CASTELL DE MONELLS
MONELLS - CRUÏLLES,MONELLS, SANT SADURNÍ DE L'HEURA - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La
vila de Monells es troba a 2 km de Corçà per la carretera local de Corçà a
Bordils. Un cop situats a la notable plaça Major (o de Jaume I) porticada, que
centra el barri del Castell, cal agafar un carreró costerut que surt del costat
de migdia d’aquesta plaça, el qual desemboca en una petita esplanada dita
“plaça del Castell”. En aquest punt i al seu entorn, pel cim del tossal, es
veuen les minses romanalles que subsisteixen del castell. També s’hi arriba
pujant pel carrer Major.
El
castell de Monells era emplaçat damunt un pujol, a l’extrem de migdia de la
població de Monells, al “barri del Castell”, que s’estén als seus peus fins al
marge dret del Rissec. Aquest riu separa aquest nucli del veïnat dit “barri de
la Riera”, on hi ha l’església parroquial.
Història:
En
un precepte del rei Carles el Simple, de l’any 922, a favor de l’església de
Girona, és esmentat el lloc de Mulnels. L’any 932 s’enregistrà la venda
d’una vinya situada al comtat de Girona, al terme de “villa Mulnelli”. L’any
1019, en la dotació de la canònica de la seu de Girona és esmentada l’església
de Sant Genís de Monells —l’actual parròquia— com a possessió de la comunitat.
El
castell de Monells és citat des del segle XII. La població és anomenada,
correntment, en la documentació, “castell de Monells”. A la mateixa època també
apareixen esmentats personatges del llinatge que prengué el nom del lloc. Un
document de l’any 1102 fa referència a aquest castell com a límit d’uns alous
de Sant Sadurní de l’Heura.
Monells
tenia —en temps medievals— una posició força estratègica. Es trobava al comtat
de Girona, però vora el límit amb el d’Empúries, en un punt ben accessible, ja
que hi passava un dels camins més importants que comunicaven les terres de
l’Empordà amb Girona, d’origen molt antic: el vell “camí d’Empúries”. A Monells
confluïren, d’altra banda, els interessos i els poders de la casa de Barcelona
—com a comtes de Girona—, de la mitra gironina i dels comtes d’Empúries.
Totes
aquestes circumstàncies degueren propiciar l’establiment del mercat setmanal de
Monells, que fou la base de la notable prosperitat de la població. L’any 1103
el comte Ramon Berenguer III signà un conveni amb el cavaller Ramon Auger de
Monells pel qual era traslladat al castell de Monells el mercat que se
celebrava al lloc d’Anyells, del seu terme (actualment un veïnat del municipi
de Corçà). Aquest mercat es convertí en el més important d’una molt extensa
rodalia. L’any 1234, a les corts de Tarragona, el rei Jaume I, en taxar-se els
preus dels cereals, establí com a mesura de grans per a les altres poblacions,
la “migera de Monells”, juntament amb la de Girona, la qual cosa demostra la
fama del mercat.
J.
Pella i Forgas ha escrit que Monells, com a lloc fronterer i pel seu mercat,
gaudia de notables privilegis (augmentats al segle XIV pel rei Pere III). Els
prohoms de la cúria de Monells no eren obligats a agafar les armes, i en el
mercat ningú no podia ésser detingut. El tribunal del lloc jutjava totes les
causes en primera instància, sense dependre dels jutges de Girona ni de
Castelló; a més, hom manava que les execucions s’havien de fer al mateix lloc.
El
barri del Castell —estructurat a l’entorn de la plaça Major amb els seus
porxos, juntament amb altres placetes i carrerons també amb voltes i arcades, i
restes del recinte murat que el defensava i que enllaçava amb el castell— creà
un conjunt arquitectònic que ha mantingut un gran atractiu i interès. És un
clar testimoni de la vinculació del poble al seu antic mercat.
L’any
1019, en els plets entre les cases comtals de Barcelona-Girona i d’Empúries,
sobre els drets del castell i el lloc d’Ullastret, ja hi és esmentat un
cavaller de nom Auger de Monells. Era un antecessor, cal suposar, del Ramon
Auger mencionat abans com a protagonista de l’establiment del mercat. Al mateix
llinatge devia pertànyer Guillem de Monells, que fou bisbe de Girona (1168-78),
el qual tenia propietats personals en el lloc, ja que en disposà en el seu
testament. El seu germà Ponç de Monells fou abat de Sant Joan de les Abadesses
des del 1140 i després bisbe de Tortosa (1178-93). Ambdós eren fills del
cavaller Berenguer de Monells. Més endavant, al segle XIII, l’apellatiu de
Monells era detingut per branques secundàries dels Palau, els quals havien
d’esdevenir vescomtes de Bas.
L’any
1126 Ramon de Palau reconegué tenir pel bisbe el dret sobre la tercera part del
mercat de Monells i tot el delme del mateix lloc. Aquest cavaller testà l’any
1234; manà ésser enterrat a la capella de Sant Jaume del castell de Monells i,
entre altres deixes, llegà el castell i les propietats a Corçà, Madremanya,
Millars i Sant Sadurní al seu fill Simó.
Pel
casament de l’esmentat Ramon de Palau amb Elisenda de Bas, llur fill Simó
accedí al vescomtat de Bas. Apareix esmentat com a vescomte a partir de l’any
1243. A la mort de Simó de Palau, l’any 1247, la seva filla Sibilla, encara en
minoria d’edat, heretà el vescomtat de Bas, la senyoria de Monells i altres
castells del comtat de Besalú. Vers el 1262 Sibilla es casà amb el comte Hug V
d’Empúries.
Sibilla
de Palau, ja vídua, l’any 1280 vengué el vescomtat de Bas, el castell de
Monells i altres castells al rei Pere el Gran, i ordenà als castlans, cavallers
i tots els habitants d’aquests llocs, de retre homenatge i fidelitat al rei.
Aquests fets són interpretats com una represàlia contra el seu fill i hereu, el
comte Ponç V (o Ponç-Hug IV), amb qui Sibilla de Palau devia estar enemistada.
Tanmateix,
el 19 de juny de l’any 1285 el rei retornà al comte Ponç V el vescomtat de Bas
i les altres possessions, entre les quals hi havia el castell de Monells. Hom
considera que fou un acte de gratitud de Pere el Gran envers el comte pels seus
serveis durant la invasió de Felip l’Ardit. Potser hi influí, concretament, el
cas de la fugida d’ambdós de la vila de Castelló d’Empúries, fet esdevingut
només quatre dies abans d’aquest retorn al comte d’uns dominis tan importants.
Ponç
V cedí el vescomtat de Bas al seu germà Huguet l’any 1291, mentre aquest feia
donació al comte del terme i el castell de Monells que devia dominar, cal
suposar, després del 1285.
En
aquesta època, per documents dels anys 1293 i 1297, sabem que el terme del
castell de Monells era d’extensió força considerable, ja que comprenia la
parròquia de Sant Martí de Llaneres, dins el veí comtat d’Empúries, on poc
després hom bastí el Castell d’Empordà, vers l’any 1300. Aquest castell,
aixecat pel comte Ponç V, havia d’ésser un dels múltiples motius de les seves
greus desavinences amb el rei Jaume II. Segons una reclamació de la cort de
l’any 1302, en la relació de “torts quel comte d’Empuries fa al senyor Rey” es
llegeix: “Item que ha feta força novella a Laneres qui es del terme de Monells,
qui es de la jurisdicció o del destret de Gerona”. Per aquest motiu el comte
hagué de lliurar el castell de Monells, però mantingué el nou Castell
d’Empordà.
A
conseqüència d’aquest embargament la cort reial es disposà a vendre o a
subhastar el castell de Monells pel desembre del 1302, però el comte sollicità
i obtingué una moratòria. A l’octubre del 1303 Ponç es veié obligat a signar
uns complicats pactes amb el rei en els quals es retreien els deutes i els
danys causats pel comte a la corona i a les possessions del bisbe. A causa
d’aquestes qüestions la jurisdicció del castell de Monells fou lliurada al
cavaller Guillem Esquerrer, qui, pel que sembla, només la posseí un cert temps.
L’any
1311 tornaren a sorgir amb més gravetat encara els enfrontaments. El comte
emporità dirigí un deseiximent al sobirà. Les tropes reials, al setembre
d’aquest any, atacaren i prengueren el castell de Monells i des d’allí envaïren
el comtat i ocuparen Ullastret. El comte Ponç hagué de sotmetre’s de nou, ja
definitivament, i demanar la pau. Ponç V morí l’estiu del 1313 i el seu fill
Malgaulí heretà el comtat amb una infinitat de deutes i en una situació molt
embrollada. Per fer cara als deutes el comte vengué els castells de la Tallada
i de Monells; aquest darrer a Pere Amorós, de Cotlliure, que el tenia l’any
1316. Més tard, per recuperarlo, Malgaulí vengué el dret de bovatge de
nombrosos llocs del comtat.
Un
cop extingida la primera dinastia comtal d’Empúries, el rei Jaume II, l’any
1326, cedí al seu fill Pere els drets del castell de Monells, com a possessió
lligada al vescomtat de Bas. En el mateix sentit, pel juny del 1330, el rei
Alfons encomanà al seu germà Pere, comte d’Empúries, el terme i castell de
Monells, amb llurs drets.
A
més del mercat, a Monells era celebrada una important fira anual de deu dies,
que fou canviada de data l’any 1335 pel comte Pere, amb permís exprés del rei.
Al mateix temps s’instaurà una altra fira pel mes de maig.
L’any
1344 l’infant Ramon Berenguer, comte d’Empúries, comprà la part de la
jurisdicció del castell de Monells que corresponia al rei Pere el Cerimoniós.
El mateix rei, anys després, vengué a perpetuïtat al comte Joan d’Empúries el
mer i mixt imperi i totes les jurisdiccions del castell, lloc i terme de
Monells per 3 000 sous barcelonesos, amb la facultat de poder-hi erigir forques
i altres signes jurisdiccionals i de bastir-hi fortificacions.
L’any
1364 el comte Ramon Berenguer havia renunciat al comtat d’Empúries i al
vescomtat de Bas a favor del seu fill Joan i es retirà en un convent.
Tanmateix, hi ha una versió no confirmada, segons la qual el fill devia prendre
el poder a Ramon Berenguer i el devia fer empresonar al castell de Monells. Hom
ignora si visqué molts anys més. Potser la versió esmentada pot tenir quelcom a
veure amb l’estada al castell de Monells de la comtessa Maria Àlvarez de
Xèrica, segona esposa del comte Ramon Berenguer, a partir, precisament, del
1364. El castell de Monells fou cedit a la comtessa mentre visqués. Segons
sembla hi residí almenys fins el 1372, any que atorgà testament davant el
notari de Monells. Aquesta dama fundà a Monells un hospital de pobres i
pelegrins.
Durant
les lluites del comte d’Empúries amb el rei, l’any 1385 les forces de Pere el
Cerimoniós ocuparen Monells. El 16 de setembre d’aquest any, els representants
de la universitat de Monells acudiren davant el rei, a Besalú, i li presentaren
un memoràndum amb amplis privilegis per a la població i el seu mercat, que el
rei aprovà. El fet significava un apartament voluntari dels veïns de Monells de
l’obediència dels comtes d’Empúries i, pràcticament, la incorporació del lloc a
la corona.
El
mes de setembre del 1396 el comte Joan I d’Empúries —acusat de complicitat amb
els invasors de Mateu de Foix— fou pres i portat al castell de Monells. El mes
de novembre fou conduït al de Castellví de Rosanes, on morí a l’abril del 1398.
El
rei Martí l’Humà, l’any 1405, per fer cara a les despeses de la guerra de
Sicília, vengué la senyoria del castell de Monells a Bernat de Senesterra per
17 000 sous. Aquesta venda s’amplià el 1408 quan l’esmentat Senesterra adquirí
també els castells d’Ullastret, Sant Iscle d’Empordà i Siurana.
El
22 de desembre de l’any 1484 els remences atacaren el castell de Monells i el
prengueren escalant els seus murs; després ocuparen també el Castell d’Empordà.
Més tard foren presos i executats, sobre la qual cosa manifestà la seva
satisfacció el rei Ferran en una lletra del febrer del 1486.
Diferents
notícies de la pervivència d’alguns drets sobre Monells per part dels
Senesterra es rastregen fins al segle XVII. Tanmateix, l’any 1551 la baronia
havia revertit a la corona. El 1968 Monells consta com a lloc reial.
La
capella de Sant Jaume del castell de Monells ja existia l’any 1234. Com ja hem
indicat, hi fou enterrat Ramon de Palau, senyor del lloc, que atorgà testament
aquell any. Aquest cavaller dotà, al mateix temps, la capella del castell amb
delmes de Madremanya, Millars, Sant Sadurní de l’Heura i altres llocs. Al
començament del segle XV l’església és esmentada sota les advocacions de santa
Maria i sant Jaume; a cadascun dels dos altars hi havia sengles beneficis
fundats per la casa comtal d’Empúries. Al final del segle XV i al començament
del XVI el primer d’aquests altars és anomenat de Santa Maria Magdalena. En les
visites pastorals posteriors a l’any 1733 s’hi esmenta que, des de feia temps,
ja no hi havia l’església del castell, ja que es trobava destruïda.
A
l’indret del castell, no s’hi observen vestigis que es puguin identificar amb
la capella. De fet, les restes actualment visibles del castell medieval de
Monells, al pujol on estigué emplaçat, són molt minses. Cal destacar, d’altra
banda, que força recentment el lloc ha sofert canvis o alteracions, alguns dels
quals són molt negatius per a la conservació i l’estudi d’aquestes restes.
S’han
construït tres cases unifamiliars amb jardins al sector de migdia del solar del
castell que limita amb el camí de Sant Sadurní de l’Heura. En aquests jardins
hi ha alguns rastres de construcció antiga. A la part restant d’aquest espai,
al costat de tramuntana, també fa pocs anys, hom hi ha ampliat i agençat
quelcom l’esplanada dita “plaça del Castell”, i, al cim del monticle de les
ruïnes, s’hi ha fet una mena de jardí, molt simple, que forma un mirador.
Aquesta intervenció ha posat al descobert algun element de les ruïnes abans
amagat.
El
recinte fortificat que envoltava el barri situat als peus del castell vers
tramuntana (el “barri del Castell”) formava com un ampli albacar de la
fortalesa. D’aquesta muralla resten algunes parts força visibles, sobretot
restes de llenç de tramuntana, parallel al Rissec, amb fragments de murs i de
torres rectangulars, com també el portal d’entrada per llevant i algun altre
element. Aquest recinte, per les estructures conservades, no sembla anterior
als segles XIV o XV. Devia ésser bastit quan es consolidà el nucli urbà proper
al castell, amb la puixança del mercat.
Castell
Del
castell de Monells, com hem indicat, n’han pervingut restes molt escasses. És
impossible establir-ne la planta. En l’actualitat els vestigis arquitectònics
més apreciables són al costat de tramuntana del planell superior del pujol. En
aquest lloc, hi és visible un mur de poca alçada que té una filada d’altes i
estretes espitlleres. El seu aparell és de petits carreus de pedra sorrenca,
allargats, estrets i sense polir, que s’arrengleren amb força regularitat.
El
fragment de llenç —que ha estat redescobert casualment no fa gaire— enllaça pel
seu extrem de llevant amb la base d’una torre de planta rectangular. Aquesta
torre era clarament situada a l’angle nord-est del recinte murat del castell,
el qual sembla evident que circuïa tot el planell del turó, recinte al qual
pertanyen aquests elements. Són visibles dos dels murs de la torre, que
mantenen uns 4 m d’alçada màxima. La torre, a diferència del llenç proper, és
construïda amb carreus grossos, ben escairats, que es disposen en filades
uniformes, a trencajunt; hi és visible el morter en les juntes.
Per
la tipologia dels aparells creiem que, molt probablement, el mur espitllerat,
de petits carreus, pot datar del segle XI o del començament del XII. La torre
sembla menys antiga, del segle XII o del XIII.
Les
restes esmentades avui fan de contenció del terraplè més enlairat que ocupa
l’antic espai intramurs, que és format pels enderrocs. Per aquest motiu cal
témer per la seva pervivència: els paraments conservats de la torre presenten
unes esquerdes grosses i fins i tot desplaçaments; el fragment de llenç ha
sofert fa poc temps alguna petita ensulsiada parcial.
La
vegetació que cobreix els marges que limiten el planell pot amagar algun altre
vestigi del recinte murat. Hi deu pertànyer un curt i poc alt fragment de mur
que ha restat dins un pati o jardí de les cases noves construïdes al sector de
migdia de les ruïnes. El seu aparell és semblant al del mur amb espitlleres del
costat de tramuntana.
La
construcció de les cases esmentades ha produït la destrucció, el soterrament o
el cobriment d’algunes de les poques romanalles del castell que eren visibles
als terrenys intramurs. Cal al·ludir, concretament, a un reduït fragment de mur
d’aparença força antiga i als fonaments de dues torres circulars, elements que
hom hi podia veure temps enrere. Un vell pou ha restat, també, dins el clos
d’una casa.
Hi
roman, però, encara, un sector força ampli, que és accessible. Entre la
vegetació s’observen diferents rastres de fonaments de pedres i argamassa.
Al
castell de Monells, hi és possible encara l’excavació arqueològica d’una part
majoritària del seu àmbit, una tasca que fóra molt convenient per a conèixer
les característiques de la construcció i altres qüestions del més alt interès.
Capella de Sant Jaume del Castell de Monells
Al castell de Monells hi hagué una capella dedicada a
sant Jaume en què el senyor del castell, Ramon de Palau, en el testament de
l’any 1234, disposava d’ésser enterrat i a la qual dotava amb diferents delmes.
En les Rationes decimarum de l’any 1279 s’esmenta com a “capella
sancti lacobi de Monellis”. Al segle XV i al començament del XVI l’advocació
principal era a santa Maria Magdalena, si bé hi havia un altar dedicat a sant
Jaume. L’any 1733 l’església ja estava enrunada. A les escasses restes del
castell no s’identifica la situació de la capella, en el seu estat actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada