PLAÇA DE BENET MERCADÉ I FÀBREGA

La Bisbal d'Empordà - el Baix Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Context històric

El planejament urbanístic d’aquest espai fou obra de l’arquitecte Pelayo Martínez i formava part de les intervencions dutes a terme per l’Ajuntament republicà de 1931 a 1934. Sembla que es va enderrocar un edifici existent per poder crear l’espai de la plaça.

Des del primer moment l’espai fou concebut per dedicar-lo al pintor bisbalenc Benet Mercader. Pelayo Martínez va proposar com a monument una font d’estil neoclàssic que consisteix en un cos de pedra de forma prismàtica; a la part de dalt, una placa de terra cuita amb un bust del pintor en baix relleu i, a sota, amb lletres de metall, el nom i les dates cronològiques (Benet Mercader, 1821-1897); a la part inferior, quasi arran de terra, un cap de lleó de terra cuita de Can Coromina com a sortidor d’aigua. Per el terra de la plaça, Pelayo Martínez va optar per un paviment de rajols de terra cuita disposats en joc d’espiga. El monument s’inaugurà per la Festa Major de l’any 1932.

Actualment, de la construcció original de la plaça tan sols es conserva el monòlit de pedra. La inscripció va ser modificada, es van treure les lletres de metall i es van gravar a la pedra el nom i les dates cronològiques durant els anys 60. La font i el paviment de la plaça van ser reformats entre els anys 2003 i 2004.

El pintor

Benet Mercader i Fàbrega (la Bisbal d’Empordà 1821 – Barcelona 1897) va néixer en una família d’artesans: el seu pare era pintor i daurador. El 1852 féu, a a Barcelona, la seva primera exposició pictòrica. Va viure a Madrid, Paris i Roma. El 1882, esdevingué catedràtic a l’Escola Oficial de Belles Arts (Llotja) de Barcelona. La seva pintura es caracteritza per la seva sobrietat i se centra molt sovint en escenes històriques i religioses. La seva millor obra és la Translació del cos de Sant Francesc de 1866 (medalla a Paris el mateix any i primera medalla a Madrid el 1867), actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb altres obres seves. Va participar en exposicions a Filadèlfia i Viena.

Benet Mercadé i Fàbrega (la Bisbal d'Empordà 1821-Barcelona 1897)

Enllaços amb informació:

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0042016.xml

https://ca.wikipedia.org/wiki/Benet_Mercad%C3%A9_i_F%C3%A0brega

CASAL DEL CAPITÀ DE LA MILÍCIA RAMON DE CABRERA I DE CIURANA

La Bisbal d'Empordà - el Baix Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

No he trobat cap dada d'aquest edifici, si algú en té pot deixar els seus comentaris a aquesta pàgina, moltes gràcies.

Ramon de Cabrera i de Ciurana (Begur 5 de desembre de 1794-1874).

A la publicació Quaderns de la Revista de Girona número 109 - La Bisbal - de Jordi Frigola i Arpa fa una explicació extensa i una part diu:

Les primeres manifestacions dels liberals varen tenir lloc durant el Trienni Constitucional (1820-1823). Els bisbalencs més adictes, que eren molts, es van allistar a la Milícia Nacional, sota el comandament d'un dels més entusiastes: Ramon de Cabrera i de Ciurana. A més, s'hi afegiren uns quants 'carbonari', piamontesos exiliats per l'absolutisme.

La Milícia va acomplir un servei important quan s'alçaren les partides de reialistes d'en Misses i calgué sortir de la vila a perseguir-los, concretament el 5 de juny de 1822 en una acció contra Puigcerdà, on s'havien fet forts, i el dia 21 a Sant Feliu de Guíxols, Lloret, Blanes, la Tordera, Santa Coloma de Farners, Olot i Besalú.

Tanmateix, encara que reforçats per la Milícia de Palafrugell, no pogueren evitar l'entrada de les partides del capitost Misses a la Bisbal el primer dia de la festa major, on van morir 'de una vala' un xocolater de la vila i un adroguer palafrugellenc.

Molt recomanable llegir la biografía de Ramon de Cabrera i de Ciurana en una publicació dels Estudis del Baix Empordà. INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ (Edit.). Sant Feliu de Guíxols, 2008. Núm. 27, p. 155 a 166. ISBN: 84-921668-5-6 ISSN: 1130-8524 a l'enllaç següent:

file:///F:/272815-372375-1-SM.pdf

que una part diu:

Ramon de Cabrera va néixer, al municipi de Begur, el dia 5 de desembre de 1794.

Polític liberal del Baix Empordà, Ramon de Cabrera, que va lluitar en les files del progressisme i que assumí responsabilitats capdavanteres en la política de la primera meitat del segle XIX, tant en l ’àmbit de les comarques gironines com més enllà, ja que va ser diputat a Corts en diverses ocasions i ocupà el càrrec de president de la Junta Suprema de Govern de la província de Girona durant les mobilitzacions de 1840 i 1843.

 Hisendat i polític, Ramon de Cabrera i de Ciurana va ser un empordanès del segle XIX que va cridar l’atenció de Carles Rahola. L’historiador gironí se’l trobà enmig de les lluites que protagonitzaren les diverses faccions de liberals entre ells i d ’aquests contra els absolutistes, i li dedicà un article l’any 1936 a les pàgines d 'El Diluvio, on glossava les dades que havia pogut obtenir fins aquell moment.

Proclama de la Junta de Govern de la provincia, signada per Ramon de Cabrera el 30 de juliol de 1843.

Proclama a favor de la Junta Central signada per Ramon de Cabrera el dia 1 d'octubre de 1843.

PLAÇA MAJOR

Banyoles - el Pla de l'Estany

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=36&consulta=MCU0KzE3MDE1NyU=&codi=19

que diu:

Època: segles XIII-XXI

Descripció:

Els porxos de la plaça són formats per 37 arcs irregulars de pedra, de punt rodó o apuntats. El sostre és format per voltes d'aresta arrebossades i pintades, si bé conserva en algun tram l'embigat de fusta. Els diversos trams són limitats per arcs perpanys.

Els edificis que conformen la plaça guarden relació amb l'època de construcció d'aquesta. La distribució dels habitatges és la de la típica casa medieval urbana: planta baixa (on s'estableix la botiga), precedida per un porxo, primer pis i golfes, sota coberta de teula àrab. Les modificacions més habituals han estat l'obertura de balcons, i la conversió de teulades en terrats. Algunes arcades del sector del carrer d'Àngel Guimerà també foren modificades al segle XIX. 

Notícies històriques:

La Plaça Major de Banyoles, que ha rebut diversos noms al llarg de la història, però que els banyolins anomenen simplement la Plaça, és un recinte porxat d'origen medieval, que centra l'eixample medieval d e la població, conegut com a Vila Nova. Documentada des de 1297, conserva encara la seva primitiva funció de mercadal.

Altre enllaç amb informació:

http://cultura.banyoles.cat/ca/la-placa-major.html

que diu:

Banyoles conté alguns llocs emblemàtics i, indubtablement, un d’aquests és la seva plaça Major, la seva plaça porxada. Fins ara, fins aquest llibre, però, no ha merescut, com l’Estany, una publicació monogràfica. Amb aquest llibre de divulgació es vol, d’alguna manera, reparar aquest oblit. Aquest no pretén ser tampoc el llibre definitiu; de la plaça se n’ha escrit, se n’escriu i se n’escriurà, mentre en ella s’hi produeixi vida social, encara durant molts anys.
Aquest llibre La plaça Major intenta, amb uns redactats amens i fotografies de diferents èpoques, fer un recorregut per l’existència de la plaça; i es dóna prioritat a la seva vida social (a la Plaça com a l’espai banyolí preferent de sociabilitat durant molts segles) i a la seva gent. Tanmateix no es deixen de banda els seus aspectes urbanístics. És un llibre, doncs, que ens acosta a la plaça des de l’edat mitjana fins al segle XX, que ens fa reflexionar, i descobrir, com els artistes (literats, pintors, fotògrafs, músics...) l’han feta seva com a indret simbòlic de Banyoles; i com l’han viscut personalment quatre notables banyolins del segle passat.

PLACETA DE LA FONT

Banyoles - el Pla de l'Estany

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=37&consulta=MCU0KzE3MDE1NyU=&codi=14936

que diu:

Època: segle XVI

Descripció:

La placeta presenta una forma triangular. La seva zona central té el perímetre enjardinat i arbres, mentre en un dels costats emergeix una font del s. XIX sense massa interès artístic. La singularitat d'aquest lloc la conformen els edificis que delimiten l'espai de la placeta, en la seva majoria, preexistents a ella mateixa en la forma que avui la contemplem. Entre ells destaca especialment la Pia Almoina, construcció baix-medieval (s. XIII-XIV) amb arcs de mig punt, un pati i galeria gòtica del s. XIV. També assenyalem l'arquitectura de la banda de ponent, amb baixos porticats -antigament oberts i públics-, i finestrals ben tallats de finals del s. XVI. És una habitatge que ha estat rehabilitat modernament. 

Notícies històriques:

Les primeres referències que tenim d'aquest espai urbà es remunten al s. XVI, quan era conegut com pl. Mitjana per la seva situació entre les places de la vila Vella i de la vila Nova. Des d'inicis s. XVIII s'anomenà indistintament pl. de la Vila -per estar ubicada a la Casa de la Vila a l'edifici del a Pia Almoina- i pl. de la Font -per la font construïda a la part exterior d'aquest mateix edifici l'any 1636-. La font actual, situada a l'extrem de la placeta, és una obra de finals s. XIX.