ELS SAFAREIGS DEL PUIG

SANT FELIU DE GUÍXOLS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Data: 1906-1908 – reformat als anys 30

Autor: l’arquitecte General Guitart i Lostaló (Barcelona 1859-1926)

L’any 1904 l’Ajuntament acordà construir uns safareigs públics on netejar la roba de forma higiènica. La decisió es prengué durant una forta epidèmia de xarampió que s’havia estès per la ciutat. Fins aquell moment, era habitual rentar la roba a la riera del Monestir. El 1908 es compraren els terrenys, situats al Puig Marí, a l’industrial Generós Pascual. La previsió inicial era bastir un equipament amb 5 safareigs, que pogués acollir un total d’unes 70 o 80 persones. L’edifici s’inaugurà el març de 1910, tot i que a finals d’any encara faltaven per completar alguns detalls de les instal·lacions. Durant la Guerra Civil, els safareigs van rebre l’impacte de les bombes que l’aviació franquista va llença a la ciutat.

Enllaç amb informació:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Safareigs_del_Puig

que diu:

Els Safareigs o Safaretjos del Puig estan situats al carrer Baixada d'en Puig, 22 de Sant Feliu de Guíxols. Es tracta bàsicament d'una coberta d'estructura metàl·lica, oberta a un pati tancat, que acull el sistema de safareigs públics construïts per l'Ajuntament a principis del segle XX.

Durant els primers anys del segle XX (1906-1908) es té la idea de construir uns safaretjos o rentadors públics a Sant Feliu de Guíxols per disposar d'un lloc segur on es pogués rentar la roba "procedente de atacados de enfermedades infecciosas". A la sessió de 24 de maig de 1904 tingué lloc l'aprovació de l'Ajuntament per dotar-se d'un edifici d'aquestes característiques degut a una forta epidèmia de xarampió que patia la ciutat, però el tema s'anà posposant durant els següents anys.

No va ser fins a l'any 1908 que es va decidir l'emplaçament d'aquest nou servei públic, el 6 d'agost d'aquell mateix any s'acorda comprar el solar per a la seva construcció a l'industrial Generós Pascual Batalla, un solar de gairebé 16.000 pams quadrats i que costà 7.954 pessetes i 95 cèntims. Aquest solar situat al sector del Puig o Puig Marí estava delimitat per tres carrers i un altre solar del propi Generós Pascual: carrer del Sol (pel nord), carrer de la Lluna (pel sud), carrer de la Penitència (a l'oest). 

A la tardor de 1908 ja es disposava dels plànols de l'edifici projectat per l'arquitecte municipal General Guitart i Lostaló, responsable del planejament general del municipi de l'any 1897 i responsable d'edificis singulars de Sant Feliu de Guíxols com el Casino de la Constància. La idea de l'arquitecte era fer un edifici amb 5 safareigs que acollís a 70 o 80 persones.

Les obres de construcció es van adjudicar el 9 de gener de 1909 per subhasta pública a l'única proposta presentada a concurs pel mestre d'obres Joan Darder Palahí, veí de Sant Feliu de Guíxols pel preu de 12.588 pessetes i 85 cèntims.

Els safareigs s'inauguren pels volts de març de 1910 però encara quedaven molts detalls per acabar, que podrien ser deguts al fet que el cost de les obres van superar de llarg el pressupost inicial. Un cop obertes les instal·lacions l'Ajuntament va prohibir de rentar la roba a la riera del Monestir, lloc on fins aquell moment les dones del poble realitzaven aquesta tasca.

Va ser durant la Guerra Civil quan els safareigs van rebre el cop de les bombes de l'aviació franquista que varen ocasionar uns danys de 12.000 pessetes, segons l'informe municipal. 

Història

Després de la seva creació l'any 1910 l'Ajuntament va prohibir l'ús de la riera del Monestir perquè s'utilitzés la nova instal·lació i així ho van fer les àvies, filles i nétes durant més de 70 anys fins que l'any 1980 els safareigs van deixar de donar servei.

Amb l'objectiu de mantenir millor la instal·lació l'Ajuntament designà Pepita Tubert com a encarregada amb dret d'habitatge i sou de 200 pessetes al mes. Per aquesta raó a l'extrem esquerre de l'edificació es va fer l'habitació de la senyora encarregada del manteniment, desmuntant així el cinquè safareig. Aquesta feina va estar lligada a la família, quan va morir l'àvia va agafar el relleu la seva filla Catalina Villanueva ajudada pel seu pare Jaume Villanueva, treballador de la brigada i conegut com "el manyo". També ajudà a la Catalina el seu marit Joan Darder.

A les 8 del matí s'obrien els safareigs per rebre les rentadores que hi anaven cada dia. I cada nit, després del seu tancament a les 6 de la tarda, es fregaven les instal·lacions amb un raspall d'espart i el terra s'esbandia amb aigua sabonosa.

A principis del segle XX es feia arribar l'aigua del Monestir per una conducció que pujava pel carrer de la Penitència de de l'altura del carrer dels Metges. Es tractava d'aigua de mar procedent d'un pou situat a sota del campanar de l'Ajuntament que es filtrava i es feia arribar per un sistema de bombeig a una torre (ara ja derruïda) situada darrere del Monestir i que era distribuïda des d'allà a diferents serveis municipals. 

El futur ús dels antics safareigs

Els veïns i veïnes varen participar, durant la primavera de 2011, en tres jornades participatives celebrades a la Casa Irla, per decidir a través de participació ciutadana, quins usos volien donar als safaretjos del Puig en el futur. Aquestes reunions van ser obertes a tot-hom i on es podia opinar sobre les propostes suggerides i on es podien aportar noves idees. Els debats eren dirigits per l'equip del Pla de Barris, dinamitzadors de la participació.

Els veïns eren partidaris de mantenir l'espai amb la mínima intervenció, però amb la intenció de dotar-los d'un ús polivalent. L'aposta consistia a rehabilitar els safaretjos i que d'alguna manera els permetessin entendre als visitants de manera didàctica quina havia estat la funcionalitat històrica de l'espai. També es volia un indret on es tingués un espai polivalent i cívic.

S'havia de buscar una solució arquitectònica que permetés el pas entre els dos indrets, la intenció era harmonitzar les dues peces en un espai coherent. Durant la tercera reunió es va apostar per un equipament sostenible amb fonts d'energia renovable i es va demanar que el conjunt arquitectònic i històric quedessin intactes i sense modificacions. Així doncs, s'apostava per mantenir l'estructura de bigues metàl·liques, els safareigs, les bancades, la màquina de vapor i el dipòsit de la zona més elevada.