POBLAT IBÈRIC DEL TURÓ D'EN BOSCÀ
BADALONA - EL BARCELONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Malgrat la seva presència constant des del 1928 a la
bibliografia especialitzada sobre l'arqueologia ibèrica i tot ésser el nucli de
poblament pre-romà més important prop de Baetulo romana, el jaciment del Turó
d'en Boscà ha estat, fins la dècada dels 70, un jaciment poc treballat
arqueològicament. Els primers treballs d'excavació no tingueren lloc fins el
1933, sota la direcció de J. Font i Cussó, any en què es van posar al descobert
restes significatives de la fortificació del poblat que van evidenciar la importància
del jaciment. A principis dels anys 60 es va produir la troballa fortuïta dels
Vas de les Naus. Fou també en aquests anys quan es van reempendre els treballs
arqueològics per part d'un equip de la Universitat de Barcelona, dirigit per J.
Maluquer de Motes, que va excavar un habitatge ibèric que proporcionà dades
suficients per reconstruir tant la seva estructura com els seus usos espacials
en el moment de la seva destrucció. Finalment, entre 1978 i 1988 el Museu de
Badalona va desenvolupar una sèrie de campanyes d'excavació a diversos indrets
del poblat que van permetre fer una primera aproximació a la seva configuració
urbanística i a la cronologia del jaciment. El Turó d'en Boscà va ser el lloc
d'assentament d'un dels poblats ibèrics de més envergadura arqueològica de la
comarca del Barcelonès. El jaciment es localitza en el cim i els vessants d'un
dels turons de la serralada litoral, essent un més dels poblats de la sèrie que
es van establir al llarg de la carena costanera en època ibèrica. La seva posició
elevada -198 m d'alçada sobre el nivell del mar- li donava un ampli domini
visual sobre el delta del Besòs i la totalitat del pla de Barcelona. El poblat,
que ocupava unes 3 ha de superfície, va ser construït adaptant-se a la
topografia del terreny. Ocupava el cim del turó, així com els seus vessants.
L'extensió pel cantó del mar ha estat documentada per l'arqueologia, restant
les demés encara pendents d'excavació, exceptuant la vessant de l'est, les
estructures de la qual van ser destruïdes en el moment d'obertura de la pedrera
instal·lada en aquest indret a finals dels anys setanta, actuació que va
suposar la pèrdua d'una quarta part del poblat. D'entre les estructures
exhumades destaquen les restes de fortificació amb diversos trams de muralla i
una torre rectangular de construcció sòlida i potent, així com diversos
exemplars de cases ibèriques, algunes molt ben conservades en planta, i restes
de la disposició urbanística del poblat, amb murs de contenció que sostenen un
sistema de terrasses bastant evolucionat, amb carrers planers que recorren
longitudinalment cadascuna de les terrasses i carrers esglaonats que les
comuniquen entre sí. La cronologia del poblat ha quedat també ben establerta:
des de la constitució del poblat amb estructures ja pròpiament urbanes a la
segona meitat del segle IV aC, fins a l'abandonament del poblat al principi del
segle I aC com a conseqüència de les noves formes sòcio-econòmiques i
polítiques impulsades pel procés de romanització del país. Els nombrosos
materials proporcionats per les excavacions, conservats al Museu de Badalona,
són exponents d'aquesta forquilla cronològica que abasta la vida del poblat.
Entre aquests materials destaca un vas de ceràmica grisa decorada amb una
excepcional doble figuració d'una nau navegant davant un fons que representa un
paisatge costaner vist des del mar, segurament la mateixa costa laietana. Les
restes arqueològiques exhumades del poblat del Turó d'en Boscà evidencien la
importància d'aquest jaciment i el seu gran interès científic, històric i
museogràfic, malgrat només estigui excavada una petita part de la seva
superfície. Constitueix un dels exponents més significatius de l'hàbitat ibèric
de la Laietània litoral, i pel fet d'estar en una zona avui molt densament
poblada té unes potencialitats didàctiques considerables. Els elements del
poblat posats al descobert en totes les campanyes es troben a la part alta del
turó ja que és la única àrea en què s'han realitzat treballs arqueològics. No
obstant, hi ha vestigis suficients per a deduir que l'hàbitat s'estenia pels
vessants del turó, fent-se evident, sobretot al vessant sud, més escarpat, quan
es van fer les parets de vinya que esglaonen el pendent utilitzant freqüentment
restes de parets ibèriques com a base de sosteniment. També hi ha indicis de
l'extensió del poblat vers el sud-oest fins el Turó d'en Folch, i el sud-est,
restant els demés vessants encara com a reserva arqueològica. La delimitació de
la zona arqueològica inclou les restes conegudes fins avui, actualment
visitables i protegides amb una tanca metàl·lica. Els treballs duts a terme
entre els dies 22 d'Octubre al 23 de novembre de 2001 van consistir en la
neteja i consolidació de la zona excavada durant la campanya duta a terme
durant els mesos de juliol i agost de 1979. Concretament es tracta de 4 sectors
localitzats en el límit nord-est del poblat on s'havia localitzat un a zona
d'habitació i d'accés esglaonat a una terrassa superior que va estar en
funcionament durant el tercer quart del s. II aC. Entre el 2007 i el 2008, es
va dur a terme una altra campanya de consolidació i restauració d'una part de
les restes de l'antic assentament.
Altres enllaços amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1921
http://www.badalondia.com/ca/que-veure-a-badalona/poblat-iberic-del-turo-den-bosca
http://www.arqueoxarxa.cat/Jaciments/Poblat-Iberic-Turo-d-en-Bosca-Badalona
https://www.museudebadalona.cat/act/turo-den-bosca/
http://detantentanttrobopedres.blogspot.com/2011/04/el-poblat-iberic-del-turo-den-bosca.html
