SAFAREIG PÚBLIC DE LA SELVA DE MAR

LA SELVA DE MAR - L'ALT EMPORDÀ

 Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=29&consulta=MCU0KzE3MTg4NiU=&codi=20322

que diu:

Època: inici segle XX

Descripció:

Situat al sud del nucli urbà de la Selva de Mar, a la riba esquerra de la riera de la Selva i relativament proper a la Font Mollor i a la Font dels Lledoners.
Safareig públic de planta en forma de "L", format per dos dipòsits de planta rectangular i construït amb pedres sense treballar lligades amb ciment. Està arrebossat i amb els pedrissos de lloses. Els dipòsits s'estructuren a dos nivells, un de superior descobert, on raja l'aigua per un canaló. Des d'aquest, l'aigua cau al safareig gran. L'aigua sobrant va a parar a la riera per un petit rec.
Per protegir el safareig dels esllavissaments del marge s'hi construí una llarga paret de traçat lleugerament el·líptic, bastida amb rebles lligats amb morter i acabada en esquena d'ase.

Notícies històriques:

El safareig actual "fou construït l'any 1926 essent alcalde Pere Coromines... Va costar, segons acta, 847,90 pessetes." (J.Quintana, op.cit. ).
Prop del safareig, vora el camí de "sota el Marge" i la riera, es veuen restes d'un grup de basses per amarar calç.

LA FONT MOLLOR

LA SELVA DE MAR - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=15&consulta=MCU0KzE3MTg4NiU=&codi=20341

que diu:

Època: segle XX

Descripció:

Situada a l'oest del nucli urbà de la població, en un reduït eixamplament del carrer al qual dona nom, paral·lel a la riba esquerra de la riera de la Selva, al veïnat de Sant Sebastià.
Font formada per una ampla arcada de mig punt feta amb lloses estretes, de pissarra i disposades a sardinell. Al mur que la tanca, bastit amb rebles lligats amb morter, hi ha una portella enreixada que dona a la cisterna, donat que la font actualment s'utilitza com a pou públic. La cisterna és gran, coberta amb volta de canó en la qual s'hi veuen les marques de l'encanyissat. Als peus del mur hi ha un brollador i una mensa de pica d'obra, moderna. Als costats hi ha un banc corregut de pedra. Damunt l'arcada hi ha el nom de la font amb rajoles ceràmiques.

Notícies històriques:

La Font Mollor "fou engrandida fa uns cent anys gràcies a una nova mina. Actualment és un pou cobert que ostenta una arcada de pedra. Pot pouar-se l'aigua per mitjà d'una corriola. És possible que sigui la font més antiga del poble." (J.Quintana, op.cit.).
Es coneix que els anys 1913 i 1948, la font fou objecte de diverses reparacions.

FONT DELS LLEDONERS

LA SELVA DE MAR - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

****************************************************

****************************************************

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=11&consulta=MCU0KzE3MTg4NiU=&codi=20329

que diu:

Època: segles XVIII-XIX // XX

Descripció:

Situada al sud del nucli urbà de la Selva de Mar, a tocar el curs de la riera de la Selva, a la riba esquerra, molt propera al safareig municipal.
Font pública situada dins del curs de la riera de la Selva, amb un petit parc situat a la part superior de la riba esquerra. El tram de rieral on es troba la font fou empedrat amb grossos còdols de riu. La font està integrada per un gran mur arrebossat i encalcinat, que conté el desnivell del terreny, als peus del qual es projecta el dipòsit cisterna, ornamentat amb un senzill motllurat que dibuixa un frontó. A continuació hi ha un llarg abeurador d'obra, en el qual raja l'aigua a través de diferents forats o sobreeixidors. Una escala adossada serveix per pujar a l'amplia terrassa superior, organitzada a dos nivells per bancs, baranes i murs.

Notícies històriques:

"La Font dels Lledoners" és famosa perquè forma part, juntament amb altres aspectes del poble i de la rodalia de la Selva de Mar, del paisatge poètic de Tomàs Garcés, escriptor arrelat a aquesta població des de la seva joventut.
S'anomena la Font dels Lledoners pels arbres d'aquesta espècie que abans hi havia. Els tres de sobre la font eren centenaris, potser mil·lenaris, i tenien una soca tan gruixuda que no podien abraçar-la tres homes junts. No pogueren, però, resistir la persistent tramuntanada que assotà el país el desembre de l'any 1931. La llenya posada a subhasta valgué cent vint-i-cinc pessetes.
Encara queda un lledoner enfront la font, però no tan vell ni de la talla dels desapareguts.
Avui ocupen el lloc dels vells lledoners tres plàtans corpulents que tenen una alçària de més de vint metres. Dessota el seu brancatge ombriu hom troba la cobejada frescor en els estius calorosos. Tenen més de quaranta anys.
Referent a l'aigua, nascuda de dues deus inesgotables, és molt fresca a l'estiu i tèbia a l'hivern.
Un adagi popular diu:
“De la Font dels Lledoners
el record no es fon mai més”

****************************************************

El poeta Tomàs Garcés i Miravet va ser l'autor del següent poema de la Font dels Lledoners:

http://www.endrets.cat/text/6739/la-font-dels-lledoners-ca.html

Mare de somnis, Font dels lledoners,

ombra I remor mesclades.

Els ocells hi trenaven els seus tebis llorers

sota un cel de blavors desmaiades.

Com una flor nedava el meu esguard

en el llac dels teus ulls -estel i llac alhora-.

La penombra de cap al tard

ens estrenyia de la vora.

L’alè de la muntanya semblava perseguir

adeleradament la claror fugitiva

i el lledoner, per espiar-nos, obrí

els mil ulls negres de sa fruita aspriva.

El banc de llosa i el cucut llunyà

Nostre silenci d’aleshores saben:

sentíem amb nosaltres la terra sospirar

i pel riu sense vores els estels navegaren. 

Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona 9 d'octubre de 1901 - 16 de novembre de 1993)

MONUMENT A LA DONA DEL PESCADOR

L'ESCALA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Al catàleg Les Cales de l'Escala - Camp d’Aprenentatge Empúries diu:

Es troba al costat del Port d’en Perris, la figura representa una dona amb dues criatures atalaiant angoixadament l’horitzó per on ha de tornar la barca on hi ha el seu home. La dependència femenina respecte del marit és palesa en l’obra de Francesc Xavier Vila Mitjà, col·locada l’any 1991.

Enllaç amb informació:

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4991

L'HOSPITAL DE PELEGRINS DE SANT PERE DE RODES

EL PORT DE LA SELVA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=50&consulta=MCU0KzE3MTQwNCU=&codi=39064

que diu:

Època: segle X-XI

Descripció:

Situat al sud-oest de la població del Port de la Selva, a la vessant de llevant de la muntanya de la Verdera, dins la serra de Rodes i prop de les ruïnes del poblat medieval de la Santa Creu de Rodes i del castell de Sant Salvador de Verdera. L'edifici està separat del conjunt monàstic uns cinquanta metres aproximadament damunt la Font dels Monjos.
Edifici aïllat de planta rectangular i petites dimensions construït en un terreny en pendent, cosa que fa que estigui distribuït en planta baixa més mitja planta més. La façana principal, orientada a llevant, presenta una porta d'accés d'arc de ferradura amb els muntants lleugerament avançats. La coberta ha estat rehabilitada així com d'altres parts del parament, tot i que es conserven diverses filades en opus spicatum genuïnes als murs de llevant i ponent.
La resta de la construcció és bastida amb pedres desbastades de granit disposades en filades regulars.

Notícies històriques:

Es tracta d'una edificació del segle XI relacionada amb el monestir de Sant Pere de Rodes com a centre de pelegrinatge. L'any 1088, el Papa Urbà II concedí una butlla que autoritzava la celebració de la festa del jubileu cada any que el dia 3 de maig coincidís amb divendres. Aquest edifici era un refugi pels pelegrins on hi podien fer nit.

Altre enllaç amb informació:

A la web del Museu d'Història de Catalunya https://www.mhcat.cat/ i al PDF Sant Pere de Rodes, lloc de pelegrinatge diu:

L’edifici de l’hospital es troba situat a pocs metres a ponent de la porta d’accés al monestir. Es tracta d’un edifici datat al segle xi, de planta rectangular que tenia dos pisos i feia la funció d’alberg per als pelegrins que visitaven el monestir. L’hospitalitat monàstica era considerada una obra de fe que apareix descrita a la regla benedictina i era corrent que a l’exterior dels recintes monàstics hi hagués un edifici destinat a l’acollida de pobres i pelegrins. Dins les comunitats benedictines solia haver-hi el càrrec de monjo hospitaler, l’encarregat de l’administració d’aquest servei assistencial. En el cas de la comunitat de Sant Pere de Rodes, sabem que, com a mínim des de l’any 1221, en el qual hem trobat esmentat documentalment el monjo hospitaler Bernat d’Avinyó i fins al final de la seva història, sempre hi hagué al monestir un encarregat de l’allotjament dels pelegrins.

Altres enllaços amb informació:

https://www.catalunyamedieval.es/hospital-de-pelegrins-de-sant-pere-de-rodes-port-de-la-selva-alt-emporda/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6672

http://xusquipedia.blogspot.com/2014/06/el-pelegrinatge-sant-pere-de-rodes.html

 

ERMITA DELS APÒSTOLS SANT FELIP I SANT JAUME DE LLADÓ

LLADÓ - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=4&consulta=MCU0KzE3MDg4NyU=&codi=19828

que diu:

Època: segles XVI-XVII

Descripció:

Ermita que es troba als afores de Lladó vora el camí de Sant Martí Sesserres. L'ermita és d'una sola nau amb absis semicircular. La façana té la porta rectangular i més amunt s'obra una finestra amb molt poca llum, és l'única obertura del temple. El frontis és coronat per un campanar de cadireta d'un arc. La nau es cobreix amb volta de canó sustentada per tres arcs torals. L'arc triomfal és apuntat i la volta del presbiteri, té forma ametllada .La construcció és de pedres sense treballar, només són tallades les dels cantonades obertures i arcs. Potser fou construïda als segles XVI-XVII, en substitució de la més antiga de finals del segle XIV.

Notícies històriques:

La primera notícia ens ve donada per un document de l'any 1398 i l'anomena:"Sanctorum aapostolorum fhilpi et Jacobi...in loco Le Torre". Dedicada , per tant a Sant felip i sant Jaume.
Estigué sota la jurisdicció de Santa Maria.

Altres enllaços amb informació:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/11/ermita-dels-apostols-sant-feliu-i-sant.html?fbclid=IwAR2TzYaDBxGPnGJawddoa1ObEk7ygbVktlBCIJhtWvIyKljQQ4JUvCluSqQ

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6966

http://ca.salines-bassegoda.org/natura/miradors/mirador-de-lermita-de-sant-jaume-i-sant-felip-657.html