POBLAT IBÈRIC DE PUIGGRACIÓS
FÍGARÓ-MONTMANY - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Aquest poblat entà entre els termes municipals de Fígaró-Montmany, Bigues i Riells i l'Ametlla del Vallès.
Descripció:
Les estructures
conservades, corresponent a murs de pedra seca amb carreus ben desbastats de
pedra local, es troben al punt més elevat del mateix turó, formant una
estructura rectangular de 17 m per 10 m i per un gran recinte d'uns 42 metres
d'amplada màxima, protegit per la banda nord per una muralla d'uns 240 metres
de llargada; l'espadat de la cara de migjorn estalvià la construcció de la
muralla en aquest costat. Fora d'aquest recinte, cap a ponent i en direcció al
mas Pollancre, s'alçaven les cabanes del poblat disperses en un pla inclinat
d'una extensió de 250 metres per 110 metres. Les muralles i les parets visibles
encara a la part baixa, són també de pedra sense lligar.
Orogràficament, el Cim de
Puiggraciós és la part més elevada del municipi amb 795 m. Al vèrtex nord, al
turó de Puiggraciós, el municipi llinda amb Bigues i Riells i Figaró, termes
que s'uneixen a la vertical de Coll de Can Tripeta. Pel flanc esquerra del
municipi, a més a més de Bigues i Riells, hi trobem Sta. Eulàlia de Ronçana. A
la part dreta, dessota Figaró, es fa límit amb la Garriga, el Pla de Llerona,
terme de les Franqueses del Vallès, i per la part més meridional amb Canovelles.
Història:
Les evidències sobre la
ocupació humana del puig es documenten des d'època prehistòria. Es poden
esmentar les destrals de pedra trobades pels contorns, i entre elles una
destraleta de basalt trobada al mateix puig, i una pedra de sílex, un fragment
de ganivet trobat prop de Can Tomeu, al Serrat, atribuït a l'edat del bronze i
associat a una comunitat agricola i ramadera. Al turó de l'Arbocer prop de
Puiggraciós i també a les baumes del Traver als cingles de Bertí es documenta
material del bronze final i primera edat del ferro. Les primeres restes
constructives les trobem al poblat de Puiggraciós de la segona edat del ferro i
món ibèric. El poblat va ser descobert l'any 1940 però el seu principal
investigador ha estat Leandre Villaronga. El material ceràmic recuperat
correspon a ceràmica ibèrica comunia i ceràmica campaniana, la qual cosa ha fet
suposar a Leandre Villaronga que l'època d'esplendor del poblat seria pels
volts del segle III-I aC. Altres troballes realitzades van ser una pedra d'un
molí de mà, un pes de teler, dues fusaioles i claus de ferro. En aquest poblat
s'ha trobat també un pes de bronze equivalent a dues unces romanes i dues
monedes iberoromanes de la seca de Kesse (Tarragona). Les restes d'influència
romana i alguns fragments de material romà trobats en aquest indret i al Serrat
fan pensar que el poblat va subsistir fins ben entrada la romanitació. La seva
desaparició podria situar-se al segles I- III dC.
**************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/1882
https://excursionismecientific.net/2012/05/24/poblat-iber-de-puig-gracios/
**************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada