FÀBRICA CALISAY - CENTRE CULTUAL CALISAY
ARENYS DE MAR - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època:
segle XX
Descripció:
El conjunt d'edificis que conformen l'actual fàbrica del
Calisay, antigament conegut com destil·leries Mollfulleda, se situa al vessant
dret de la riera del Pare Fira, enretirat de la primera línia de façana i
deixant un espai tancat amb barana d'obra. Antigament, en aquest espai, hi
havia un molí fariner.
La fàbrica és fruit de diverses ampliacions i
remodelacions realitzades al llarg del segle XX. Pròpiament, l'espai està
delimitat a migdia, pel carrer de l'Església; a llevant, per la Riera del Pare
Fita; a ponent, pel carrer de Sant Narcís i la Travessera de la Mina (antic
carrer de Josep Baralt) i la plaça de La Mina; i a tramuntana, pel carrer de
l'Hospital.
Actualment, el conjunt està format per l'edifici que
s'aixeca sobre l'antic molí de dalt, les naus adossades, paral·leles a la
façana de la riera, la xemeneia, les naus bessones d'embotellament afegides
entre 1934 i 1936, i l'edifici cantoner reformat per Cèsar Martinell.
L'estructura de l'antic molí, sense gaires modificacions,
es manté fins els anys 20 del segle passat i, estructuralment, fins
l'actualitat. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular de planta baixa i
dos pisos. La planta baixa es cobreix amb sis voltes de quatre punts sobre dos
pilars de secció quadrada a l'eix central, que divideix la sala en sis àmbits.
A sota hi havia el carcabà, la mola i el canal que unia aquest molí amb el molí
de mar. En aquesta sala, l'any 1908, s'hi estableix la sala de rentat
d'ampolles aprofitant l'aigua del molí. El 1930 s'usa com a sala de botes i
actualment és una sala d'exposicions. En els pisos superiors, hi trobem la sala
noble, la regidoria de cultura i Ràdio Arenys.
Adossada a la façana nord hi ha una nau rectangular,
comunicada per una porta interna i al costat de ponent una altra nau i tres
espais més, futures sales d'alambins. Les primeres reformes documentades, l'any
1917, són per aixecar un mur de contenció a la part de l'hort de la bassa i
obrir alguna porta d'accés per facilitar les tasques de la fassina. Fins els
anys 20 del segle passat es manté l'estructura bàsica del molí.
Però en un dibuix de 1921 ja hi apareix, al nord d'aquest
conjunt, una xemeneia. Es construeix per fer funcionar la caldera de vapor
necessària en el procés d'elaboració dels licors; és de fust troncocònic de maó
vist. La base és cilíndrica amb els maons disposats a trencajunts i acabada en
una cornisa decorada amb una línia de peces col·locades de pla, seguida d'un
fris de maons còncaus disposats a manera de ventall i, finalment, una motllura
superior de maons aplantillats en pendent per facilitar l'escorrentia de
l'aigua. El fust acaba en un barret d'ornamentació similar a la de la cornisa
de la base. Es pot llegir, de dalt a baix del fust amb grans lletres:
"LICOR CALISAY" (Lacuesta, Raquel; 2013).
Entre 1925 i 1930 es produeix una primera reforma
historicista de l'edifici del molí i de les naus annexes, que sembla haver
estat dirigida per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. L'any 1933 és Joan Dotras
Manyà que dirigeix les obres de l'espai de l'antiga bassa per construir-hi
noves dependències, a tocar amb el carrer de Sant Narcís i la plaça de La
Mina.
Es creu (Lacuesta, Raquel; 2013) que a l'any 1934, la
fàbrica ja havia assolit l'aspecte en què ha arribat als nostres dies. Aquest
any s'hi afegeixen les dues naus que donen a la part nord del pati, d'estil
neogòtic, igual que la resta de façanes. L'edifici de l'antic molí consta de
planta baixa i dues plantes, amb coberta plana o terrat català, al qual s'hi
accedeix per una escala, on s'aixeca la torre mirador, oberta als quatre vents
per arcades conopials rebaixades, i amb coberta de pavelló sostinguda per una
estructura de fusta i solera de rajola borda, coronada per una bola ornamental
i un pinacle. Un ràfec de teules vola sobre una cornisa motllurada recolzada
sobre permòdols, en forma de mussols. Les obertures són de pedra artificial,
que ressalten sobre les parets blanques de les façanes: porta d'accés de grans
dovelles i finestres goticistes, en arc rebaixat, rodó o de llinda recta;
senzilles i geminades coronelles, en galeria, o fistonades.
A partir dels any 40 del segle XX, Cèsar Martinell
projecta l'ampliació de la fàbrica cap al nord, en unes cases delimitades pel
carrer de l'Hospital.
Història:
La història del Calisay no comença a Arenys, sinó a
Malgrat de Mar, quan, l'any 1895, Pau Rimbau i Vidal, Lluís Canony i Rigalt i
Manuel Martí i Cardona, constitueixen una societat col·lectiva per dedicar-se a
l'elaboració i venda de licors. Aconsegueixen aquell mateix any, per part del
Ministeri d'Indústria, el reconeixement de la patent d'invenció del nou
destil·lat, fet a base d'herbes aromàtiques i remeieres. Però l'estiu de 1896,
un dels socis queda fora i els dos que queden, Pau Rimbau i Manuel Martí, creen
una nova societat "Rimbau y Martí".
Aquesta segona societat encara duraria menys, perquè el
24 d'abril de 1897 es produeix la compravenda segons la qual per un import de
3.100 pessetes passa a mans de Magí Mollfulleda, comerciant d'Arbúcies
establert a Arenys de Mar. Es traspassa el certificat de propietat de les
marques Calisay, Ferroquina i la de l'anís La Criolla, juntament amb els
motlles per a la fabricació de les ampolles i les pedres litogràfiques per a la
impressió de les etiquetes, tots els llibres de registre i comptabilitat i dues
caixes amb els anuncis usats fins el moment.
Aviat, però, Manuel Martí es penedeix i idea un nou licor
que vendrà com "Exquisito licor Martí a base de Quina Calisaya" i
simula, l'any 1901, un contracte de compravenda amb el seu fill Eusebi Martí i
Casas. Aquest fet, comportarà un litigi als tribunals amb Magí Mollfulleda,
comprador de la patent, que durarà fins el 23 de març de 1905, quan la
Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio desestima un recurs
presentat per Eusebi Martí (CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel;
2013 ).
L'èxit i la internacionalització del Calisay es produeix,
precisament, amb Magí Mollfulleda, que, com hem dit, és natural d'una antiga
família d'Arbúcies. Però l'any 1873 s'instal·la a Puerto Rico i es dedica al
comerç del cafè, cacau, tabac, canya de sucre, cotó i cuirs treballats. L'any
1879, amb 26 anys d'edat, torna a Arbúcies. El 1885 es casa i s'instal·la a
Arenys de Mar. L'any 1911 es trasllada a la casa dels números 87 i 89 de la
riera. L'any 1910 comença la fabricació al que era l'antic molí de dalt,
que havia comprat dos anys abans. Però l'any 1913 mor, amb 59 anys, d'accident
a Barcelona. Abans, però, la visita del rei Alfons XIII a la vila, el 21 de
novembre de 1908, converteix l'empresa en proveïdora de la casa Reial
espanyola.
La seva esposa, Maria de Congost, i els seus dos fills,
Joan i Santiago, administren la destil·leria des del 24 de gener de 1914. Dos
anys més tard, compren una seu a Barcelona que els permet ampliar el catàleg
amb nous productes, dels que en destaca l'Skaueb Kummel. Però durarà ben poc,
perquè a l'any següent es concentra la fabricació a la seu del molí de dalt, on
en quatre anys, quintuplicaran la producció. L'any 1933 es constitueix la
Sociedad Anónima Destilerias Mollfulleda, amb un capital social de dos milions
de pessetes.
Entre els anys 1924 i 1930, Joan Mollfulleda és l'alcalde
d'Arenys. Durant aquest període s'incentiven els projectes del port i del
mercat. Però la Guerra Civil espanyola representa un moment de crisi, a nivell
social, però també econòmic per l'encariment dels productes i la impossibilitat
d'usar substitutius sense alterar-ne els resultats. Aquest crisi s'allargarà
uns anys després de finalitzar el conflicte, per motius externs obvis.
Santiago mor l'any 1940 i l'any 1947 mor Joan, als 58
anys d'edat. Aquest fet precipita la successió a Joaquim Mollfulleda Borrell,
casat amb Maria Teresa Julià. S'obre una etapa exitosa a nivell estatal, però
també internacional. Joaquim, a més, és conegut per les seves dues grans
aficions: la fotografia i la mineralogia. D'aquesta darrera, el municipi en té
el seu llegat en forma de col·lecció.
Als anys 50 del segle XX s'ha remuntat el negoci i ha
superat les dificultats sorgides amb motiu de la Guerra Civil i la postguerra.
Però a partir de 1966 s'inicia una greu crisi que motivarà la venda, l'any
1981, al grup RUMASA, propietat de José Maria Ruiz Mateos. L'any 1983, el
govern socialista l'expropia per interès general i com que no aconsegueix un
únic comprador en subhasta per tot el grup, es ven les empreses individualment.
Bodegas Pedro Rovira, SA compra Calisay per cent milions de pessetes. L'any
1992, fa suspensió de pagaments i es trasllada a Móra la Nova. El 30 de
gener de 1995 es tanca la factoria d'Arenys.
L'Ajuntament fa una permuta de la fàbrica amb Caixa
d'Estalvis i Pensions de Barcelona pel solar del Forn de vidre i compra els
alambins en subhasta pública.
L'any 1998 s'aproven els nous usos de l'equipament i la
remodelació va a càrrec de Massimo Cova i Jordi Gras.
********************************************************
Altres enlla´ços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada