns blocs de roques també
característics de la comarca, a més d’un estanc. S'hi troben representades
petites comunitats d’alzinar, pinedes, brolles i la ribera. Les espècies estan
identificades amb un rètol. Entre els exemplars botànics quedaven alguns arbres
que havien estat plantats pel propietari de la torre La Tela, Pius Anfres,
probablement cap a l’any 1912. Tanmateix, d’aquests avui només queda en el
recinte del jardí un llorer, un til·ler, un pi blanc, un pi pinyer i un
pitòspor. I fora del recinte hi ha l’Alzina de la Tela, a la cantonada dels
carrers Palaudàries amb Murillo.
Història:
La torre que avui acull el Museu de Ciències Naturals fou
construïda l’any 1912, obra de l’arquitecte J. Batlle Anfres. Era la casa dels
propietaris de la fàbrica tèxtil que hi havia situada al darrera, per això li
va quedar el nom de la Tela. La fàbrica havia estat fundada l’any 1854 per
Brunet i Serra, i el 1906 fou traslladada a aquest carrer, vora la casa. L'any
1874 era una de les tres fàbriques de dimensions més grans que tenia
Granollers.
L'any 1984 l'Ajuntament encarregà un projecte de
rehabilitació de l'edifici a fi de dedicar-lo a museu de ciències naturals.
L’antecedent d’aquest museu es troba el 1982, quan un grup de joves
naturalistes va promoure la creació de l'àrea de Ciències Naturals com a secció
dins el Museu de Granollers, amb Antoni Jonch que es perfilava com a cap.
Antoni Jonch Cuspinera fou el principal instigador
del museu, que es va dur a terme també per la voluntat de l’alcalde Rafel
Ballús. Després de molts anys treballant al Zoo de Barcelona finalment va
esdevenir director del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El magnífic
jardí que ja existia a la torre de la Tela també feia aquest emplaçament molt
idoni per al nou equipament. L’edifici fou restaurat l’any 1986 i,
després d’haver-se elaborat un projecte museològic i museogràfic, el museu es
va inaugurar el maig de any 1987.
El jardí va entrar a formar part del conjunt del museu, i
va esdevenir l'escenari d'una petita mostra de comunitats vegetals vallesanes,
acompanyades per algunes de les roques més comunes i per alguns animals vius.
El nucli zoològic, però, es va tancar l’any 1998.
L’any 2000 les dependències del museu van poder
ampliar-se considerablement quan la fàbrica CIMSA, hereva de la fàbrica
tèxtil original, es va traslladar i l’edifici antic fou enderrocat. Això
va coincidir la urbanització de la part dels solars dedicada a habitatges, i va
permetre la construcció d’un edifici de nova planta on es va instal·lar una
àrea d’equipaments del museu i una nova exposició permanent.
Actualment el Museu compta amb els següents àmbits
temàtics: paleontologia, geologia, botànica, meteorologia i, especialment,
zoologia. També té un planetari i una biblioteca consultable, i acull alguns
centres especialitzats: és la seu del Centre de Documentació del Parc Natural
del Montseny (secció de ciències naturals) i del grup de recerca Bibio,
que executa diferents plans de seguiment de biodiversitat de Catalunya
(papallones diürnes, mamífers terrestres, ratpenats i amfibis). Així mateix, va
gestionar l'Estació Meteorològica de Granollers (al Puig de les Forques, en
funcionament ininterromput des del 1950 fins el 2019, i traspassada finalment
al Servei Meteorològic de Catalunya). També gestiona el Centre d'Educació
Ambiental de Can Cabanyes, situat en aquest espai d’interès natural del
Granollers. Així mateix, el servei educatiu del museu ofereix un ampli ventall
de visites i tallers per a escolars.
************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28961
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16081
************************************
_-_1.jpg)
.jpg)
.jpg)
