CAL PEGOT LA CASA NATAL D'EN MIQUEL PUIGBÓ i FARRÉS
CONEGUT COM A 'QUEL DE LA MUNDA'
SANT VICENÇ DE TORELLÓ - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
En aquesta casa visqué i morí Miquel Puigbó i Farrés
'Quel de la Munda' (1827-1907)
Que fou cornamusaire i esdevingué una persona clau en la recuperació del cant del Contrapàs Llarg El Divino, peça monumental de la nostre cultura popular.
Sant Vicenç de Torelló, 29 de novembre de 2007
Centenari de la seva mort
Enllaç amb informació de la casa:
que diu:
Descripció:
La casa de Cal
Pegot està situada al carrer de la Cerdanya. És un edifici entre mitgeres, de
planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la
coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures
estan distribuïdes pel frontis de forma aleatòria; a la planta baixa en
destaca un gran portal d'arc escarser arrebossat, al costat del qual n'hi ha
un d'arc pla. Al primer pis hi ha un finestral al centre i una finestra a
cada costat, totes d'arc pla arrebossat. Entre els dos portals hi ha un plafó
ceràmic commemoratiu que es va fixar en motiu del centenari de la mort de
Miquel Puigbò i Farrés, conegut com a "Quel de la Munda". El ràfec
està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs es manté arrebossat.
Observacions: També es coneix com a Can Quel de la Munda.
Història:
La
casa de Cal Pegot va ser la casa on va morir en "Quel de la Munda",
el cantaire i cornamussaire anomenat Miquel Puigbó i Farrés. La música i la
lletra del contrapàs llarg "el Divino" s'havien transmès de forma
oral fins a finals del segle XIX, quan pràcticament ningú el recordava en la
seva totalitat. Afortunadament, el santvicentenc Miquel Puigbó recordava la
composició amb molta exactitud. Així va ser que el doctor Tort i Matamala el va
convèncer d'anar a Barcelona per transcriure'l. Van passar llargues estades amb
l'erudit musicòleg Francesc Pujol i Pons, aleshores sotsdirector de l'Orfeó
Català, fins que van treure'n la partitura completa. Al cap de pocs anys, l'any
1907, va morir en Miquel Puigbò. L'estudi de Pujol, que ja formava part de
l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va presentar-se en el Congrés
d'Història de la Música de Viena de l'any 1927, on va ser reconegut com el
document de caràcter religiós més important que es coneixia del geni popular.
D'aquesta manera, el "divino" esdevé l'únic exemple de contrapàs
sil·làbic que existeix, en què la lletra i la música lliguen perfectament.
Gràcies al retorn de l'Obra del Cançoner Popular a Catalunya, Sant Vicenç de
Torelló va poder recuperar la dansa tradicional que havia caigut en l'oblit. La
representació va tenir lloc el dia 11 de maig del 1991, sota la direcció
d'Àngel Ros, Sebastià Bardolet i Àngels Marginedes, entre d'altres. Des
d'aleshores es balla cada any.
|
Enllaç amb informació del Contrapàs Llarg El Divino:
que diu:
El contrapàs era un
estil de dansa que es ballava encara a mitjan del segle XIX.Els balladors,
posats en rengle i agafats de les mans, coreogràficament dibuixaven unes
figures mentre anaven donant la volta a la plaça, de tal manera que en acabar
la melodia es tornaven a trobar al mateix lloc de l'inici.Era un ball extens de
durada, amb una melodia d’uniformitat tonal i una lletra en la qual es narrava
la passió de Crist. Aquesta dansa cantada es coneixia amb el nom de “Divino”.
El mestre Francesc Pujol i Pons, a inicis del segle XX va escoltar
sencer el cant del “Divino” de la veu d’un vell cornamusaire, en Miquel Puigbò
i Farrés, conegut com a Quel de la Munda, veí de Sant Vicenç
de Torelló. En Francesc Pujol el va recollir i transcriure,
donant-lo a conèixer en nom de l’Obra del Cançoner Popular en el Congrés
Internacional d’Història de la Música, celebrat a Viena l’any 1927.
És una de les peces litúrgiques més importants del cançoner tradicional català.
Després de mig any
d’investigació i de reconstrucció de la peça, amb la proposta musical,
coreogràfica i tècnica d’Agustí Ros i de Carles Mas, els veïns de Sant Vicenç
de Torelló van ballar el “Divino” per la Setmana Santa de 1991, després de més
de cent anys. Ben aviat es va crear l’associació Amics del Contrapàs
Llarg de Sant Vicenç de Torelló, entitat que des de llavors organitza la
representació, tenint cura del seu manteniment i de la seva difusió.
Des de llavors es
representa cada dissabte de Rams, començant el seguici a la plaça del Castell i
anant fins a la plaça de l’Església on es balla. Les corals locals Lloriana i Lloriana
jove interpreten diverses peces en els diferents espais del trajecte.
Durant el seguici es desplacen amb el so de sis timbals que encapçalen la
comitiva, tot marcant el ritme.
El text conté el dramatisme que necessita un drama litúrgic que es
representava dins l’església a l’època medieval. El “Divino” de Sant Vicenç de
Torelló es caracteritza per la seva sobrietat, tant en els moviments com en la
indumentària, tant els balladors com les corals, sense anar uniformats, van
vestits de negre. La dansa l’executen setze balladors, homes i dones, agafats
de les mans i disposats en forma de mitja lluna, evolucionant fins arribar a
quadrar la dansa. Acabar en el mateix lloc on l’han començat, només guiats pel
cant, no sempre s’aconsegueix. La lletra es interpretada per tretze cantadors,
als quals respon tot el cor, només homes, en un diàleg cantat encadenat sempre
diferent. Actualment és l’únic contrapàs llarg que es representa anualment amb
aquestes característiques estructurals interpretat per la gent del carrer.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada