COVA-DOLMEN DEL REC DE LA QUARENTENA I
ROSES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
(2500-2000 a.C. – neolític final)
La cova-dolmen és un tipus de sepultura megalítica que
aprofita una cavitat natural com a cambra funerària i en la qual s’adapta el
model constructiu dolmènic. És a dir, es tanca la cova amb dues parets laterals
de pedra seca i es construeix un corredor amb lloses de gneis i un túmul frontal. La tomba està orientada
al sud-est, a la posta de sol, perpendicular a la riera de la qual pren el nom.
Enllaç amb informació:
que diu:
Es tracta d'una cova -
dolmen del neolític final o calcolític formada per una cavitat natural dins la
roca local, tancada amb murs de pedra seca, que deixen un corredor d'accés,
format per dues lloses. Fou descobert per Carles Roqué, l'any 1998. Aquell
mateix any, Josep Tarrús dirigí una excavació d'urgència que consistí en
l'excavació completa de la cambra i el seu davant, on es veien les lloses del
corredor i les restes del túmul. La cambra és un espai interior circular que
queda tancat per un mur de pedra seca i una llosa pel costat esquerre, mentre
que a la dreta hi ha una altra paret de pedra seca. La base de la cavitat
sepulcral estava enllosada. Les dimensions internes de la cambra són 1,8 m de
longitud, 2.9 m d'amplada i 1.2 m d'alçada. L'accés a la cambra és un corredor,
bastit en terreny pla, format per dues lloses. La direcció del passadís és
axial respecte a la cambra. El túmul frontal està format per pedres mitjanes i
terra, que fa un semicercle a banda i banda del corredor d'accés. Per davant
d'aquest túmul s'endevinava un anell de contenció format per grans blocs, que
devien constituir la base d'un mur de pedra seca. En la intervenció es
recuperaren cinc fragments de ceràmica a mà, llisos; dos d'ells recorden les
pastes del neolític final, tipus Veraza. El tipus arquitectònic avala les dades
dels materials i permet deduir que pertany a les darreres fases del megalitisme
de l'Alt Empordà - Rosselló, de la segona meitat del III mil·lenni aC.
L'any 2002 s'hi va dur a terme una prospecció superficial que va corroborar les dades obtingudes en l'excavació de la cova-dolmen.
La intervenció de l'any 1998 va servir per restaurar el dolmen i, per tant, el seu estat de conservació és bo.
L'any 2002 s'hi va dur a terme una prospecció superficial que va corroborar les dades obtingudes en l'excavació de la cova-dolmen.
La intervenció de l'any 1998 va servir per restaurar el dolmen i, per tant, el seu estat de conservació és bo.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Dolmen situat a la vessant nord-est del puig Marès que
davalla cap a la riera de la Quarentena, en un aflorament rocós anomenat
els guills de l mas Marès. La seva cronologia és del 2500-2000 aC.
El megàlit està construït sobre un terreny en pendent i
aprofita un aflorament rocós per formar la cambra. Completen la estructura de
la cova-dolmen un corredor de lloses i dues parets de pedra seca. La cambra o
cova està coberta per la mateixa la roca natural i s'orienta en direcció sud-est.
Presenta una planta de tendència el·líptica, molt irregular, fa 2 metres de
llarg, 3,30 metres d'ample i 1,25 d'altura màxima.
A l'interior s'ha documentat una capa de lloses de
pissarra, com un paviment disposat per aconseguir una superfície planera on
dipositar els morts. Del corredor es conserven només dues lloses d'esquist ben
falcades i treballades. Aquest component del dolmen està a un nivell més baix.
La llosa de l'esquerra fa 70 cm d'amplada per 90 cm d'alçada i 12 cm de gruix;
la de la dreta fa 65 cm d'amplada, 95 cm d'alçada i 12 cm. de gruix. En aquest
cas també presenta un enllosat.
L'espai que resta entre la cambra i el corredor es tanca
mitjançant dues parets de pedra seca, que es van trobar en força mal estat,
esllavissades cap a l'interior. La paret de l'esquerra disposa d'un suport
addicional: una llosa de 65 cm de llargada i d'amplada i 10 cm de gruix. El
túmul que el cobreix el megàlit es conserva força bé, sobretot a la dreta del
corredor, no així el peristàltic exterior que en delimitava el perímetre i que
ha desaparegut completament.
Durant l'excavació arqueològica, s'ha constatat la
inexistència de restes humanes. La desaparició d'aquest elements estaria en
relació amb l'acidesa del sòl i les successives buidades de la cova. De
l'aixovar que solia acompanyar els cossos només s'han recuperat diversos
fragments informes de ceràmica feta a mà.
Aquest sepulcre megalític forma part del conjunt de de la
Casa Cremada i alhora constitueix un punt d'unió entre dues zones megalítiques
del terme municipal , que presenten característiques diferenciades: d'una banda
el paratge de la Casa Cremada, amb quatre dólmens i dos menhirs i, de
l'altra, la zona del puig Alt i el pla de les Gates, amb quatre
cistes.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Aquesta tomba va ser descoberta pel geòleg Carles Roqué
l'any 1998. El mateix any es va excavar i es varen recuperar diversos fragments
de ceràmica feta a mà que permeteren datar-la a la segona meitat del tercer
mil·lenni aC. Seguidament es van restaurar els murs de tancament i es va
reconstruir el túmul per reforçar el corredor. L'acidesa del sòl no va permetre
que es trobés cap resta humana dins la cambra.
Aquest
tipus de tombes, anomenades alternatives, se situen en un context en què hi ha
un augment de la demanda de sepultures, probablement per un augment de la
població o bé perquè la comunitat de pagesos que vivia a les immediacions
necessitava enterrar més membres del grup. En tot cas, les tombes en context
neolític eren llocs d'inhumació múltiple, simultània o successiva.
Altre enllaç amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada