ERMITA DE SANT BALDIRI i CASA RECTORAL
SOLIUS - SANTA CRISTINA D'ARO - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segles
XV – XVII / XVIII
Descripció:
Ermita d'una sola nau amb
capelles afegides i una capçalera amb coberta més baixa que la de la nau. La
façana principal presenta una portada d'arc de mig punt, un òcul circular al
damunt i un campanar de cadireta d'un sol ull. Al cos afegit en un dels extrems
de la façana hi ha un altre òcul circular.
El parament és de pedra i resta amagat per
l'arrebossat que recobreix totes les façanes.
Notícies
històriques:
El conjunt de la casa rectoral i l'ermita de Sant Baldiri són datades per diversos historiadors dels segles XVII-XVIII, però algun autor ha indicat com a datació el segle XV i concretament la data 1464.
L'origen de la primitiva ermita és documentada al segle XV, quan el castlà del castell de Solius, donà llicència a Pere Sabater per construir-hi una capella (1474). No seria fins al segle XVIII que s'iniciaren les primeres obres de la casa de la capella (1719), que es convertiria més tard -amb la reforma i ampliació de 1791- en una masia activa. L'any 1731, l'ermità Jaume Negret que residia a la casa i ermita, comptava amb més de 160 vessanes de terra.
L'actual església de tipologia popular barroca data del segle XVIII (1740); annexada al lateral de la capella, en el pati del sector sud-oest, hi ha situada la popular font del pelegrí. Amb la llei de desamortització, el Govern va vendre la finca a Bonaventura Madrenys, de Tossa (1856) qui edificà al cim d'una part de la masia, una nova casa per a ús de la seva família. Cap a 1890, aquesta casa va ser habilitada per a ús dels carrabiners del regne, per perseguir els contrabandistes de la zona.
Enllaç amb informació de la casa rectoral:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=22&consulta=MCU0KzE3MTgxMiU=&codi=7385
que diu:
Habitatge amb l'entrada
principal afrontada amb l'ermita de Sant Baldiri, formada per dos cossos
rectangulars disposats ortogonalment i de dues plantes d'alçada. Destaca un
finestral realitzat amb totxo formant dues arcades. El seu parament és fet de
maçoneria i arrebossat. Conserva diversos elements corresponents a diverses
modificacions al llarg del temps.
Enllaç amb informació de la font de Sant Baldiri:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=34&consulta=MCU0KzE3MTgxMiU=&codi=7390
que diu:
Petita font de pedra amb una
estructura similar a la d'un finestral gòtic, consistent en un arc conopial,
sostingut per brancals, que emmarca un fris d'arcuacions cegues d'estructura
trilobada.
Vora el camí, a 60m al sud de l'Ermita de Sant Baldiri hi
ha una bassa artificial temporània amb un petit mur de pedra en un dels costats
amb aigües clares, marges de pendent pronunciat.
Restaurada pel Grup de Natura Sterna a l'estiu de 2019.
No hi ha peixos, pel que té potencial per a la
reproducció d'amfibis com gripaus, salamandra i tritons.
Entorn de sureda amb sotabosc de brolla de brucs.
Vegetació perimetral escassa, autòctona i pròpia de basses temporànies
mediterrànies
Altres enllaços amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10909
https://esglesiesdegirona.blogspot.com/2010/07/ermita-de-sant-baldiri.html
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/09/goigs-sant-baldiri-solius-baix-emporda.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada