Llocs de Catalunya

dimecres, 4 de març del 2020

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE ROSES

ROSES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

1792-1995

Estil neoclàssic

Autors: Pedro Martín Cermeño, enginyer – Martí Sureda Deulovol i Juanjo Albors, arquitectes

Temple d’estil neoclàssic començat a construir l’any 1792 per disposició de les autoritats militars de la Ciutadella, que volien que continués el culte a l’antiga església romànica del monestir de Santa Maria. Està formada per tres naus, un creuer i una capçalera poligonal. Amb tot, el nou temple, consagrat el 2 d’octubre de 1796, ha estat construït en diverses fases entre els segles XVIII i XX. La paret més antiga, anomenada “obra vella”, correspon a l’absis, el creuer i la cúpula i es va acabar l’any 1853. Les obres van durar tants anys perquè van ser interrompudes en diverses ocasions a causa de la situació política i militar de la vila durant la primera meitat del segle XIX.

L’”obra nova”, de l’arquitecte provincial Martí Sureda Deulovol, es perllongà fins al 1864 i es feren les naus del pis superior i la façana. Entre 1959 i 1963 s’acabaren les voltes de les naus laterals. Tanmateix, l’obra no fou acabada fins a l’any 1995, quan s’arranjà la façana i se suprimí l’escalinata central que separava en dos nivells les naus i la capçalera. Actualment, el terra de l’església presenta un lleuger desnivell uniforme que la fa única.

Enllaç del blogg de l'Antonio Mora Vergés Tribuna del Berguedà que diu:

Església de tres naus, creuer coronat per una cúpula i capçalera poligonal. Les naus laterals corresponen a la successió de tres capelles comunicades entre sí. S'hi distingeixen dos sectors de distinta cronologia: la capçalera i el transsepte corresponen al temple de finals del XVIII (beneït el 1796). En canvi, les naus i el frontis són una obra de reforma i ampliació de la segona meitat del XIX (iniciada el 1863). Ambdues parts són cobertes amb voltes de canó amb llunetes, arcs formers i motlluratge ornamental. L'interior s'estructura en dos nivells, curiosament amb el sòl força més elevat a les naus, de manera que hi ha una graonada per baixar al creuer i al presbiteri. La capçalera, que conté l'altar major, presenta un espai perifèric a mode de girola. A la dreta hi ha la sagristia i a l'esquerra una capella a la que s'accedeix a través d'una porta situada al creuer. La façana quedà inacabada donat que li manca el coronament superior. Consta d'un cos central format per la portada amb l'emmarcament motllurat i dues pilastres per banda, amb falsos capitells toscans, i un gran fris de tríglifs a l'entaulament. Entre les pilastres hi ha dues grans fornícules, ara cegades. Als dos segments laterals s'hi obriren grans finestrals rectangulars (ara tapiats) coronats per grans timpans amb arc de dovellatge a saltacavall i la dovella de la clau ressaltada. Hi ha una espadanya a l'extrem de migdia, sobre el mur de base d'un campanar que no es construí.

Tot l'edifici es troba bastit amb pedres desbastades, excepte la façana monumental vuitcentista, formada per grans carreus ben escairats de pedra calcària d'Avinyonet.

Després del setge de la Guerra Gran (1793-95), la població medieval de Roses situada a l'interior de la Ciutadella, fou definitivament abandonada. Això va permetre el desenvolupament del raval que havia anat creixent extramurs, situat vora el port a tocar de la riera dels Ginjolers. Per la destrucció soferta a la basílica romànica i la deserció de la comunitat monàstica a causa dels bombardeigs i altres efectes de la guerra, es decidí la construcció d'un temple parroquial fora de la ciutadella, al centre del nou nucli urbà. L'església fou projectada per Antonio López Sopeña l'any 1792. Les obres comencen el 29 de juny de 1972, i l'església es consagra un any després, exactament el segon diumenge d'octubre del 1796. L'any 1803, Francisco Soriano fa un informe sobre la solidesa dels fonaments i estructures. El 1815, el mestre d'obres Llorenç Rovira hi fa algunes reparacions. L'any 1853 projecte de reforma i ampliació de l'arquitecte empordanès Martí Sureda, qui dissenya la portalada s'inspirà, evidentment en la Porta de Mar, renaixentista, de la Ciutadella de Roses.
L'any 1936 durant la Guerra Civil, l'església es saquejada i serveix com mercat i magatzem públic. Posteriorment es rehabilitarà l'interior de la nau (1950) i es reconstruirà l'Altar Major amb la mateixa taula anterior (1950). De l'any 1959 al 1963 es construeix una nova sagristia al solar de l'antic cementeri.
Al 1980 es refà tota la teulada. De l'any 1992 al 1993, coincidint amb el bicentenari de l'església s'endega un primera fase de remodelació que afecta totes les façanes i cobertes. L'any 1995 es reprèn la segona fase i es remodela tot l'interior. El 8 de abril de 1995 es dedica el nou Altar.

Al llarg dels temps hi treballaven almenys :
Antonio López Sopeña Arquitecte 1795 - 1796
Llorenç Rovira Mestre d'obres 1815
Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890) Arquitecte 1853
Martí Sureda i Vila (Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947 ) arquitecte