CASTELL DE BRUNYOLA
BRUNYOLA - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Castell gòtic de planta quadrada que data del segle XIV-XV, construït a sobre d’un anterior que va quedar malmès a causa del terratrèmol de 1427. La primera notícia escrita data del 1106 quan el Compte Ramon Berenguer II donà a Guerau Ponç de Cabrera. La funció del Castell era de fortalesa militar, i va tenir un paper molt important sobretot en les Guerres Remences del segle XV i la Guerra del Francès del segle XIX. El 1922, els veïns van sufragar la compra del Castell per acollir l’Ajuntament i les escoles. Actualment acull les oficines municipals i diverses sales d’actes.
Descripció:
El castell de Brunyola es tracta d'una gran construcció
de planta quadrangular. Tota la muralla s'assenta sobre una base atalussada,
conservada en la seva major part. El cementiri adossat al sector de la muralla
orientat a ponent tapa totalment la base, però cal pensar que també està, o
havia estat, atalussada. Si considerem, a més, que havia existit una quarta
torre, es pot estimar que el perímetre exterior de la fortalesa havia estat
d'uns 168 metres. De les quatre torres cantoneres, rodones i atalussades,
construïdes en origen, la que està orientada a sud-est ha desaparegut. En resten
dues al castell - la que està orientada a nord-est és utilitzada com a mirador
i la que està orientada a nord-oest es troba immersa en plenes obres de
restauració-. La quarta, orientada a sud-oest, és emprada com a campanar de
l'església parroquial de Sant Fruitós (Vegeu fitxa de l'església de Sant
Fruitós). De les quatre façanes, la que es conserva en més bon estat i que a
més a més permet observar millor la imatge original i primigènia del castell és
la façana nord. La llargada del mur és de 23,12 metres, l'alçada fins a la base
dels merlets té 11,92 metres i el talús en té 3,12. El seu gruix, mesurat a
nivell dels merlets, és de 45 cm. L'accés a l'interior del gran casal es
practica mitjançant un portal d'arc de mig punt, el qual no se situa en el centre
sinó més a prop de la torre de l'angle nord-est, el qual està equipat amb unes
robustes i poderoses dovelles, de pedra nummulítica o pedra calcària de Girona,
molt ben escairades i treballades. Al costat d'aquest portal trobem una
cartel·la metàl·lica en la qual es pot llegir el següent: "A J U N T A M E
N T D E B R U N Y O L A “Sigui notificat a tots els homes futurs i presents que
Jo, Ramon Berenguer, comte de Barcelona per la gràcia de Déu, per propi desig i
de bon grat segrego i dono a tu, Guerau Ponç, vescomte, per a propi alou teu,
etc. El castell anomenat Brunyola...” 17 de febrer de 1106 - 22 de gener de
2006" Sobre el portal trobem tres finestres rectangulars amb llinda
monolítica i muntants laterals de pedra. La més grossa es tracta d'una finestra
d'arc depressiu convex, mentre que les altres dues, de mida més respectable,
presenten les impostes retallades en forma de quart de cercle. En el pis
superior trobem dues obertures, a destacar especialment la finestra gòtica
d'arc conopial amb arquets trevolats. Tanca la façana en la part superior uns
sòlids i robustos merlets. La torreta orientada a nord-oest es troba bastant
malmesa, ja que ha perdut el terç superior del coronament. Actualment es troba
immersa en plenes obres de restauració. Conserva dues espitlleres per a armes
de foc a la part atalussada i s'hi pot accedir des de l'interior del casal a
través d'una obertura situada arran del sòl. La torreta orientada a nord-est es
troba en bon estat de conservació i és emprada com a magnífic mirador, tot i no
estar dotada amb els típics i característics merlets. El seu perímetre
exterior, a la part superior, és d'uns 20 metres. Gràcies a la restauració,
practicada a finals del segle passat, la torre va recuperar el seu aspecte
original, ja que es va retirar un afegit de maons, així com altres elements. La
façana est ha resultat sensiblement modificada i alterada, com així ho demostra
el mur perimetral el qual ha desaparegut quasi en la seva totalitat en aquesta
zona. Per no desaprofitar la zona, l'espai físic del que havia set l'antiga
façana ha set reciclat i se l'hi ha donat una nova funcionalitat, com és el
d'accés posterior al castell el qual desemboca a l'antic pati d'armes del
castell. Tanmateix a la part que serveix de façana del casal s'hi han recuperat
tres merlets i la resta va ser rebaixada en una data indeterminada, fins a
gairebé tocar el talús, i també va ser enderrocat un tram de l'església per
construir-hi una rampa per tal d'accedir directament a la plataforma del
recinte. La façana sud és on millor s'observa l'empremta de les restauracions. Antigament
era el portal a través del qual hom podia accedir a l'interior del recinte
murat, i a l'església, sense necessitat d'entrar al casal. En aquesta façana
sud s'experimenta l'aflorament de fins a 7 contraforts, els quals tenen com a
missió apuntalar i reforçar l'estructura. És en aquesta ala on trobem inscrit
el cementiri de petites dimensions el qual sembla estar ubicat sobre una
plataforma aterressada. Al cementiri s'hi accedeix per mitjà d'un portal d'arc
de mig punt ubicat al costat de l'església. Es tracta això si d'un petit
cementiri que acull les despulles, dipositades en nínxols, d'algunes dels veïns
de la parròquia La torre orientada a sud-est és la que ha desaparegut. Mentre
que la que està orientada a sud-oest ha estat reciclada com a torre-campanar
per a l'església parroquial de Sant Fruitós. Es tracta d'una gran torre
vertical d'una alçada aproximada d'uns 25 metres. La planta d'aquesta torre és
rodona, excepte el coronament el qual es transforma en un octògon complementat
amb la disposició de quatre estretes obertures d'arc de mig punt. Remata la
torre-campanar una teulada piramidal. Una torre-campanar, assentada sobre una
robusta estructura atalussada, que té com a matèria primera les pedres
fragmentades i els còdols irregulars, lligats amb morter de calç i tot
arrebossat. L'erosió, motivada pel pas inexorable del temps, ha provocat el
despreniment de part de l'arrebossat en zones puntuals de la superfície física
de la torre, originant clapes en les quals queda al descobert la composició
interna de la construcció. En ella s'hi veuen restes enquistades del tram de
muralla que l'unia amb el casal i orientat vers ponent. La torre-campanar està
unida amb l'església per un llenç de muralla de 8 metres de llargada. En la
façana oest manca el pany o mur perimetral de tancament que convertia el
castell en un clos emmurallat completament tancat i fortificat. Igual que la seva
homònima - façana est- aquesta també ha estat reciclada o reconvertida en accés
directe a l'antic pati d'armes del castell. Un accés que es practica per mitjà
d'una gran escalinata. D'aquesta manera els dos accessos estan ubicats en el
mateix eix de simetria, permetent una circulació interna per l'antic pati
d'armes del castell. Un recorregut que es complementa amb la circumval·lació
per tot el perímetre del castell a través d'un petit camí de ronda. Aquesta
façana oest uneix el casal amb el campanar. També s'hi conserva tota la base
atalussada excepte el tram que permet el pas de l'escala que comunica la plaça
amb la plataforma de l'església. En total té una llargada de 24,69 metres.
Davant la façana oest, situada al peu dels murs del castell, trobem la plaça
empedrada coneguda popularment com la plaça de Brunyola. El material emprat en
la construcció en tot el conjunt de la fortalesa és a base de pedres d'esquist
i sense treballar, extretes, en el seu temps, de pedreres de la rodalia. També
hi ha rierencs i, en menor quantitat, algunes pedres volcàniques, provinents
del volcà de la Crosa de Sant Dalmai. Totes aquestes pedres són de colors
foscos i per això el castell ofereix un aspecte marronós. Pel que fa a la seva
distribució, prima per sobre de tot l'arbitrarietat. Tanmateix en la façana
nord és on més s'aprecia un ordre racional i aleatori en la distribució de
l'aparell, ja que aquest, ara bé en zones puntuals, apareix disposat en format
de filades. Aquesta modalitat constructiva s'anomena "opus spicatum".
Les pedres es presenten poc treballades i hi ha alguna filada de còdols més
petits. Tot plegat està disposat en forma d'espina de peix o d'espiga de blat.
Per la seva banda els dos portals del castell, les portes interiors, els
pilars, les dues arcades del pati interior, les finestres, les cartel·les que
aguantaven els cairats, així com els batiports i les espitlleres estan fets de
pedra nummulítica o pedra calcària de Girona. Aquest tipus de material de
construcció ofereix un color gris clar i contrasta vivament amb el de la resta
de l'edifici. A l'interior de l'antic pati d'armes del castell trobem dos
elements interessants: per una banda tenim l'església parroquial de Sant
Fruitós (Vegeu fitxa de l'església de Sant Fruitós). Mentre que per l'altra
trobem el gran casal estructurat en dues construccions diferents, les quals
estan adossades a la muralla en el sector orientat a tramuntana, la qual els
serveix de façana principal En primer lloc tenim la construcció de planta quadrangular
que consta de planta semisoterrada, primera planta, pis superior i golfes i que
està coberta amb una teulada a quatre aigües. L'accés al gran casal es practica
mitjançant una gran obertura improvisada excavada directament sobre la roca.
Una porta que originàriament no hi era i que se situa a uns dos metres del sòl;
per això cal pujar-hi per mitjà d'uns esglaons. En la planta semisoterrada
trobem l'accés a les instal·lacions de l'Ajuntament i una gran cambra que es
vol condicionar, entre mitjà i curt termini, com a sala d'exposicions d'eines
del camp, com així ho demostra el gran nombre d'eines que en ella s'hi
apleguen. En la primera planta trobem les oficines de l'Ajuntament i una gran
cambra destinada a Sala de Plens. El pis superior, de dimensions petites, està
ubicat entre el teulat i les oficines de l'Ajuntament i es destina a arxiu
municipal. Resta finalment les golfes. Aquesta estança, de grans dimensions,
ocupa tot l'espai, sota teulat. Al mig del sòl s'alcen dos pilars que sostenen
les bigues principals del teulat de quatre vessants. Resta totalment per
definir, tant els seus espais interiors com la finalitat a què es destinarà. En
els exteriors predominen les obertures quadrangulars amb llinda monolítica i
muntants de pedra, combinades amb obertures rectangulars totalment
irrellevants, ja que no acumulen cap mena de treball a destacar, ja que la seva
factura és relativament moderna. L'altre edifici és més baix i més estret, si
bé és més llarg. És de planta rectangular i consta també d'una planta
semisoterrada i de dues més. En la restauració es va enderrocar part de
l'afegit a la tercera planta i es va substituir el teulat de dos vessants per un
d'una sola aigua.
Notícies històriques:
La primera notícia documental del castell data del 17 de
febrer del 1106. Del mateix segle apareixen en documents els termes
"Bruiola" i "Bruniola". En un d'ells, el vescomte Gerald
Ponç de Cabrera presta jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III. Li
promet fidelitat a canvi d'una sèrie de castells. L'altre document és la
donació del comte dels castells de Barrés, Brunyola i Torcafelló. Del castell
de Brunyola n'especifica la situació: al comtat de Girona i dins la parròquia
de Sant Llorenç de Maçanet. El donant afirma que tots tres li pertanyien per
herència paterna així que ja existien, com a mínim, en temps de Ramon Berenguer
II, mort el 1082. El 27 de gener 1116 el mateix Gerald Ponç empenyora el
castell, amb tots els honors i possessions però conservant la propietat, a Pere
Ramon de Vilademany per 400 morabatins. El vescomte concedeix al seu vassall la
potestat d'empenyorar el castell fins que no se li tornin els diners. El 1179
el castell és novament subinfeudat o empenyorat. El 16 d'abril s'escriptura un
acte de concòrdia entre els germans Guillem, Pere i Arnau de Balanyà en el qual
el primer fa donació als segons del castell de Brunyola, entre altres
possessions. El subfeu en mans dels Balanyà dura fins al 1242, quan Bernat de
Balanyà, net del primer dels tres germans citats, el cedeix per testament a
Pere de Viladegans. Malgrat tot, els Cabrera continuen sent els propietaris
fins que el 3 d'agost del 1282 el venen al clergue Guillem de Gaufredi. Aquest
cop la venda és ferma i s'hi fa constar. Aquest deixa en testament la propietat
a la Pia Almoina de Girona que en serà propietària 488 anys fins que el 1776 la
institució s'incorpora a l'hospici i amb ella totes les seves propietats. La
forma del castell, planta quadrada amb quatre torres és típica de la baixa edat
mitjana, moment en què s'endegaren unes obres de gran envergadura com indica el
manual d'entrades i sortides entre el 1399 i el 1401. L'Almoina també gastà una
gran quantitat de diners en comprar armament. Amb tot el castell perd el seu
interès militar a mitjan segle XV. Dos segles més tard s'enderroquen dos trams
de muralla i una torre. Mentre que una altra esdevé campanar de la parròquia.
Durant la guerra del francès el conjunt és usat com a cavallerissa, cosa que va
causar la pèrdua dels elements interiors de mobiliari així com l'arxiu, que es
cremà. L'any 1834 l'Hospici ven el castell a Il·luminat Font, del mateix poble,
qui en modificà enormement la fesomia. Alguns autors sostenen que aprofitant
l'existència del castell es va instal·lar una torre de telegrafia òptica,
desapareguda, pertanyent al ramal de la línia civil, encara que no està clar el
lloc exacte. Aquesta torre també es coneixia com la del Mirador, nom amb què
també era conegut el castell. La torre del ramal de la línia civil anterior era
la de Puigsardina (Riudarenes), a 11 km en línia recta, i la posterior era la
del Casalot (Bescanó), a 7,3 km de distància. El ramal de Barcelona a la
Jonquera va entrar en funcionament a partir de 1850 i derivava de la línia
civil principal de Madrid a València i Barcelona. La part de la línia civil de
Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a
l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la
Jonquera. El 1922 els veïns sufraguen la compra del castell per tal que es
destini a acollir l'Ajuntament i l'escola. El 1985 es van iniciar obres de
restauració, descobrint els paraments, voltes i forjats de la planta soterrada
i restaurant la sala gòtica del primer pis que es destinà a Sala de plens de
l'Ajuntament. En la segona fase es renovaren, principalment, les cobertes del
castell. La tercera fase es dedicà l'ala nord-est. Es partí de la idea de
recuperar les parts de la muralla original i la torre conservada.
*************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7175
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-brunyola
https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-brunyola-selva/
https://castellscatalans.blogspot.com/2017/02/brunyola.html
https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/647234/Castell+de+Brunyola
*************************************************
*************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada