Seguidors

diumenge, 13 d’octubre del 2024

ANTIGA CASA DE LA VILA - ANTIGA CASA DEL COMÚ - AJUNTAMENT VELL

LA POBL DE CLARAMUNT - L'ANOIA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



L'antiga casa de la Vila, situada al bell mig del carrer Major és fruit de la unió de dues edificacions amb orígens i funcions diferenciades. Situat a la banda nord, trobarem l'antiga pressó senyorial, que ja devia exercir les funcions de presó de la baronia de la Conca d'Òdena al segle XV. Al seu costat, la Casa del Comú, que en una primera instància havia de fer les funcions d'hospital.



(Valladolid, 24 de desembre de 1872 - Tolosa, França, 16 de febrer de 1960)

L'Ajuntament de la Pobla de Claramunt, en el 150è aniversari de naixement de la primera alcaldessa de Catalunya, mestra de la Pobla, feminista i activista política.
Amb l'arribada de la República el 14 d'abril de 1931, l'abolició de la monarquia i l'aprovació del vot femení, Natividad Yarza va ser la primera dona alcaldessa de Catalunya, escollida per sufragi a les elecccions del 14 de gener del 1934 a Bellprat.
A finals d'agost de 1934 la nomenen per ocupar la plaça de mestra de la Pobla de Claramunt, i deixa l'alcaldia poc temps després, a causa dels fets d'octubre de 1934.
Fou en el segon pis d'aquest edifici, l'antoiga Casa de la Vila, on va viure durant els dos anys que va exercir de directora de l'Escola de la Pobla 8de l'agost de 1934 a l'octubre de 1936). En el primer pis d'aquest edifici hi havia el parvulari d'infants de 3 a 5 anys, on Maria Borés feia la mestra.
La seva tasca docent la va dur a terme al segon pis d'actual Ajuntament de la Pobla, juntament amb Emili Viguera. Van aplicar els criteris de l'Escola Nova a partir del febrer de 1936. Era un moviment de renovació pedagògica, que va promoure la laïcitat, les aules mixtes, on cada pupitre tenia un noi i una noia d'entre 6 i 13 anys, segons el nivell, per apendre i conviure. Tota una innovació per l'època. Creia en l'escola com a mitjà per aconseguir una transformació de la societat, valors que van servir d'exemple per moltes noies joves.
Amb el cop d'estat del 18 de juliol de 1936, una revolta militar contra el govern democràtic de la República,  Yarza amb seixanta-tres anys , es va allistar com a miliciana per anar al front d'Aragó en la columna Carles Marx. En passar per la Pobla el 24 d'agost de 1936, es va aturar al Centre Republicà, actual Gumersind Bisbal, vestida amb la granota de miliciana per dirigir unes paraules als dirigents locals. La Pepeta Muray i la Filomena Martínez milicianes de la Pobla es van afegir a la columna. Catorce milicians més de la Pobla, van marxar al fornt en diferents columnes.
Al cap de poques setmanes, l'octubre de 1936 les milicianes són retirades del front d'Aaragó i Yarza torna a la Pobla només per uns dies, per organitzar amb l'Emili Viguera el nou curs, ja que demana el trasllat provisional a Barcelona, desbordada de refugiats, per dirigir el Grup Escolar Lina ódena al carrer Provença.
Abans de marxar a Barcelona es va acomiadar dels seus alumnes de la Pobla vestida de miliciana, en un cirs que va començar amb retard per culta de l'aixecament militar.
Natividad Yarza a més de mestra, també va ser activista política: va iniciar la seva trajectoria política al Partit PRRS, després ERC a Bellprat i posteriorment el PSUC.
A finals de gener de 1939, marxa a l'exili a França per evitar la repressió de la dictadura espanyola del general Franco. A Tolosa va sobreviure en condicions molt dures, fent de planxadora fins a la seva mort el 16 de febrer de 1960.


Natividad Yarza Planas


Fotografia de Natividad Yarza Planas al front d'Aragó que va enviar a la família de l'alumna Teresa Marcual de la Pobla, donada a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. 




La Pobla de Claramunt, inauguració de la rehabilitació de l'antiga Casa de la Vila

4 de maig de 1991




1892 - 1928
Este pueblo y sus alumnos rinden homenaje de gratitud a su muy ilustre profesor y patricio
D.José Tubert Casaseyas
Pobla de Claramunt 8 - 4 - MCMXLV (1945)

************************************
Enllaç amb informació de l'edifici:

Època: segle XVI

Descripció:

L'antiga Casa de la Vila o Ajuntament Vell és actualment un edifici porxat de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües, que conserva quatre arcades -tres de frontals i una de lateral-. La seva planta és quadrangular, amb una lleugera tendència allargada. Al primer pis hi ha finestres, i al segon balconeres amb ampit de barana de ferro.
Té façana principal a la plaça homònima i façana lateral al carrer Major. Té una segona façana lateral però només de manera molt parcial, atès que per la banda oest en la seva major part té paret mitjanera amb la finca n. 3 de la mateixa plaça; precisament, en el discret angle que dibuixa aquest lateral amb la façana principal hi té ubicada una de les antigues teieres de la vila. La major part de les façanes principal i lateral es presenten arrebossades amb una argamassa de coloració rosada-salmó; mentre que la superfície a nivell de la base, així com els pilars de les porxades, mostren l'obra a base de carreus de pedra de turo, ben tallats, de mida gran i mitjana. A la façana que dona al carrer Major s'observa un molt lleuger atalussament a la base de l'edifici, clar indicatiu dels seus orígens baixmedievals-moderns, estimats dins el segle XVI.
Des del porxo s'accedeix a l'interior de l'edifici mitjançant dues portes: una dona a la planta baixa, i l'altra a l'escala que porta als pisos superiors. Els sostres del porxo i de la planta baixa són els originals de l'edifici, consistents en embigats de fusta i revoltons; per contra, els sostres dels pisos superiors són recents, tal i com delata l'embigat de formigó.

També anomenada Antiga Casa del Comú o Ajuntament Vell.

Història:

Segons el Capbreu de 1629, al davant de l'hostal regentat per Nicolau Coca (1528-1605) i pel seu fill Francesc (1567-1620) s'hi havia construït la Casa del Comú -molt probablement cap a finals del segle XVI-. El Capbreu també especifica que la casa es destinava a hospital de pobres i malalts. Entre la Casa del Comú i l'hostal es configurà la plaça Major (avui plaça de la Vila), on es comença a celebrar el mercat. Curiosament, als qüestionaris de Francisco de Zamora de l'any 1790 es fa constar que ‘esta villa no tiene casa de ayuntamiento, y no se puede construir por falta de haveres'.
El 1817 la Pobla es va quedar sense forn i l'Ajuntament va decidir construir-ne un a la Casa del Comú, amb allotjament inclòs per al nou flequer. Per aquestes dates, consta que un edifici del costat de la Casa del Comú, propietat dels Cardona-Medinacelli, feia funcions de presó.
El 1917, essent encara Ajuntament, es feren importants reformes a l'edifici, fins que finalment l'any 1928 el consistori es traslladà a les dependències actuals.
L'any 1989, l'Antiga Casa de la Vila fou de nou intervinguda, aquest cop a càrrec de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament. Al llarg del segle XX l'edifici ha acomplert diverses funcions (consultori mèdic, escola, seu d'entitats culturals, casal d'avis, arxiu fotogràfic i biblioteca municipal), encara que actualment i des de fa uns anys roman sense ús.

A la façana hi han dues teieres que servien per l'enllumenat públic.




Es tracta de les dues últimes teieres supervivents de l'antic enllumenat públic dels carrers de la vila previ a l'aparició dels fanals de gas i a l'electrificació. Ambdues es troben a la part més primitiva del nucli històric de la Pobla.
Es tracta de dues peces de ferro forjat que formen un engraellat còncau a base de barrots de secció plana i que estan unides a les façanes mitjançant un braç també de ferro. La primera està ubicada a un dels angles de l'edifici de l'Antiga Casa de la Vila i presideix la plaça homònima. Mentre que la segona de les teieres conservades a la Pobla, actualment de localització urbana més discreta, està ubicada a l'angle de l'edifici de la base del campanar de l'antiga capella de la Santíssima Trinitat, a l'actual Carrer de les Tres Fonts, i resulta interessant perquè es pot observar perfectament el sistema d'articulació del seu braç. Ambdues teieres es troben doncs als edificis mes emblemàtics de l'antiga Pobla de Claramunt: el seu antic Ajuntament i la seva antiga Església Parroquial, i precisament en aquest últim cas se'ns proporciona una data anterior a finals del segle XVIII, ja que la nova església parroquial es va construir a partir de 1780 i, molt significativament, en aquell nou edifici ja no hi ha col·locada cap teiera.
  

Les teieres (denominades també ‘graelles' en altres punts de la geografia catalana i ‘festers' a Mallorca) són els últims testimonis del sistema d'enllumenat públic de les poblacions abans de l'electrificació a inicis del segle XX, i s'encenien sobretot i totalment durant les celebracions i les festes per conferir solemnitat als actes. Se'n conserven encara varis exemplars en diferents viles i pobles de Catalunya, i fins i tot en ciutats com Barcelona, en llocs de rellevància històrica com a les parets exteriors de l'església de Santa Maria del Mar. A Barcelona, precisament, la primera implantació d'enllumenat públic (‘teieres de llum') correspon de l'any 1599.
A més de les de la Pobla de Claramunt, a la comarca de l'Anoia en queden exemplars de tipologies i cronologies similars al nucli antic d'Igualada (carreró de Sant Miquel) i a els Prats de Rei (Plaça Major), gairebé sempre ubicades a cantonades d'edificis de certa rellevància i/o de caràcter públic.

**********************************


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada