Seguidors

dilluns, 2 de març del 2020

CASA MATAS o CASA FALP
ROSES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Casa Matas
Estil historicista
Any 1913
Autor Joan Falp Matas, arquitecte
Habitatge d’estil historicista construït per la família Falp i Matas. La façana, ordenada simètricament, és d’un estil sobri, ordenat, molt diferenciat de la resta de cases burgeses construïdes a la primera línia de mar. Destaca per la terrassa superior, protegida per una balustrada, amb una galeria de finestres d’arc de mig punt dovellat. Són destacables les pintures murals de les parets i els sostres del seu interior, així com la porta i la seva reixa, amb les inscripcions 1913 i JF, incials del destacat arquitecte rosinc Joan Falp i Matas, que traballà eminentment a París. L’execució de l’obra anà a càrrec dels mestres d’obres rosincs Àngel Marés Fonseya i Joan Marés Marés. Fou la residència familiar del metge Josep Maria Cosrtada Vilar, que va ser alcalde de Roses entre 1960 i 1964.


Reixa sobre la portad'entrada amb l'any de construcció 1913 i les inicials JF de Joan Falp


Enllaç amb informació:

que diu:

Època: inici segle XX
Descripció:
Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, format per soterrani, planta baixa i dues més d'alçada, amb un pati ajardinat a la part posterior de la finca. La façana es troba ordenada simètricament, amb les plantes delimitades horitzontalment seguint els eixos marcats per la distribució de les obertures. La planta baixa i el primer pis tenen el parament alineat i revestit amb carreus de pedra regulars, mentre que el segon presenta una terrassa, alineada amb els pisos inferiors, i la façana reculada. A la planta baixa hi ha la porta principal, d'obertura rectangular i emmarcada amb carreus de pedra regulars als brancals, d'una tonalitat més fosca que la resta del parament de la façana. La part superior presenta una motllura decorativa senzilla de color blanc, que enllaça amb tres carreus disposats a mode de dovelles, amb la clau destacada i formant un arc rebaixat. Rematant l'obertura destaca una reixa de ferro treballada on consta l'antic número de carrer i l'any de construcció. A la dreta de la porta hi ha una finestra i a l'esquerra, dues, totes elles d'obertura rectangular, amb els carreus superiors a mode de dovelles (amb la clau destacada) i delimitades per una petita barana de ferro decorada. Les obertures del primer pis responen a quatre balcons, amb la mateixa disposició que les obertures de la planta baixa. Els finestrals de sortida són rectangulars i estan emmarcats amb carreus regulars, de la mateixa manera que les obertures de la planta baixa. Tots els balcons presenten la llosana motllurada i barana de ferro. El central està sustentat amb dues mènsules. El segon pis presenta una terrassa delimitada amb balustrada a mode de barana. La façana, endarrerida, està formada per una successió de petits arcs de mig punt dovellats. El coronament superior de la façana és un fris decorat amb motius geomètrics. La distribució interior de l'edifici s'articula al voltant d'un vestíbul, des del qual s'accedeix a les estances de la planta baixa, al pati posterior i als pisos superiors a través d'una escala a la catalana de marbre. L'espai destinat a rebedor manté la porta i els vitralls originals. El paviment de tota la planta és hidràulic de mosaic i està decorat amb motius geomètrics. Les estances de la planta baixa conserven la decoració pictòrica original a les parets i als sostres, aquests últims amb temàtica floral i vegetal. La decoració de les parets es concentra en diversos plafons disposats



dins d'un fris corregut, sota el nivell del sostre. Les pintures murals fan referència a motius florals, paisatges bucòlics i temes d'inspiració clàssica.
Notícies històriques:
Aquesta és de les poques cases que es conserven de l'eixample que, al final del segle XIX i a principis del XX, va dotar la vila de Roses d'una façana litoral formada per edificis amb una estètica d'acord amb les darreres tendències d'aquell moment.

Segons fonts orals de l'actual propietària, durant la Guerra Civil la casa va ser ocupada per les forces republicanes. Això va ser corroborat amb la troballa l'any 1991 al soterrani d'un polvorí tapiat. Va ser extret i detonat per un grup de militars, assegurant així la seguretat de la casa.

Actualment, la casa és una vivenda particular que funciona a l'estiu, de juny a setembre, com a galeria d'art i a l'hivern, com a escola particular d'art, on la professora és la mateixa propietària de l'immoble. Cal mencionar que la restauració de les pintures murals del vestíbul varen anar al seu càrrec.








Altre enllaç amb informació:

que diu:

La casa Matas és un habitatge construït l'any 1913 per la família Falp i Matas. És dels pocs exemples de cases que es conserven de l’eixample que a finals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar formant una nova façana litoral.
L’edifici té una planta baixa i dos pisos i el seu estil constructiu és més sobri que el de les cases del mateix eixample. La decoració de la façana està feta a combinació dels colors i les formes del material constructiu utilitzat. És d’aquesta forma que la façana s’organitza segons els tres nivells d’ús. A la planta baixa els carreus estan alineats i es presenten més foscos al voltant de la porta principal. Sobre de la porta hi ha una senzilla motllura amb forma de palma feta de pedra blanca. En canvi, en el pis, a la part superior, la decoració la fan carreus de sobre les portes dels balcons que estan disposats verticals. Les obertures d’aquests dos nivells són asimètriques ja que en un costat de la porta principal n’hi ha dues i a l’altre una. Els balcons també presenten particularitats ja que n’hi ha un que agrupa les dues obertures de l’esquerra. El balcó que es situa sobre l’entrada està suportat per dues mènsules.
La part superior de l’edifici és una terrassa protegida per una balustrada formada per arcs de mig punt. Les dovelles dels arcs combinen dos colors seguint l’estil de la resta de la façana.
L’única decoració que s’observa a la façana és una reixa sobre la porta principal on hi ha l’any de construcció, 1913, i les inicials JF, de ben segur Joan Falp i Matas, l'eminent arquitecte rosinc establert a Roses, germà de Benet Falp i Matas. Un fet que fa dubtar de l'autoria establerta als mestres d'obres Àngel i Joan Marés, potser simples executors del disseny del citat arquitecte.
Les parets i sostres de les habitacions de la casa estan ricament decorats amb pintures murals. A la part posterior de la casa hi ha un jardí interior.
De l’eixample de finals del segle XIX, principi del XX, del que aquesta casa formava part encara en són testimoni la casa Ramon Rahola, la casa Mallol, la casa del Marquès de Llinàs i la casa Canals.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada