Seguidors

dijous, 19 de març del 2020

FOMENT VILANOVÍ
VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Al catàleg del inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament diu:

Edifici entre mitgeres fent cantonada, destinat a seu social i habitatge plurifamiliar, de planta rectangular compost de planta baixa i tres plantes pis. Crugies perpendiculars a la façana pral. Accés a la P. 1ª amb vestíbul i escala situat a la part lateral de la façana principal. Accés a les P. 2ª, 3ª i coberta amb escala de dos trams des de la façana del carrer dels Mercaders. Coberta plana accessible de la que sobresurt la caixa d’escala i trasters adossats a la mitgera posterior.
Sistema constructiu:
Parets de paredat comú i totxo. Forjats de biga de fusta i revoltó i de llata i rajola. Columnes i jàsseres a la sala de ball. Escala amb volta a la catalana.
Façanes:
Façanes composades segons eixos verticals amb balcons d’ordre decreixent i adintellats. Paraments amb refosos. Façana principal, simètrica amb portals adintellats i d’un arc rebaixat a la planta baixa. Balcons correguts a les P. 1ª i 2ª amb mènsules. Quatre balcons a la P. 3ª. Cornisa de pedra i barana de terrat.
Interiors:
A la P.B. botigues, vestíbul de doble alçada amb claraboia, escala de vista d’accés a la P. 1ª amb galeria - mirador. A la P.1ª dependencies socials amb sala del Café i sala de ball de doble alçada amb llotges laterals i sobre l’escenari. P. 2ª i 3ª amb habitatges sense interès.
Elements singulars:
Al vestíbul escala amb barana de balustres, gerro, galeria – mirador amb columnes jòniques, arrambador i parets simulant carreus de pedra amb estucats. Sala de ball decorada amb columnes corínties, guixeries, pintures i làmpades.
Material:
Pedra a paviment i escala del vestíbul i a marcs i lloses de balcons. Reixes de ferro forjat i fos. Paviments hidràulics, de rajola i d’empostissat. A la façana principal escut i plaques commemoratives. Rellotge central a la segona planta.
Dades històriques:
L’actual edifici del Foment Vilanoví va ser la seu de la societat Circulo Villanovés impulsada per Joan Samà i Martí qui va bastir l’edifici de la seva propietat, l’any 1853, sobre diverses finques, algunes d’elles ja existents, i d’altres de nova planta, segons projecte de l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet. El seu promotor, Joan Samà i Martí, era un indiano establert comercialment a l’Havana i el principal exportador de vins vilanovins de la dècada de 1860. Retornat a la ciutat es va dedicar tant a l’exportació de vins, com a formar un important patrimoni immobiliari, va invertir en la línia fèrria Barcelona-Tarragona, soci de l’empresa Samá, Raventós y Cia. encarregada de la distribució d’aigües a la població i creà amb altres dos socis les anomenades Herrerías de Vilarodona. De l’edifici d’estil neoclàssic destaquen per la seva singularitat el cafè, la sala de ball de doble alçada amb llotges laterals i l’escala d’accés. L’any 1907, va ocupar l’edifici la societat Fomento del Trabajo. L’any 1921, es va decorar el saló del cafè amb pintures de Joaquim Mir, Alexandre de Cabanyes, Martí Torrents i E.C. Ricart i Nin, artistes habituals d’aquest cafè. Actualment, aquestes pintures formen la col·lecció del Cafè del Foment a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. L’any 1926 es van realitzar obres de restauració i decoració interior i vestíbul d’entrada, segons projecte i direcció de l’arquitecte vilanoví Josep F. Ràfols i Fontanals. L’any 2001, l’entitat Foment Vilanoví va promoure la remodelació total de l’edifici, reforçant les estructures, segons projecte dels arquitectes Josep Cardona i Escanero i Magí Gual i Valverde; restauració dels interiors i escala d'entrada segons projecte de l’arquitecte Josep Cardona i Escanero; i rehabilitació de les façanes i cobertes de l'edifici, segons projecte de l’arquitecte Magí Gual i Valverde. L’edifici és una referència visual de la plaça de les Cols, i l’entitat Foment Vilanoví un referent històric de la vida social i cultural de la ciutat, un dels principals impulsors del carnaval vilanoví i de les comparses.






















Altres enllaços amb informació:


que diu:

El Foment Vilanoví, hereu del "Círculo Villanovés" fundat l'any 1853, és una societat cultural i lloc de trobada d'amics. Ha estat i és rellevant la seva aportació històrica a les activitats culturals, artístiques i lúdiques de la societat civil vilanovina.
























CÍRCOL CATÒLIC - CENTRE CATÒLIC - ANTIC CASINO ARTESÀ
VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




















Al catàleg de patrimoni publicat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú diu:

Data de construcció: any 1857
Estil: neoclàssic
Autor: Cyril Innes Nundy arquitecte - any 1983 reformes interiors
Promotor: socis del Casino Artesà
Descripció:
Edifici entre mitgeres fent cantonada, destinat a local social d’entitat i local comercial. Edifici de planta rectangular compost d’un cos de planta baixa, planta pis i sota coberta, amb vestíbul, sales polivalents, habitatge i serveis, i d’un cos de platea amb pis de llotges perimetrals formant U i escenari de doble alçada. Crugies perpendiculars a la façana principal. Coberta a dues vessants. Vestíbul central amb escala d’accés a la planta primera, que es perllonga fins al sotacobert.
Sistema constructiu:
Parets de càrrega de totxo i pedra. Forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic. Jàsseres i pilars metàl·lics. Coberta de planxa metàl·lica.
Façanes:
Façanes composades sobre eixos verticals amb obertures allindades. Portals i finestres a la planta baixa. Balcons amb lloses de pedra i mènsules a la planta primera. A la façana principal, balcó corregut i totes les obertures decorades amb frontó circular. Cornisa i ampit superiors. Façana lateral amb monteia i ull de bou semicircular, i galeria amb arc de mig punt.
Interiors:
A planta baixa, vestíbul amb arqueria i columna, sala amb columnes tornejades de fusta, platea i escenari amb sota escenari i dependències de servei. A planta primera, sala polivalent, habitatge i servei amb terrat-galeria lateral. Sala polivalent sota coberta. En general, reformats i sense interès.
Elements singulars:
Mènsules dels balcons decorades amb figures dels diferents oficis artesanals.
Material:
Pedra als balcons i a la cantonada. Ferro forjat a les baranes. Materials moderns.
Dades històriques:
L’edifici va ser construït l’any 1857 com a Casino Artesano, promogut i finançat pels mateixos socis que van deixar constància dels diferents oficis artesanals a les cartel·les dels balcons. Segons Josep M. Freixas, l’edifici va ser... destinado a ser albergue de la clase artesana y a constituir lo que el Círculo era para la burguesía. L’edifici té especial significació per a la vida associativa i cultural vilanovina, ja que va acollir a més del Casino Artesano fins l’any 1880, l’Ateneu de Vilanova, el Centre Industrial i, posteriorment, seu del Centre o Círcol Catòlic, fundat l’any 1885. A mitjan segle XX, el rector de l’església parroquial de Sant Antoni Abat, mossèn Llorenç Garriga, va reobrir l’edifici com a centre interparroquial d’Acció Catòlica. S’hi representava la Passió i els Pastorets, i d’altres activitats; hi havia una secció folklòrica, la qual va recuperar danses i altres manifestacions de la cultura popular. L’activitat teatral ha estat una constant, i durant la dècada dels setanta segle XX, es va organitzar i representar un cicle de teatre i mim, que va possibilitar al públic vilanoví veure la millor producció de teatre independent català i espanyol. L’any 1983 es van realitzar obres de reforma i reparació interiors segons projecte de l’arquitecte Cyril Innes Nundy. A l’interior hi ha un gran mural, obra del pintor Armand Cardona Torrandell (1928-1995), instal·lat damunt de l’escenari. A banda i banda del mural hi ha els noms d’Espriu i Brecht, s’hi incorporen personatges d’aquests dramaturgs i textos de les seves obres, amb abundant esquitx pictòric i la iconografia representativa de l’obra del pintor. Actualment és un equipament cultural amb una programació estable de teatre, preferentment infantil, gestionat per l’entitat cultural Círcol Catòlic.

Altres enllaços amb informació:
































dimecres, 18 de març del 2020

CASA RICART i LA CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA
VIC - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



















Al catàleg de béns protegits i patrimoni volum III codi A publicat per l'Ajuntament de Vic diu:

Època: inici segle XX
Descripció:
Edifici que conforma cantonada, amb un jardí sobre la muralla. Consta d'una planta baixa i dos pisos. A la façana principal s'obren dos portals, un d'arc rebaixat i l'altre escarser, adovellats. Les obertures es distribueixen asimètricament per tota la façana, essent totes de llinda plana. Destaca la capella, situada al carrer Parc Jaume Balmes, construïda amb llenguatge neogòtic, obra d'Antoni Ferrer i Corriol.
Descripció específica de la façana:
Façanes majoritàriament planes amb obertures de proporcions verticals. Destaca el seu coronament amb uns ràfec de colls de fusta treballats i llistons de fusta característic. La façana de es pot diferenciar les obertures de planta baixa molt més nombroses que la planta noble i la planta segona les obertures són finestres que segueixen un ritme de tipologia de golfes. A la façana de migdia, la composició segueix eixos verticals i sobresurten dos cossos tipus galeria.

Descripció del subsòl arqueològic:

Cronologia: Romà indeterminat, Medieval indeterminat
Descripció:
Les primeres notícies que aporten informació relacionada amb el coneixement del subsòl de Casa Ricart són del 1814 moment en que s'obre el Carrer de Santa Maria, entre el Palau Episcopal i Can Ricart, anomenada Casa Codina. Al jardí elevat de Can Ricart ja s'apuntava que era molt probable que s'hi localitzés algun tram de muralla, i restes d'hàbitat amb la conseqüent estratigrafia. També es remarcava que era possible que s'hi trobessin restes corresponents a l'antic Portal d'en Teixidor. Més endavant, l’any 1992, al produir-se un esfondrament al jardí de la casa Ricart es van poder observar les restes de la muralla (documentat per M. Fàbregas al 1998). Atès que es tractava d’un esfondrament, no s’hi realitzà cap intervenció arqueològica. Més recentment s'han realitzat diverses actuacions arqueològiques. Al 2014-2015 una intervenció A. Pujol va permetre recuperar nivells adscrits a època romana i medieval. Es destaca l'excavació d'una tomba antropomorfa tipus banyera de fossa simple medieval associada a la necròpolis coneguda de la zona del carrer de Santa Maria. També es va excavar una sitja amb materials romans, imperials, localitzada a l'espai del forat de l'ascensor obert dins la finca. En les rases situades a l'exterior es van documentar estructures muràries que possiblement formen part de la muralla medieval, tant per l'alineació com per l'entitat del material (treballs realitzats per A. Pujol i C. Gil. Els treballs de seguiment arqueològic amb motiu de l’obertura d’una rasa al Carrer Sant Antoni Maria Claret, realitzats al 2016 per C. Gil no documenten cap resta arqueològica. S’ha de considerar que les obres afecten poc el subsòl, tenint present que el nivell de circulació actual és lleugerament superior al tram final de la Rambla de Sant Domènec a causa d’un alçament artificial. Tot i que existia la possibilitat de documentar part de la muralla, el traçat de rasa defuig la seva possible projecció. No s’ha identificat cap estructura que pogués fer pensar en la seva troballa per aquelles cotes. En el transcurs dels treballs no s’ha recuperat cap resta de material arqueològic ni ceràmic ni de cap altre tipus, probablement pel fet de trobar-se en un punt fortament alterat per construccions i instal·lacions de serveis d’època contemporània. Per tal raó únicament es documenta runa i terres poc significatives arqueològicament. Malgrat obtenir resultats negatius és prou probable la conservació de restes a més profunditat de les que es dugueren a terme durant les obres. Al 2016 una intervenció de D. Codina (arqueòlegs Girona) va efectuar una darrera etapa d'adequació i restauració de l'edifici i del pati.

Descripció del jardí:
El jardí es troba a la part del davant de la casa, no presenta traces ni estructura de jardí històric. Sense gaire vegetació destaquen dos arbres rellevants, actualment sobre una esplanada de gespa (des de la darrera reforma) i els ornaments lligats a l'edificació, d'època modernista. Orientació sud obert cap al Parc Balmes tot i que el jardí és tancat amb murs perimetrals.
Dades històriques del jardí:
No hi ha traces de jardí modernista acompanyant l'estil de la casa, tampoc s'han trobat imatges antigues que puguin fer pensar que antigament existís, sembla que sempre s'hagi tractat d'un accès pràctic i senzill, amb pas de vehicles, ja que antigament també era l'entrada a les cotxeres, tot i que segurament amb més vegetació.

Descripció del cedre del jardí:
L’exemplar destaca, a part de pel port, per la seva excepcionalitat. El Cedre del Líban és natiu de les muntanyes de la regió mediterrània del Líban, i és una de les tres grans espècies de cedre juntament amb el de l’Himàlaia i el de l’Atles. Es caracteritza per poder arribar als 40 metres d’alçada, amb un tronc que pot arribar als 2,5 mts de diàmetre. Les pinyes apareixen cada 2 anys i maduren en un any. Possiblement aquest exemplar sigui dels pocs d’aquesta espècie que es poden observar a la comarca. Aquest cedre, presenta una inclinació del tronc.

Descripció del roure del jardí:
Aquest exemplar , s’ha considerat a catalogar, no per les seves dimensions, sinó per l’entorn i la ubicació on es troben. Forma part del jardí de la casa catalogada Casa Ricart, actualment en fase de rehabilitació. Aquest exemplar, presenta una inclinació del tronc, en la mateixa direcció que l’altre exemplar catalogat que també la presenta. L’estat sanitari d’aquest roure és correcte, si bé cal indicar que el fet que es trobi en una zona de gespa amb reg, podria malmetre el coll de l’arbre, afavorint l’aparició de podridures.

El Josep Cornell Costa publica al seu facebook sobre la Casa Ricart:
Fou edificada per l' empresari vigatà Miquel Ricart. Les cotxeres foren possiblement el primer garatge català a aixoplugar un automòvil. Cal pensar que com alcalde de Vic, rebé en aquesta casa al Bisbe Torres i Bages o personatges rellevants del Vic de l'època. Fou una de les persones adinerades més influents de la ciutat.








*************************************************************************
A dins del jardí, s’hi troba la Capella de Sant Antoni de Pàdua de la mateixa època, obra 
de l'Antoni Ferrer i Corriol.
L’impulsor de la construcció va ser Miquel Ricart i Rusconi, nascut a Vic, i d’on en va ser l’alcalde entre els anys 1873 i 1874.









Enllaç del blogg de l'Antonio Mora Vergés: