ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE SESSERRES
CABANELLES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XII // XVII – XVIII - XIX
Descripció:
Església d'una sola nau amb
absis semicircular orientat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó
seguit de perfil apuntat, mentre que l'absis està cobert amb volta ametllada i
obert a la nau mitjançant un doble arc triomfal apuntat. Les voltes arrenquen
d'una senzilla motllura que recorre el perímetre interior del temple i també l'extradós
de les finestres de la nau. Les tres finestres del mur de migdia i la del fons
de l'absis són de mig punt i doble esqueixada, força esveltes. La sagristia,
probablement oberta amb posterioritat, està situada al costat de migdia de
l'absis i el cor, situat als peus de la nau, se sosté amb un arc carpanell. La
façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés format per
quatre arcs de mig punt en gradació decreixent, amb llinda i timpà llisos en
origen, tot i que actualment presenten creus pintades de color vermell. La
porta en sí està forrada amb una planxa de ferro gravada amb la llegenda
"SERRA ME FE 23 ABRIL DE 1842". Damunt aquesta obertura, una rosassa
circular va substituir la primitiva finestra de les mateixes característiques
que les anteriors. A l'angle nord-oest de l'església hi ha el campanar de
torre, de construcció posterior, planta quadrada i coberta de pavelló, amb els
finestrals de mig punt. Cal destacar que exteriorment, l'absis fou ornamentat
amb un ràfec sostingut per un fris de mènsules decorades amb boles. En una
d'elles hi ha esculpits un petit cap humà.
La construcció està bastida amb un parament de
carreus de pedra ben escairats, tot i que en l'actualitat en algunes zones es
troben erosionats, disposats en filades regulars. La sagristia és de pedra
desbastada disposada en filades, regularitzades mitjançant fragments de maons.
Per últim cal especificar que sobre la testera oriental de la nau hi ha les
restes d'una creu de pedra.
Notícies històriques:
L'església de Sant Martí Sesserres apareix mencionada l'any 1031 quan pertanyia a Lledó. Sembla, però, que ja existia l'any 922 com a possessió de la seu de Girona, situada al comtat de Besalú. L'any 1204, Dalmau de Creixell i la seva mare, Berenguera, van cedir la senyoria feudal de la parròquia al priorat de Lledó. Encara que existeixen aquests documents anteriors, l'obra actual data dels segles XII-XIII. El campanar és una obra molt posterior al romànic, i data probablement dels segles XVII-XVIII.
Aquest indret el trobem documentat per primera vegada
l'any 992, en diverses referències al lloc de "Sessa Sancti Martini"
al comtat de Besalú. L'any 1031 el lloc i l'església de "Sancti Martini que
dictum ad ipsa serra" eren al terme de Lledó, "in termini Latonense".
La senyoria feudal de la parròquia fou cedida al priorat de Lledó l'any 1204,
per Dalmau de Creixell i la seva mare Berenguera1.
L'església de Sant Martí Sesserres és un edifici d'una
nau, coberta amb volta de canó seguit, de perfil apuntat, sense arcs torals, i
capçada a llevant per un absis semicircular, cobert amb volta ametllada, que
s'obre a la nau per un simple plec, d'arc apuntat, que fa la gradació1.
Les voltes arrenquen d'una senzilla motllura
aixamfranada, que també ressegueix a l'extradós les finestres de la nau.
Exteriorment l'absis és ornamental amb un potent ràfec, sostingut per un fris
de mènsules, amb boles, en una de les qual hi ha esculpit un cap humà1.
Als batents de fusta hi ha uns pocs elements de la ferramenta
romànica o dins d'aquesta tradició: sis jocs de tires amb volutes als extrems i
el forrellat en forma de T, amb un cos corbat i acabat en forma de cap d'animal1.
Al mur de migjorn s'obren tres finestres de doble
esqueixada, esveltes; una és més al fons de l'absis, i al mur de ponent damunt
la porta se n'obre una altra, més ample, convertida posteriorment en un ull de
bou, irregular i matusser. Sobre la façana de ponent, a la cantonada amb el mur
de tramuntana fou bastit, també posteriorment, un campanar de torre, amb un pis
de finestres i coberta piramidal; i al cantó de l'absis fou afegida la sagristia1.
Sobre la testera oriental de la nau hi havia una creu de
pedra, de la qual resta només un fragment, poc menys de la meitat1.
L'aparell amb què fou construït l'edifici és molt
uniforme i construït amb carreus en algunes zones molt desfigurats per
l'erosió, ben tallats i polits, disposats en filades regulars. El temple és pot
datar perfectament dins la segona meitat del segle XII, i mostra plenament les
característiques de l'arquitectura del seu moment a la Garrotxa, assimilable
amb els edificis de Sant Miquel de Bassegoda o Santa Cecília de Sadernes1.
A la façana de ponent, i seguint la mateixa estructura de
l'aparell del mur, hi ha oberta la porta d'entrada a l'església. Tot i que té
alguns elements alterats, com la llinda i el timpà, conserva perfectament
l'estructura primitiva. Aquesta respon a un esquema senzill, bastant freqüent a
l'Empordà, el qual, amb algunes variants, no gaire importants, apareix també a
la Garrotxa, al Vallespir i el Rosselló, sobretot en edificis de la segona
meitat del segle XII i del començament del XIII2.
Per l'obertura de la porta hom ha fet quatre plecs,
partint de la superfície del mur. Els mutants d'aquests plecs són llisos i
sense cap ornamentació. Damunt la porta hi ha una llinda monolítica, també
llisa, amb una cornisa petita que divideix horitzontalment la porta i marca el
punt d'arrencada dels arcs amb que es cobreix cada plec. Aquests arcs són de
mig punt, fets amb dovelles, ben aparellades. Una filada de pedres baixes a
manera de lloses, ben tallades i polides, cobreix exteriorment l'arc més
extern, a manera d'arquivolta, el perfil de la qual, però, com en d'altres
exemplars, no emergeix de la superfície del mur2.
Els arcs serveixen de marc a un timpà que mai no fou
esculpit. No cal pas dir que tant les tres creus del timpà com les de la
llinda, pintades de color vermell, no tenen res a veure amb l'obra primitiva2.
Ens trobem davant d'una obra simple però atractiva, en la
que s'ha prescindit totalment de l'ornamentació escultòrica, segurament per les
dificultats econòmiques de l'època2.
1 Catalunya Romànica Vol. IX, Joan Badia i Homs
i Maria Lluïsa Casas i Loscos
2 Catalunya Romànica Vol. IX, Jordi Vigué i Viñas
********************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada