CASA RAMON RAHOLA - CASA JOSEP RAHOLA BERGA

ROSES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Any 1900

Estil eclèctic

Autors: Àngel Marés Fonseya i Joan Marés Marés, mestres d’obres

Habitatge d’estil eclèctic, amb evidents trets historicistes, fet construir per Josep Rahola Berga, un destacat membre de la burgesia comercial local. A més de capità de vaixell i de la seva important activitat comercial, fou una figura fonamental de la política rosinca de les primeres dues dècades del segle XX, en les quals va ser alcalde entre 1907 i 1912. Fou edificada, com molts altres habitatges burgesos de l’època, per la nissaga rosinca de mestres d’obres formada per Àngel Marés Fonseya i el seu fill, Joan Marés Marés. La casa Rahola Berga destaca per la seva façana, les obertures de la qual estan decorades amb motius florals emmarcats per petites circumferències. Les del primer pis estan coronades amb unes palmetes. A la part superior hi ha una cornisa decorada amb permòdols i, als seus extrems, uns lleons.

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=24&consulta=MCU0KzE3MTUyMyU=&codi=37675

que diu:

Època: final segle XIX – inici segle XX

Autor: Àngel Marés i Fonseya i el seu fill Joan Marés i Marés – mestres d’obres

Descripció:

Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati a la part posterior. Consta de planta baixa i un pis i limita, a banda i banda, amb edificis de quatre plantes. La façana es troba ordenada simètricament seguint els eixos horitzontals que marquen les obertures, totes elles rectangulars i amb marc motllurat. Els elements decoratius estan pintats amb una tonalitat gris clara. La planta baixa presenta la porta principal centrada i una finestra balconera a cada banda, amb reixa de ferro decorada amb motius florals. La de l'esquerra fou reformada i al seu lloc es va obrir una altra porta. Al primer pis hi ha tres grans finestrals amb sortida a un balcó corregut, amb balustrada a mode de barana, i sustentat per mènsules motllurades. Tant les obertures de la planta baixa com les del pis, llevat de la porta principal, presenten una ornamentació a la part superior de l'emmarcament, consistent en una petita cornisa rematada al centre amb un motiu floral emmarcat per circumferències concèntriques. Al primer pis, en aquesta decoració s'hi afegeixen unes palmetes. El coronament de l'edifici és a base de permòdols amb decoració floral, que suporten una cornisa sobre la qual hi ha una senzilla barana de ferro que delimita l'espai de terrassa superior. Als extrems d'aquesta barana hi ha les escultures de dos caps de lleons.
La construcció es troba arrebossada i pintada de color ocre, amb sòcol a la planta baixa i emmarcament de carreus decorats amb motius geomètrics a les cantonades.

Notícies històriques:

Aquesta és de les poques cases que es conserven de l'eixample que, al final del segle XIX i a principis del XX, va dotar la vila de Roses d'una façana litoral formada per edificis amb una estètica d'acord amb les darreres tendències d'aquell moment.
El seu nom es deu al seu propietari, un dels fills de la nissaga Rahola, família de molta rellevància a l'Alt Empordà i a la resta de Catalunya.

Altre enllaç amb informació:

http://www.rosespedia.cat/index.php?title=Casa_Josep_Rahola_Berga

que diu:

La casa Rahola Berga va ser feta construir per Josep Rahola Berga i dissenyada i construïda pels mestres d'obres Àngel Marés Fonseya i el seu fill Joan Marés i Marés seguint la moda de l’època. De fet, és una de les poques cases que es conserven de l’eixample que a finals del segle XIX es va construir a primera línia de mar. El seu estil arquitectònic és eclèctic, amb evidents trets historicistes.

L’edifici consta d’una planta baixa on hi ha la porta principal i un pis, que s’obre a la façana mitjançant un balcó corregut amb balustrada i tres portes. En el nivell inferior, una de les dues finestres balconeres que acompanyaven l’entrada va ser reformada i s’hi ha obert una altra porta que dóna a una àmbit independent de la casa.

Totes les obertures estan decorades amb motius florals emmarcats per petites circumferències concèntriques a més d’una petita cornisa. En el primer pis, a més d’aquesta decoració, hi ha unes palmetes. A la part superior, una cornisa decorada amb permòdols i una barana de ferro culminen l’edifici.

D’aquest eixample de finals del segle XIX, principi del XX, encara en són testimoni la casa Mallol, la casa Matas, la casa del Marquès de Llinàs i la casa Canals.