Llocs de Catalunya

dimecres, 23 d’octubre del 2024

CAN DURAN DEL PUIG

GELIDA - L'ALT PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

********************************************

Al Catàleg de patrimoni Arquitectònic publicat per l'Ajuntament de Gelida diu:

Època: segle XV, refeta el 1930

Descripció:

Masia de planta quadrangular, composta de planta baixa i dues plantes pis, amb golfes i coberta a dues vessants.

Façana principal de composició simètrica, reformada amb llenguatge de record noucentista, amb portalada d’arc de mig punt, balcons finestrals, ulls de bou ovalats i rellotge de sol. Important ràfec utilitzant totxo.

Aquesta masia s’amplià i es refé el 1930. Es conserva la part antiga on al davant i a sobre s’amplià la part nova segurament enderrocant una part de l’antiga. L’origen és antic ja datada al segle XV. És en tota seguretat d’origen templer. A l’any 1513 consta que era un hospital. Es troben annexades a la casa nova els edificis més antics i d’altres avui dia convertits en vivenda de la mateixa família. S’han trobat pedres obrades en reformes posteriors que en observacions n’hi ha una mostra.

Notícies històriques:

Els Duran han ostentat càrrecs de batlle de Gelida i jutges de pau i caps del Sometent durant els darrers segles i els hem trobat esmentats a tota la documentació municipal i parroquial des del segle XV.

********************************************

Altre enllaç amb informació històrica:

Aspectes històrics

Els orígens de les propietats les podem situar, com d'altres del Puig de Sant Pere de Gelida, en temps dels templers (s. XII). De Duran ja en trobem a Gelida l'any 1367. Sembla ser al segle XIV i segle XV posseïen algunes propietats i la casa dels Castellet que fins que un Pere Duran l'any 1448 comprà a Francesca, muller de Jaume Castellet, artesà, (aquests Castellet posseïen també la Ferreria) la casa i sis peces de terra. L'any 1453 Antoni Bertran, senyor de Gelida, féu nou establiment al mateix Pere Duran de les propietats esmentades. El mas de la Masó fou establert a Joan Duran per Violant de Malla, senyora de Gelida, muller de Francesc Bertran, senyor de Gelida, inhabilitat, amb data 14-10-1486 segons el capbreu de 1513. L'any 1513 ens diu que la casa que fou antigament un hospital (hospitio). L'hereu més antic és Pere Duran (1448) i el darrer al segle XVIII, Jaume Duran i Almirall que no tingué descendència, i féu hereva a la seva germana, Anna Maria que s'havia casat amb Jaume Almirall i Pasqual (*1699), sastre, (el pare d'aquest Almirall era oriünd de St. Jaume Sesoliveres). Fins l'actualitat hi ha el cognom Almirall, però l'hereu actual ha tingut només filles, una amb descendència, mentre que el germà de l'hereu, actual, té fills, alguns amb descendència. Hi ha algunes línies actualment a Gelida amb cognom Almirall, descendents de can Duran, com ara els de cal Cap d'Arengada i els de la Talaia. Hermenegild Almirall i Romeu que casà a Gelida el 1931 amb Rosa Llopart i Mir, pubilla, de can Julià i de can Martí de Dalt s'uniren els patrimonis, després distribuïts, en part, amb part la seva germana Josepa. De Duran en podem trobar com hereus en altres masies, com ara al Racó o can Duran de la Costa que segurament provenien del Puig. Amb tota seguretat podem dir que can Duran de la Muntanya, actualment can Rossell de la Muntanya, provenien del Puig al segle XVI, però s'extingiren al segle XVII. Fou alcalde de Gelida N'Hermegild Almirall i Milà (1875-1877). Altres de can Duran han tingut càrrecs polítics a l'Ajuntament de Gelida.

La Masó i la capella de Sta. Magdalena

L'esment més antic que tenim de la Masó és de l'any 1309 ...cum Masone sive de la Joncosa que fuit millitem Templi... (ACA, R. C. reg. núm. 287, fol. 88v). Es tracta de la comanda templera de la Joncosa o dita de la Masó que existí al territori del Penedès. La propietat de la Masó passà als Duran segons hem exposat abans l'any 1486. La capella de Sta. Magdalena propietat de can Duran del Puig no en tenim documentació més enllà del segle XVI, però segurament ja existia en època templera. Al davant mateix de la capella segons informacions orals hi ha tombes d’època medieval (templera). Hi havia un altar policromat dedicat a Santa Magdalena del segle XVI que només se’n conserva una fotografia de l'any 1915; fou destruït en la darrera guerra civil. Per fer un seguiment de la comanda templera de la Joncosa i de la capella es pot consultar els treballs de: Rovira i Tobella, Ramon. Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli? 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès, 1992 (pp. 229-244). Joan Fuguet i Sans. L'arquitetura dels Templers a Catalunya. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona, 1995. (pp. 291 - 297).