REFUGI ANTIAERI DEL SERRAL
SANTA MARGARIDA i ELS MONJOS - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Lloret de Mar 1913 - Tordera 1992
Major d'aviació cap del grup 24 de caces I-15 Xatos a la guerra d'Espanya
Primer alcalde democràtic de Tordera 1979 - 1983
1938 - 1939
En memòria de l'aviació republicana, defensora de la llibertat
El vesper de la gloriosa
Ruta del Vesper de la Gloriosa
Refugi del Serral
La construcció del refugi antiaeri del Serral fou paral·lela als treballs d'aplanament del camp d'aviació. L'interior del refugi es va bastir amb maó i el sostre amb volta de canó unint tres estances. Té dos accessos i un recorregut interior de 107 metres de boca a boca. Està protegit amb maó i ciment, i disposava d'instal·lació elèctrica, amb una capacitat pera 120 persones que era la quantitat aproximada de persones que es movien al voltant d'un camp d'aviació. Aquest refugi formava part del conjunt d'elements de defensa i de protecció del personal de l'aviació. Juntament amb el refugi del Serral se'n van construir prop d'una desena i un nombre de rases, la utilització de les quals només era efectiva en cas de metrallament.
Croquis del refugi del Serral
Extret del llibre La petita història. Crònica de la Guerra Civil a Vilafranca del Penedès d'Ernesto González.
Els bombardeigs
L'aeròdrom va ser bombardejat en dues ocasions, causant un total de 12 víctimes civils. El primer bombardeig fou el matí del 6 d'agost de 1938, i el segon es produí el 5 de novembre de 1938. Pocs dies abans de la marxa definitiva de l'aviació republicana del municipi, el 12 de gener de 1939, a primera hora del matí, l'aeròdrom va patir un metrallament protoganitjat per aparells de la Legió Còndor alemanya. L'atac agafà per sorpresa el personal de l'aviació i causà la mort del cap de mecànics de la 3ª esquadrilla de Mosques, tinent Manuel Castro.
Fotografia aeria del bombardeig del 6 d'agost de 1938 (US-ETRP)
A dos quarts de nou del matí, cins aparells de l'Aviació Legionària de les Balears, Savoies S-79 que volaven a una alçada de 4.500 metres, deixaren caure 40 bombes de 100 Kg i 20 de 20 Kg incendiàriesen el camp d'aviació, els seus voltants i sobre la població provocant la mort a quatre civils i ferides de mort al pilot republicà Agustín Domínguez.
Fotografia aèria del bombardeig del 5 de novembre de 1938 (ETRP - Archivo Histórico del Ejército del Aire)
L'aviació franquista realitzà una gran operaciócontra els aeròdroms republicans al Penedès i els de Valls, Reus i Pla de Cabra, amb l'objectiu d'eliminar les esquadrilles de Mosques i Xatos emplaçades als seus camps d'aviació. El bombardeig dels Monjos es va produir a dos quarts de dues del migdia i va ser protagonitzat per una desena d'avions Savoia S-79 de la 2ª brigada aèria (2ª esquadra Grups 3G28 i 4G28), provocant la mort de vuit civils i la baixa definitiva del cap de Grup 26 de Xatos, el capità Joan Comas Borràs, que va perdre una cama.
En record de les víctimes dels bombardeigs de la Guerra Civil (1936 - 1939)
El 6 d'agost de 1938, a dos quarts de deu del matí, el municipi de Santa Margarida i els Monjos patí un bombardeig de l'aviació franquista. Esclatà una bomba darrera Mas Catarro, hi moriren:
Josep Cusiné Montaner, 60 anys
Margarida Cusiné Mestres, 18 anys
Miquel Tutusaus Coral, 73 anys
Jaume Solé Moleres, 55 anys
El 5 de novembre de 1938, entre dotze i una del migdia, el municipi era de nou bombardejat per l'aviació franquista. Les bombes enfonsaren cases proepres a la Societat Margaridola i el Xiringuito, hi moriren:
Josep Mora Guasch, 55 anys
Palmira Castellví Figueres, 52 anys
Pere Quer Rabassa, 6 anys
Francesca Rabassa Pubill
Dolors Arnau Castany
Assumpció Palau Güell, 21 anys
Josepa Antolín Bernat, 7 anys
Cecilio Gómez Isidro, 10 anys
Festa de l'Aviació Republicana Santa Margarida i els Monjos, 16 de juliol de 2006
70è aniversari de l'inici de la Guerra Civil
75è aniversari de la proclamació de la República Espanyola
Espais
de l’aviació republicana
Instal·lacions
annexes
L’arribada d’una esquadrilla
de caça a un aeròdrom comportava la presència d’un grup nombrós proper a les
100 persones, entre pilots, mecànics, armers, conductors, soldats, etc., a més
de diversos vehicles: camions, cotxes, furgonetes, camionetes d’arrencament,
etc. També s’hi afegia gent del poble que feia tasques de manteniment del camp,
ajudants i cuineres.
Als voltants del camp hi
havia tot un conjunt d’edificis que acomplien diverses funcions. Els únics que
vivien al camp eren els soldats de vigilància que residien al Mas del Serral
emprat com a caserna i el Mas Granell com a cos de guàrdia. Els pilots i
mecànics s’allotjaven fora del municipi en masies properes com a la Giralda de
l’Arboç i el Mas Queralt de Pacs.
Fotografia
del camp, gener de 1939
Vista aèria del camp d’aviació
dels Monjos realitzada per l’aviació alemanya poques hores després del darrer
atac que va patir aquest camp i tres dies abans del seu abandonament el 15 de
gener de 1939. La fotografia està realitzada a una altitud de 4.500 m., i s’hi
observen unes anotacions indicant la situació d’avions, edificis i trinxeres de
protecció. Es reprodueix el dors de la fotografia, amb les anotacions i la seva
traducció.
Cada esquadrilla disposava
de diverses camionetes emprades per engegar els motors dels avions, dels que s’havia
eliminat la bateria elèctrica d’arrencament per tal d’alleugerar-los el pes.
Avió Tupolev
SB-2 Katiuska
Fabricat per la Unió
Soviètica, era el bombarder bimotor més ràpid del moment quan, a finals del mes
d’octubre de 1936, debutava a Espanya. L’aparell estava construït amb
estructura i revestiments metàl·lics i amb tren retràctil. Podia carregar uns
650 quilograms de bombes. La seva velocitat era de més de 400 km/h, el seu
sostre d’altitud 8.500 metres i l’autonomia de 1.200 quilòmetres. Constava d’una
tripulació de tres homes: pilot, observador i metrallador bombarder.
Avió
Polikarpov I-15 Xato
Avió biplà amb un motor de
712 CV que li proporcionava una velocitat màxima de 360 km/h i una autonomia d’1h
i 40 m. La seva envergadura era de 9,15 m. I la longitud de 6,30 m. Portava
quatre metralladores que disparaven a través del motor. Les ales eren en forma
de gavina i el seu gran motor radial li va valer el sobrenom de Xato. Els
primers que arribaren a l’exèrcit de la República eren de fabricació soviètica,
i posteriorment es van puntar i fabricar en diverses fàbriques catalanes, entre
elles als Monjos. El Xato va ser l’avió més àgil i maniobrable de tota la
guerra.
Avió Polikarpov
I-16 Mosca
Va ser el primer monoplà modern
que entrà en combat al món. Tenia un motor M-25 de 750 CV que li proporcionava
una velocitat de més de 450 km/h, amb un sostre d’altitud als 5.000 m. Va ser l’aparell
més nombrós de l’aviació republicana rebut de la URSS amb més de 270 avions al
llarg de tota la guerra. Els primers models, tipus 5 i 6 portaven dues
metralladores instal·lades a les ales, mentre que els tipus 10, arribats el
1938 en duien quatre, amb un motor més potent, motiu pel qual van ser coneguts com
a Supermosques.
Aeròdrom
dels Monjos
L’esdevenir de la guerra
civil espanyola (1936 – 1939) va fer que al tombat de la primavera de 1938 el
front de guerra s’apropés a Catalunya amb la progressiva ocupació franquista de
l’Aragó.
L’aviació republicana
concentrada en terres aragoneses va fer el salt cap a Catalunya, establint-se
en els aeròdroms lleidatans. A inicis del mes d’abril de 1938 algunes esquadrilles
de caça es desplaçaren als aeròdroms que es construïren a l’Alt Camp, el
Penedès i l’Anoia. Des d’aquests camps van poder intervenir als fronts de l’Ebre
i el Segre.
Plànol de l'aeròdrom dels Monjos
Silueta de l'antic camp d'aviació i la seva situació respecte els actuals terrenys, amb indicacions de les Masies del Serral i Mas Granell, caserna i centre comandament respectivament. Situació dels refugis i tallers de muntatge d'avions.
3ª esquadrilladel Grup 26 als Monjos, durant la batalla de l'Ebre.
De dreta a esquerre: Miguel Zambudio, Antonio Nieto Sandoval, Manuel Quirós, Álvaro Muñoz, Joaquim Tremosa Arnavat, X, Carreras, José Maria Hurtado, Diego Sánchez López, Tortajada, Esteban Corbalán, Briz. Assegut, Mario Cuesta.
Pilots de la 4ª esquadrilla del Grup 26 als Monjos, octubre de 1938
D'esquerra a dreta, drets: Emílio Ramírez (cap), Ramon Roldán, Alberto Martínez, Manuel López, Ernesto Marimón, Laureano Sapiña, Nicolás Pérez Buj i Josep Brufau. Acotxats Francisco del Amo, Riestra i Vicente Castillo.
Pilots de la 2ª i 3ª esquadrilles del Grup 26 al camp dels Monjos o a Sabanell
Drets i d'esquerra a dreta: Francesc Viñals, el tinent metge, Álvaro Muñoz, Joaquin Calvo, rafael Belda, el practicant de l'esquadrilla i Josep Brufau.
Ajaguts: Francisco Sagasti i Gómez. a més de dos no identificats.
**********************************************
Enllaç amb informació:
