Seguidors

dimarts, 20 de maig del 2025

CASINO OLOTÍ

OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



************************************************

Enllaç amb informació:

Història

El  Casino  Olotí té  l’honor  d’ésser la  més antiga  de les societats  civils olotines i alhora és un dels ateneus pioners de Catalunya. Els  orígens  es  situen el 1845  en ple període liberal i després de la segona  guerra  carlina. S’inicià com Sociedad  Filarmónica  Olotense de la mà del Sr. Francesc Estorch i Siqués  i fou una societat  recreativa  dedicada a la música.  A partir  de  1855 s’anomenà Círculo Olotense fins que, a partir de l’any 1989, agafa el nom actual de  Casino Olotí.

El Casino Olotí, situat al Passeig  d’en Blay número 6, és un edifici d’estil modernista que consta de baixos i dues  plantes i en el seu moment fou seu d’una caserna  militar  i una escola de nenes.

Apart de la vocació musical primerenca, es varen anar formant diferents seccions: el 1896  es creen les seccions de Ciències, la de Lletres i Belles Arts i una altra d’Agricultura, Indústria i Comerç. En diverses  ocasions  s’intentà  convertir el Casino en un Ateneu científic, artístic i literari encara que  no s’aconseguí.

Activitats culturals

A  finals del segle  XIX, les obres de teatre i la sarsuela  també formaren part de les activitats del Casino fins  al  1887, any que fou inaugurat el Teatre  Principal. Entre d’elles, cal destacar  Pigmalión (1962 ) a càrrec  d’un grup d’aficionats del Casino.

El Casino, com altres entitats  olotines, també  participava dels actes  religiosos  que es  portaven a terme a la ciutat sempre que hi havia un esdeveniment especial: Immaculada  Concepció, Diumenge de  Rams, Corpus,  festes del Tura, Sant Esteve, etc.

Al  juliol de  1936 el Comitè de  Milícies  Antifeixistes s’apoderà  del Casino i en feu la seva seu durant uns mesos.  Amb l’entrada de les  tropes franquistes a  Olot, la setmana del  13 de març de 1939 el Casino fou ocupat de nou per l’únic  partit del  règim: la  Falange Tradicionalista.

Des del segle XIX  fins als nostres  dies s’hi han celebrat nombrosos actes com  banquets, dinars de germanor, vins d’honor, cafè, balls d’honor , però  també  exposicions, actuacions, conferències  i activitats diverses.  També hi ha un apartat de donacions a entitats benèfiques  que cal esmentar.

El  ball era una de les activitats que es celebrava amb  més freqüència en els  salons del Casino. Els més assenyalats eren el Ball Blanc del Diumenge de Pasqua en què s’havia d’anar vestit d’etiqueta; el de disfresses per Carnestoltes i com no, el Ball Pla durant les Festes del Tura. El Ball Pla fou un dels esdeveniments que més es va associar a la nostra entitat. No exempt de polèmica, sobretot en els darrers anys de la seva celebració, hi participava la ‘Jet Set’ de la ciutat. Constava d’una cercavila pels principals carrers del centre de la ciutat d’un seguit de parelles vestides d’etiqueta, acompanyades amb tots els honors oficials i que cloïa al Casino amb un sopar de gala. Les darreres edicions varen estar molt polèmiques i es va acabar per deixar d’organitzar-lo.

L’any 1974 els  actes de la  proclamació de la primera  Pubilla de la  Garrotxa  tingueren lloc al  Casino Olotí, actes que s’anirien celebrant fins el 1977.

En la dècada dels anys 50  el concurs de  pessebres s’exposava als baixos del Casino.

Una de les primeres Sala de Festes  de la ciutat va ser el Novel, que s’ubicà al baixos del Casino i en el que, en un primer moment, també hi havia un restaurant. El  Saló Novel funcionà des de  l’any 1941.   A part dels  balls de cap de setmana i de festes senyalades com Nadal, Cap d’Any i Reis  s’hi celebrava la festa del  gremi de barbers i perruqueres, les dels barris de  Sant Ferriol i del Roser i festes  particulars. L’any 1974  tingué una nova  direcció  i fins a  la dècada dels  80  hi passaren artistes reconeguts com   Luis  Aguilé, Tony Ronald, los  Pequeniques, Mari  Trini,  Bruno Lomas, Los Mustang, Los  Sirex, Camilo Sesto,  Miguel   Gallardo, Massiel  entre d’altres.

Activitats esportives

Sembla  que el Casino  Olotí tenia  un  equip de  tennis taula  a  l’any 1953.

El 1941   el Casino  pren la iniciativa d’organitzar un torneig  local de  carambola  lliure  pels aficionats de billar de la ciutat Hi podien participar  socis de qualsevol de les següents  societats : Centre  Católico,  Cïrculo Olotense,  Centre  Fontanella, Industria y Comercio.  Orfeón  Popular  Olotense,  Olot Club  i  U. D.  Olot. Fins  al  1992,  data en què es  constituí  la   secció de  billar  com a  club federat,  es celebraren diversos  campionats.   El Club Billar va  participar en els jocs Mundials de  Sevilla  l’any  2006  a  Sevilla.  També  va oferir  cursets d’iniciació  i exhibicions de billar.

El  Casino fou seu d’altres  entitats  com  la  Alianza  , associació d’aficionats al teatre i  el Veloz  Club Olotense.

Una altra de les entitats importants  del Casino és el Club  Escacs Olot. Aquesta entitat començà la seva activitat al desaparegut Cafè  Esport i des del  2007  té la seu al Casino Olotí.

Abans  de residir al Casino, el Club  Escacs  Olot organitzà deu Tornejos Internacionals sis dels quals es varen disputar als salons de la nostra entitat i en el que hi varen participar alguns dels jugadors més destacats del moment¹. Actualment, el Club Escacs Olot imparteix classes d’escacs a tots nivells  i organitza i participa en nombrosos  tornejos de caire local, provincial, nacional i estatal.

El  Casino  ha obert les portes a  reunions  d’altres  entitats: Club de Joves  21, Cambra Agrària,  Playlist (Binari), Festival El Mini, Lluèrnia, Sismògraf.

Els  dies  18,19  i 20 de novembre de  2005  se  celebraven  els actes del  150è  aniversari del  Casino  Olotí  amb un seguit d’actes i amb l’edició d’un punt de llibre i un DVD.

Quant  a projectes actuals i de futur, els socis van aprovar l’establiment  d’un conveni amb l’associació  empresarial Euram Garrotxa, que ha  possibilitat la implantació d’un espai  anomenat Campus Garrotxa  amb seu  al Casino. El  projecte pretén  atreure, mantenir i potenciar el talent.

NOTA: Alguns passatges del text s’han extret o resumit del llibre El Casino Olotí 1855-2020 de Pilar Riera publicat per l’editorial Oliveras.

***************************************

Altre enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10155

Època: segle XX

Autor: Isidre Bosch i Bataller

Descripció:

Edifici reconstruït l'any 1939. Actualment consta de dos pisos i planta baixa. A la part que dona al passeig del firal té en primer pis quatre grans finestrals i conc al segon. A la part baixa hi ha una discoteca. L'altra façana té cinc finestres més petites que les primeres.

Notícies històriques:

Inicis edificis firal: segle XVI. Reforma en la urbanització del firal al 1878.






(Vilanna, Bescanó 8 de desembre de 1875 - Girona 22 de juliol de 1960)

************************************************





CASAL MARIÀ

OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa 

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/







*********************************************************

Enllaços amb informació:

Època: segle XX

Autor: Isidre Bosch i Bataller

Descripció:

Edifici de planta rectangular, format per vuit cossos. El de l'esquerra té una prolongació en forma de torre, on hi ha la porta d'entrada. Cada cos, consta d'un nombre diferent de finestres. De dreta a esquerra: la primera té tres finestres cegues, al igual que les cinc restants, la sisena té cinc finestres cegues i una oberta, i la setena té cinc d'obertes. De la tercera a la sisena tenen, a la part baixa, unes arcades cegues.

Notícies històriques:

Va ser ampliat per J. Aubert el 1930 al igual que l'ampliació lateral del Passeig d'en Blay. 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/09/el-casal-maria-dolot-la-garrotxa-girona.html

El Casal Marià es va inaugurar el 29 de març de 1925, havent col·locat la primera pedra el 19 de març de 1924, essent bisbe de Girona, Gabriel Llompart i Jaume Santandreu (Inca, 1862 - Palma, 1928), que seria acusat de ‘catalanista’ en la dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930).

El contractista d'obres fou Lluís Pla, i no es menciona l'arquitecte (segons Gencat diu que l’arquitecte va ser Isidre Bosch i Bataller).

Ja l’any 1918 es disposava del camp d'esports.

L'edifici fou incendiat la nit del 21 al 22 de juliol de 1936.

L’any 1939 fou ‘ocupat’ pels militars, que no els desocuparien fins a l’any 1946, moment en que es reconstruí la sala d'espectacles.

*********************************************************

Altres enllaços amb informació:










Cine any 1970

*********************************************************




CASA SALGUEDA

OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/




**********************************************

Enllaç amb informació:

Època: segle XIX, any 1907

Descripció:

Casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb baixos i tres pisos superiors. La teulada és a dues aigües, amb la cornisa sostinguda per mènsules decorades amb fullatges. Una placa situada a la façana ens dona la data de construcció: 1907. Els baixos estan ocupats per locals comercials, conservant la gran porta d'accés a la casa. Els murs varen ser estucats i les obertures emmarcades per encoixinats imitant la pedra. El primer pis té una balconada sostinguda per mènsules, amb dues portes d'accés. Les mènsules estan decorades amb fullatges. Els pisos superiors tenen dos balcons cadascun. Les baranes de les balconades són fetes amb barrots de fosa de l'època.

Notícies històriques:

El barri de Sant Ferriol va començar com un barri extramurs. On avui hi ha botigues hi havia corts de porcs, xais i fins i tot cavalls i bous. Durant el segle XIX es tira endavant el projecte d'urbanització de Plaça Clarà i del Firal o Passeig d'en Blay; les muralles varen ser aterrades i es començà a donar forma urbanística al carrer que fins aleshores havia estat extramurs. Es basteix la capella dedicada al Sant que es troba al final del carrer; molts casals seran bastits de nova planta i altres seran profundament renovats, com les cases núm. 46, 27 i 29.

**********************************************





 

CASA PAGÈS

OLOT - LA GARROTXA 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/








**************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XX

Autor: Josep Esteve i Corredor

Descripció:

Edifici de planta rectangular que agrupa tres cases que accentuant la seva vessant domèstica i pintoresca. A una de les cases s'hi ha realitzat reformes considerables que han variat, de forma important, llur estructura. A les dues restants es conserva l'originalitat del teulat, que té una forma irregular a les dues vessants amb una inclinació accentuada. No hi ha elements decoratius importants.

Notícies històriques:

S'han realitzat reformes que han modificat parcialment llur estructura.



(Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965)

**************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://sadurnibrunet.com/2017/11/30/casa-ramon-farigola/?fbclid=IwAR3cSrgjKTd0DImN2jrSwIBifJWQkH_Z4Yk5wLSNDcRhO1LZIMkZ1IPBVck






**************************************************








 

CASA JUNCOSA

OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/





**********************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XX, any 1920

Autor: Joaquim Bassegoda i Amigó

Descripció:

Edifici inspirat en el classicisme francès. És una casa amb jardí. La planta de la casa és rectangular però té una sèrie de cossos que sobresurten de l'edifici principal. Aquests cossos són, en l'entrada, rectangulars i els altres de forma semicircular. La casa consta de planta baixa, primer pis i entresolat. L'edifici en general utilitzà estilemes de l'arquitectura clàssica.

Notícies històriques:

Típic exemple de l'Arquitectura domèstica inspirada en el classicisme francès, corrent que venia d'abans, però que es vigoritzà durant el noucentisme. Es tracta d'un xalet voltat de jardí.








(La Bisbal d'Empordà 1854 - Barcelona 1938)

**********************************

Altres enllaços amb informació:



**********************************











 

dilluns, 19 de maig del 2025

CASA JOSEP MARIA MASRAMON VILALTA & MARIA DEL TURA DE VENTÓS

OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/




Aquesta edificació constitueix una de les obrs més importants de l'arquitectura catalana noucentista. Fou projectada per Rafael Masó i Valentí el 1913, per encàrrec de Josep Maria  Masramon. Per a dur a terme aquest projecte, l'arquitecta s'envoltà dels artesans que habitualment formaven part del seu equip col·laborador.
Ens trobem davant d'un exemple de casa per a una jove família burgesa amb fills,d'una superfície de 750 m2. L'edifici consta de tres plantes, amb una coberta a quatre aigües. En les facanes es combinen zones d'obertura horitzontals i verticals. A l'interior es conserva part de la decoració original d'algunes sales i portes, així com rajoles i vitralls característics de l'obra de Rafael Masó.
Com a dada curiosa, sobre l'entrada lateral del porxo s'hi pot llegir la inscripció "JM Masramon me feu fer".





*************************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XX

Autor: Rafael Masó i Valentí

Descripció:

Edifici format per dos cossos rectangulars, compost de planta baixa, soterrani i dos pisos, destinada a habitatge familiar. La casa consta d'un volum principal de tres plantes amb una coberta a quatre aigües. Adossat a aquest volum hi ha un cos d'una planta que correspon al porxo d'entrada, amb una coberta d'un sol pendent de secció curvilínia. Un tercer volum de tres plantes conté l'escala, amb una coberta curvilínia a dos aiguavessos. Unes interessants combinacions d'obertures horitzontals i verticals expressen una clara estructuració dels buits, entre els quals destaca el cos menor de la construcció amb obertures ovalades i formes corbes. Val destacar la modulació de la llum natural, el color i les textures, gràcies als nombrosos vitralls i a la utilització de ceràmica vidriada, que creen una sensació de continuïtat entre els diferents espais, i entre aquests i l'exterior. La decoració, que presenta alguns elements inspirats en Gaudí, ha patit greus alteracions com ara la desaparició dels caps de cavall, l'escultura de la pau del porxo i els esgrafiats. L'estructura interna també ha estat modificada: del parell d'habitatges que preveia el projecte han esdevingut tres, al dividir-se el dúplex de la planta baixa i pis en dos habitatges, suprimint l'escala. Per al desenvolupament d'aquest projecte, l'arquitecte s'envolta d'artesans com els germans Coromina de La Bisbal, responsables de la ceràmica tant de l'interior com de l'exterior (i dels caps de cavall en terra cuita del porxo d'entrada, projectats per Masó); els vitrallers Rigalt; i el serraller Nonito Cadenas. Així com al treball d'artistes com Esteve Monegal, autor de l'escultura del frontó del porxo o Fidel Aguilar, creador dels relleus de guix de l'interior.

Notícies històriques:

La Casa Masramon va ser construïda per encàrrec de l'advocat Josep M. Masramon l'any 1913 a l'arquitecte gironí Rafael Masó i Valentí. L'habitatge, situat als afores d'Olot, és una de les obres més importants de l'arquitecte i correspon al període més àlgid de la seva producció (1912-1922), quan la seva arquitectura es depura al màxim i es despulla dels additaments innecessaris alhora que es connecta amb els moviments més renovadors del moment. El jutge i industrial Josep Maria Masramon i Vilalta va contraure matrimoni amb Maria del Tura de Ventós, filla d'una família de terratinents de la Garrotxa. Durant els anys que va viure a Olot, va fer construir la casa Masramon, també coneguda com la "Casa del duende", un dels pocs exemples del noucentisme català de Masó a la comarca. Es va aixecar en un solar del carrer de Vayreda, entre la casa pairal dels Vayreda i la fàbrica de xocolata. A la llinda de la porta principal s'hi pot llegir: «J. M. Masramon me feu fer». Les males llengües afegien «amb els calers de sa muller» en relació al seu en enllaç amb la nissaga dels Ventós.








(Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935)

**********************************************
Altres enllaços amb informació:



**********************************************