Llocs de Catalunya

divendres, 20 d’octubre del 2023

CAPELLA DE SANTA ANNA

GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

*********************************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-anna-portal-de-caldes

Època: segle XVI-XIX

Descripció:

Capella reedificada tocant al Portal de Caldes de les muralles antigues. Edifici de planta baixa, entresolat i sotacoberta a dues vessants desiguals amb un senzill ràfec on hi ha la capella oberta a l'exterior amb una àmplia obertura-balcó, amb arc de mig punt, que permet seguir les cerimònies des del carrer. Façana de paredat comú esquerdejat. A la façana del corredor de la Constància manté la paret vista de la muralla medieval. Campanar d'espadanya al capcer de la façana.
A la dècada de 1980 ha estat restaurada la capella i reutilitzada la planta baixa com a llibreria.

Història:

El segle XVI es de veritable creixement econòmic per a Granollers, fet aquest que resulta palès en les inversions públiques. La importància estratègica d'aquest portal es remarca en el fet de que l'any 1652, en plena crisi, i per a evitar els contagis de la pesta a la ciutat, el "batlle de Morbo" electe, és el responsable de fer tancar tres portals de la vila, deixant només oberts els de Barcelona, Caldes i Corró. La parròquia de Sant Esteve antigament era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i a l'eixampla del segle XVI, la dels Sants metges, fora muralla. Actualment, a part el significat històric i les commemoracions anuals dels sants titulars, les capelles no representen cap aportació pràctica a les funcions pastorals de la parròquia. El 1852 es produeix l'enderrocament de la capella de Santa Anna i el 1853 de la de Santa Esperança, per a construir-les al costat dels antics portals, obra que continuà tot seguit amb el trasllat lateral de les de Sant Roc (1853) i Sant Cristòfol (1854) (BAULIES, 1986). Al segle XIX, a la plaça del "Cuartel", a més de la caserna i al costat de la capella, hi havia les tavernes de can Llei, de ca l'Hereu i de cal Laion, la casa de les Tres Torres i la sala de can Mariano. El 26 de juliol, Santa Anna, posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme. Santa Anna era la patrona d'un dels barris més importants d'aquesta població, i li dedicaven una festa molt lluïda.

*********************************************