CASTELL DE SANT SALVADOR DE VERDERA
EL PORT DE LA SELVA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
************************************************
Enllaç amb informació:
Època: segle
XI
Descripció:
Situat al sud-oest de la població del Port de la Selva,
al cim més alt de la serra de Rodes, damunt del monestir de Sant Pere de Rodes.
Es tracta de les restes conservades del castell de Verdera i de l'església de
Sant Salvador, adaptades als forts desnivells del terreny on s'assenten. En
general, les estructures estan força malmeses, tot i que els murs es conserven
a una alçada considerable. Les restes dibuixen un recinte de planta irregular
fortificat pels costats de tramuntana, llevant i ponent. En canvi, vers migdia
el castell està construït arran del cingle, que probablement devia fer de
defensa natural. El portal d'accés principal al castell està situat a l'extrem
nord-oest de la construcció i es troba protegit per una bestorre rectangular
situada al seu costat. Està format per dos arcs de mig punt formats per
dovelles de mida petita separats per l'espai destinat al rastell, tot i que
l'interior ha estat espoliat. El tram septentrional de la muralla està format
per un total de set bestorres, tres de planta semicircular atalussades i quatre
de rectangulars, lleugerament trapezials. Tant el parament de la muralla, que
conserva una alçada en alguns trams d'uns deu metres, com les torres presenten
llargues espitlleres que també es localitzen al costat de la porta d'accés. Cal
destacar una poterna situada al costat d'una de les bestorres rectangulars del
sector. A l'angle sud-oest del conjunt hi ha una torre que presenta unes formes
arrodonides tant exteriorment com interior. Presenta una gran volta de mig punt
que conserva restes de l'encanyissat original, i s'obre a l'exterior mitjançant
un arc de punt rodó bastit amb pedra desbastada. Al seu costat hi ha una altra
bestorre circular. A l'angle sud-est del recinte, a la part més elevada del
recinte i adossada al frontis de l'església, hi ha les restes d'una torre de
considerables dimensions i de planta quadrangular, identificada amb la torre de
l'homenatge. Se'n conserven només murs de poca alçada. L'interior del recinte
fortificat és ampli però molt irregular degut a l'orografia del terreny. Les
restes constructives conservades a l'interior són molt escasses i de difícil
interpretació. L'església de Sant Salvador de Verdera, situada a l'extrem
sud-est del recinte interior, era un petit temple de planta basilical format
per tres naus, amb tres absis semicirculars i un pòrtic davanter. El pòrtic
comunicava l'església amb la torre de l'homenatge i està obert mitjançant grans
arcs de mig punt. L'espai interior està cobert per una volta d'arestes feta amb
pedres petites, que encara es conserva. Es conserven importants restes dels
murs laterals i del frontis, amb restes d'obertures força malmeses. Destaquen
les restes d'una porta oberta al mur de tramuntana, de la que es conserven la
llinda i l'arc de petites dovelles de la part superior. A l'interior del
temple, les estructures estan força malmeses i arrassades. Tant el castell com
les restes de l'església estan bastits amb petites pedres de llicorella poc
treballades, excepte a les cantonades que hi ha carreus ben escairats. Fora del
recinte emmurallat hi ha una cisterna de grans dimensions, situada al nord-oest.
Presenta una planta rectangular d'uns set metres de longitud per quatre
d'amplada, coberta amb una volta apuntada feta amb llosetes petites i estretes,
a sardinell, unides amb morter. L'interior és arrebossat i recobert d'argila.
L'extradós de la volta ha perdut la seva protecció. El parament és idèntic al
dels murs del castell.
Notícies històriques:
La referència més antiga que es documenta del castell es
remunta a l'any 904, apareix com a castrum Verdaria, tot i que, per les
mencions dels documents de Sant Pere de Rodes es pot considerar una data molt
més anterior. La seva construcció s'ha de relacionar amb el repoblament de les
terres del Cap de Creus en època carolíngia i amb una funció de protecció de la
població i de les comunitats religioses. La propietat del castell era del comte
d'Empúries i l'any 974, el comte Gausfred de Rosselló va cedir el castell al
monestir de Sant Pere de Rodes, tot i que, posteriorment Hug I se'n va apropiar
a començaments del segle XI, però va ser retornat al monestir després de la
mediació del Papa Benet VIII. Tot i l'acord arribat amb el monestir, els comtes
en farien ús de la fortificació amb la compensació de fer donacions i
aportacions al monestir. L'any 1283, degut a l'estat d'abandonament de la
fortificació de Verdera, el comte Ponç Hug va acordar amb l'abat del monestir
de Sant Pere de Rodes la reedificació del castell. A partir d'aquest moment el
castell se'l va conèixer com a Sant Salvador en referència a l'església
homònima mencionada als documents l'any 1279, però anterior a aquesta data. El
castell va participar activament en la croada del papa Martí V contra el rei
Pere II, durant la qual, les tropes franceses de Felip l'Ardit el van ocupar
l'any 1285, però va ser recuperat de nou pel comte en poc temps. Quan
desaparegué el comtat d'Empúries, el castell va passar a poder de l'abat del
monestir de Sant Pere de Rodes i encara va ser utilitzat durant les guerres
civils catalanes dels segles XV i XVII. El 1309 conta que era encara en mans
del comte emporità i hi ha notícies en aquest sentit durant tot el segle XIV.
En canvi, en un text de 1424, sembla indicar que aleshores tenia la jurisdicció
l'abat. El 1698 torna a constar que la titularitat la tenien els comtes
d'Empúries. El castell, degut a la seva situació, servia de guaita del mar. Una
de les torres és encara avui anomenada pels seus habitants, torre de la monegra.
Aquesta és citada el 1787 en el privilegi de vila reial concedit al Port de la
Selva, en marcar les fites del nou municipi, com torre de la monegra. És molt
possible que es tracti de la torre de majors dimensions (extrem nord-oest). La
fortificació va ser enderrocada pel duc de Noailles l'any 1708 en el context de
la Guerra de Successió. Fins a la primera meitat del segle XIX hi havia sobre
la porta d'accés al castell una làpida commemorativa de la reconstrucció de
1283 i de l'expulsió dels croats francesos, amb l'heràldica de Rodes i
Empúries, actualment en localització desconeguda. Al costat de la cisterna
aïllada hi havia una conducció que portava aigua al monestir de Sant Pere de
Rodes, i a escassa distància d'aquesta hi ha més restes de fortificació.
Igualment, a la banda de migdia del castell, sobre el puig de Sant Genís o de
l'Àliga, hi ha les restes d'una altra torre barana rodona.
***************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.guimera.blog/tribuna/in-memoriam-de-lesglesia-de-sant-salvador-i-el-castell-de-verdera-el-port-de-la-selva-lemporda-sobira-girona-catalunya/
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sant-salvador-de-verdera
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-verdera-el-port-de-la-selva
***************************************
***************************************
