FÀBRICA LA BLAVA
RODA DE TER - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
************************************************
Enllaç amb informació:
Època: segle
XX
Descripció:
Fàbrica situada al costat del nucli urbà, a tocar del riu
Ter. Està formada per diversos cossos orientats en la direcció del riu i
relacionats entre ells, dels quals en destaquen dos de planta rectangular,
coberts a quatre aigües i amb les façanes organitzades a partir de la successió
de mòduls verticals idèntics, formats per dues finestres a la planta baixa i
dues al primer pis; aquestes són de secció rectangular amb ampit, dividides en
diverses caselles amb els remitjos pintats de blau. També destaquen dos cossos
de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, coberts a quatre aigües, amb finestres
d'arc de mig punt i una xemeneia. Edificis industrials: Conjunt integrat per
diferents edificis. Els amplis finestrals, els marcs, estan pintats de blau;
d'aquí li ve el nom. Està formada per dues naus paral·leles entre si, una a
continuació de l'altra, de dues plantes d'alçada (planta baixa i 1 pis), i
també paral·leles al riu. Presenten una teulada amb carener paral·lel al a la
façana llarga i teulat a quatre vessants. Els edificis originals presenten unes
torres a les cantonades nord-est. Aquestes torres són de planta quadrangular i
teulat a quatre vessants. Presenten una porta a la planta baixa i finestres
triforades. L'estat de les naus és ruïnós. Una nau nova va ser construïda
entorn dels anys 70-80 del segle XX a l'est de les antigues, amortitzant
l'antic canal. Aquesta com les anteriors, té un teulat a doble vessant i
carener paral·lel a la façana més llarga. Resclosa i canal: Inicialment la
Blava tenia una resclosa a tocar de la mateixa fàbrica. Tenia una forma corba i
entrava directament a la sala de turbines. El canal passava per sota de la nau
sud-est i tornava al riu. Aquest canal va deixar d'utilitzar-se entorn dels
anys 70-80 del segle XX. Llavors, es va passar a utilitzar la resclosa i les
turbines de la fàbrica dels Molins (ubicada uns centenars de metres riu avall
de la Blava. La fàbrica dels Molins va desaparèixer per l'aiguat dels
quaranta). La Blava va utilitzar la resclosa i turbina dels Molis fins a la
construcció del pantà de Sau el 1964. Xemeneia: integrada en un dels edificis
industrials orientats est-oest, es troba la xemeneia, fet que provoca que
destaqui poc. De planta i coa quadrangular, és obrada amb maó, com la resta de
la fàbrica. Presenta una petita motllura a la zona del barret. Jardins:
Antigament la fàbrica disposava d'un petit jardí, ubicats a la zona nord de la
fàbrica. Actualment només en queden les traces dels arbres til·lers.
Notícies històriques:
Entre 1764 i 1789 hi va haver un fort increment
d'implantació de fàbriques tèxtils a Roda, que augmentà durant 1825-50 i
continuà durant el segle XX. Les indústries instal·lades prop del riu Ter
canviaren el paisatge i l'economia de Roda. La fàbrica de la Blava era
propietat de Tecla Sala i Miralpeix i de Joan Riera i Sala. Va ser construïda
entorn a l'any 1925. Aquesta nova fàbrica sembla que en substitueix una de més
petita, coneguda popularment amb el mateix nom, que ja existia l'any 1896, quan
fou adquirida per Pau Sala i Feliu Santacreu. Esdevindrà una de les indústries
més potents de la zona, sent capdavantera en la fabricació de filats.
L'empresa, que amb els anys es coneixerà com a Tecla Sala e Hijos, és absorbida
l'any 1981 per HilaturasGossypium S.A. La seva activitat industrial acaba
definitivament l'any 1999. L'any 2006 l'Ajuntament de Roda de Ter va adquirir
la fàbrica a Fogasa. És un edifici emblemàtic per a Roda de Ter perquè en
aquesta fàbrica hi han treballat diverses generacions d'homes i dones del poble
i també de la comarca. Però també perquè en aquesta fàbrica hi va treballar el
poeta Miquel Martí i Pol com a escrivent, i li va servir d'inspiració per al
gran poemari titulat “La Fàbrica” publicat l'any 1959. Amb aquest recull la
fàbrica apareix com a subjecte poètic i passa a tenir categoria d'universal amb
tot el seu valor simbòlic, a partir de la poesia. També és un espai que cal remarcar,
per la persona que va tirar endavant el projecte industrial: la Sra. Tecla
Sala, una de les tres dones contemporànies més importants de Catalunya (segons
el Diccionari Biogràfic de Dones). L'empresa va parar la seva producció l'any
1999 i, des del 2006, és propietat de l'ajuntament.
************************************************
Altres enllaços amb informació:
************************************************
