ESGLÉSIA DE SANTA MARIA
SANTA PAU - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVI - XVII
Descripció:
Les obres de construcció de l'església varen ser
començades el segle XVI i continuades posteriorment. Es va seguir l'estil gòtic
encara que tota la part última de l'església es devia decantar cap al barroc.
El temple és d'una sola nau, amb quatre capelles laterals i una sagristia. Amb
voltes d'aresta rematades amb unes claus molt boniques i interessants per la
datació cronològica de l'edifici. Adossada al costat esquerre dels peus de la
nau, s'aixeca l'esvelta torre del campanar. Antigament va tenir un retaule
barroc i l'actual, que intenta ser gòtic, està molt lluny d'aquell pel qual el
baró arribà a pagar deu mil sous. Portada
Portalada afegida amb posterioritat (1929), neogòtica.
Flanquejant la porta hi ha dos pilars quadrats, decorats per la part davantera
i acabats amb decoració típicament gòtica. La porta té un arc ogival acabat amb
una creu. Sobre aquesta porta hi ha unes decoracions vegetals molt riques.
Claus de volta
Heràldiques:
els escuts esculpits a l'església no són del Santa Pau sinó dels Oms. L'escut
de la casa dels Oms presenta tres faixes sobre el camp. Dues claus de volta
pròximes a l'entrada del temple presenten el blasó dividit, representant
l'aliança familiar entre els Oms i els Parapertusa.
Iconogràfiques:
Santa Maria:
és la clau de l'altar principal, més gran i anterior a les claus laterals.
Representa la Verge abillada amb mantell i coronada amb el Nen al braç
esquerre. L'Infant aguanta el llibre amb les dues mans i la Mare porta a la
dreta l'esfera. Està sostinguda per dos àngels.
Mare de Déu del Roser: La data marcada a l'entrada de la capella i que coincideix exactament amb
la mencionada en una de les visites pastorals, dona l'any 1594 com el de la
construcció. La capella presenta petits escuts de la família Oms a cada costat
de l'entrada. La imatge de la Verge respon a la típica iconografia de l'època:
la Verge dempeus sostenint el Nen als braços i encerclada d'un rosari.
Sant Isidre:
datada el 1634, data que es repeteix a l'entrada de la capella, acompanyada
d'escuts de la família Oms. La primera visita pastoral que esmenta l'altar de
Sant Isidre és la de 1637. La clau té forma troncocònica. El sant duu barba,
jaqueta i calça curta i porta la pala entre les mans. Al terra de la capella hi
ha la llosa sepulcral de la família Bohigues, amb l'escut familiar. Mènsules
Situades a l'acabament dels nervis de la volta. Són
esculturades en forma de lleons, un personatge grotesc semblant a un putti i
d'altres tapades per l'actual retaule del segle XX. A les capelles de la Mare
de Déu del Roser i a la de Sant Isidre també hi ha mènsules molt interessants
amb la data d'edificació esculpida (1934, 1594) i els escuts de la família Oms.
Torre-campanar
Construcció de planta quadrada que denota l'època
d'edificació (cap al 1400). Està rematada per un coronament de merlets. Les
cantonades són obrades amb carreus alternats. El conjunt demostra un caire
defensiu.
Pica baptismal
Situada a la capella lateral (segona, esquerra). És de
grans dimensions; té la forma de copa, amb vuit cares; en una d'elles hom hi
pot llegir la data: MDCXII. Té unes senzilles decoracions que semblen
simbolitzar fulles estilitzades. En l'actualitat encara està en ús.
A l'interior conserva la Verge de Sant Martí Vell,
gòtica, de marbre; la talla barroca de la Verge del Carme, procedent d'un
retaule de Santa Llúcia de Treinteres i la imatge d'una Mare de Déu, procedent
de Santa Maria dels Arcs.
Notícies històriques:
Per estudiar el fet històric d'aquest edifici cal partir
de dos fets, inqüestionables, referits al segle XV. El primer és el testament
del baró Hug Ademar I, redactat l'any 1391, que preveu la construcció d'una
nova església dins el reducte fortificat. El segon serien els cataclismes
sísmics de 1427-1428, amb el parcial enderrocament de Santa Maria dels Arcs
-fins aleshores parròquia- que portaria a sol·licitar oficialment el trasllat
de la parròquia. No fou l'hereu d'Hug Ademar I qui compliria la clàusula testamentaria
sinó Galceran, el fill menor. Així, a finals del segle XV es començarien les
obres.
**************************************
Altres enllaços amb informació:
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3380/
https://patrimoni.garrotxa.cat/puntos-de-interes/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-santa-pau/
**************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada