CAN CUNILLERA - CA L'EVELI
GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
**********************************************
Enllaç amb informació:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunillera
Època: segle
XVI – XVII
Descripció:
Casal de característiques
senyorials edificat al segle XVI i que ha conservat nombrosos elements
decoratius d’estil renaixentista, alguns dels quals provinents d’altres cases.
És un edifici de dimensions considerables que fa cantonada, amb una façana principal
que dona a la plaça de la Porxada i una altra al carrer del Portalet.
Consta de planta baixa i tres
pisos. La façana principal presenta un paredat de pedra arrebossat, amb balcons
i finestres amb llindes de pedra de diferents composicions i variacions
d'estil, les quals s’estructuren en tres eixos. A la planta baixa es troba un
portal adovellat central, un de lateral amb llinda i, a ponent, un aparador de
factura moderna.
A la planta noble hi trobem tres
balcons tancats amb persianes de llibret mòbil. El balcó central és acabat amb
llinda de decoració renaixentista. Els dos balcons laterals, en canvi, són de
factura més senzilla i antigament havien estat finestres.
A la segona planta, tocant a la
cantonada, s'obre un balcó amb llinda decorada a l’estil renaixentista. Els
altres dos buits són de proporcions més petites i factura més simple.
Finalment, a la tercera planta
s’obre una galeria amb cinc buits, fruit d’obres realitzades a la dècada de
1970. La coberta és de teula a tres vessants acabada amb un potent ràfec amb
imbricació de doble filada de teula i totxo.
A la façana lateral del carrer
Portalet hi ha diversitat d'eixos de composició i tipologia de les obertures,
algunes emmarcades amb pedra. La gran majoria, però, presenten elements
aprofitats d’altres indrets que, segons els propietaris, es trobaven al pati
interior de la casa. Les dues façanes de la casa conserven els següents
elements destacables, que descrivim amb més detall.
1-Façana principal. Planta baixa.
Porta principal de l’edifici, situada a l’eix central i acabada amb arc de mig
punt adovellat i malmès pel balcó superior.
2-Façana principal. Planta baixa.
Porta lateral situada a llevant de la central i acaba[1]da amb llinda plana. A
la llinda es troba gravada la data de 1541 i un escut molt desgastat impossible
d’identificar.
3-Façana principal. Planta noble.
Balcó central amb llinda en forma d'arquitrau (amb tres franges
motllurades) sostingut per columnes estriades amb capitells jònics esculpits
amb diversos motius. Brancals de secció quadrangular i decoració ondulada
en forma de S, amb capitells decorats amb volutes.
4-Façana principal. Planta noble.
Finestra reconvertida en balcó, situada a llevant del balcó central. Està
acabada amb una llinda plana que no sembla original de la finestra. A la part
superior dels brancals, de carreus ben tallats, es troben sengles carreus
esculpits amb caparrons alternats amb rosetes de forma diferent a banda i
banda.
5-Façana principal. Planta noble.
Finestra lateral de ponent, reconvertida també en balcó. Està acabada amb una
llinda plana. A la part superior dels brancals, de carreus ben tallats, es
troben sengles carreus esculpits amb dos angelets que aguanten un escut llis.
6-Façana principal. Primer pis.
Finestra lateral de llevant, de petites dimensions i acabada amb llinda plana
motllurada a la part inferior imitant un arc conopial.
7-Façana principal. Primer pis.
Finestra central acaba amb llinda plana amb motllura simple i els angles
superiors arrodonits.
8-Façana principal. Primer pis.
Balcó acabat amb arc pla i decoració esculpida amb una motllura ondulada que
crea un pàmpol a l’interior del qual s’observen sengles angelets que aguanten
un escut. A sota de l’escut es llegeix la data 1550, gravada. A banda i banda
de la part superior del pàmpol es troben sengles medallons amb un caparró a
l’interior. La llinda recolza sobre sengles carreus treballats amb dos angelets
més que aguanten de nou un escut llis.
9-Façana lateral. Planta baixa.
Finestra situada a l’extrem nord de la façana, de petites dimensions i acabada
amb llinda plana i motllura simple.
10-Façana lateral. Planta baixa.
Porta situada a migdia de la finestra descrita. Obertura rectangular acabada
amb llinda plana sense motllures.
11-Façana lateral. Planta baixa.
Porta situada a migdia de la porta descrita. Està acabada amb llinda plana
decorada a la part central amb un escut i diverses lletres gravades, de les
quals només es pot llegir una “A” a l’extrem nord i una “L” al sud, ja que la
reconversió de la finestra superior en balcó va malmetre tant la inscripció com
l’escut.
12-Façana lateral. Planta baixa.
Porta situada a migdia de la porta descrita. Està acabada amb llinda plana amb
una única motllura arrodonida.
13-Façana lateral. Planta baixa.
Finestra situada a migdia de la porta descrita i actualment reconvertida en
porta. Està acabada amb llinda plana amb una única motllura simple.
14-Façana lateral. Planta noble.
Finestra situada per sobre de la porta 10. Està acabada amb llinda plana amb
motllures ondulades imitant un arc conopial, amb la part superior dels brancals
també amb motllures.
15-Façana lateral. planta noble.
Balcó situat a migdia de la finestra 14. Alçat rectangular i acabat amb llinda
decorada amb traceries lobulades i arc conopial. Recolza sobre sengles carreus
decorats amb uns curiosos relleus de figures d’estil arcaic (tal vegada de
tradició medieval) i de caràcter obscè. Concretament, en el carreu de la dreta
es mostra una figura humana en una posició retorçada i mostrant els glutis i
l’anus. En el carreu de la dreta apareixen dues figures nues molt esquemàtiques
que sembla que amb els braços vulguin assenyalar els seus genitals. Segons
l’arquitecte Albert Blanch, es tracta d’un element trobat al pati interior de
l’immoble i col·locat a principis de segle XX on es troba actualment.
16-Façana lateral. Planta noble.
Finestra acabada amb llinda plana i motllura simple, amb un escut central que
conté una estrella de sis puntes coronant una muntanya i que té l’orla
profusament decorada amb relleus figurats (PANCORBO et alli, 2006: 222).
A l’interior es conserva una
finestra d’arc estrellat del segle XVII i un portal amb escut similar al que
acabem de descriure, format per una estrella de sis puntes coronant una
muntanya.
Observacions:
Altres denominacions: ca l'Eveli
Restaurada cap a la dècada de
1980.
Història:
Segons les dues dates inscrites a la façana principal
aquest casal s’hauria construït entre els anys 1541 i 1550. Els nombrosos
elements decoratius d’estil renaixentista també concorden amb aquesta datació,
tot i que alguns d’ells són provinents d’altres casals.
La construcció actual sembla respondre de manera
força integra a aquesta fase del segle XVI, malgrat que s‘hi puguin haver fet
reformes posteriors, per exemple al segle XVII (tal com suggereix un portal
interior). La família que el va habitar deu tenir relació amb alguns dels
escuts que es troben esculpits a la casa.
Sabem que al llarg del segle XX s’hi han portat a terme
algunes reformes, concretament els anys 1902 i 1965. Tal com s'ha dit, a
principis de segle XX s’hi van col·locar diversos elements decoratius d’altres
procedències que es guardaven al pati, sobretot a la façana lateral. A la
dècada de 1980 la casa fou restaurada.
Més recentment (2005-2006) s’hi han portat a terme altres
intervencions, quan es van repicar les dues façanes i es van arrebossar i
pintar de nou, aquest cop amb un to vermellós.
Segons recull l’autor García-Pey, el nom de ca l'Eveli
prové d’un antic propietari: Eveli Torrent (GARCIA PEY, 1990).
*****************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28978
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16016
*****************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada