MONUMENT A JOAN PERE FONTANELLA
OLOT - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Passeig de Barcelona on hi ha el
monument
Jurista i polític
Estudià dret a la Universitat
d’Osca i exercí a Barcelona, ciutat on s’establí i on adquirí un gran prestigi
com a jurisconsult. El 1612 publicà De pactis nuptialibus sive de
capitulis matrimonialibus tractatus, en dos volums (el segon publicat el
1622), que fou editat també a Ginebra (1638), a Venècia (1647) i a Lió (1667)
—fou un dels pocs juristes catalans de l’època amb prestigi internacional—, en
què el comentari de les diverses clàusules contingudes en uns capítols
matrimonials fou el motiu per a tractar un ampli ventall de qüestions com ara
els privilegis dels grups dirigents, aspectes feudals i processals o temes
estrictament polítics. El fet d’estar escrit des de la perspectiva del dret
consuetudinari fa que el llibre contingui gran quantitat d’informacions sobre
la història del dret i la societat catalans.
La seva segona obra important
fou Sacri senatus Cathaloniae decissiones, també en dos volums (1639 i
1645), editat també a Venècia (1640) i a Ginebra (1662). Inclou una sèrie
de comentaris de sentències dictades per la Reial Audiència, en la tradició de
les glosses tan apreciades pels juristes formats en el mos itallicus. La
seva temàtica, centrada en aspectes de dret públic i processal català, perdé
vigència amb la desaparició de les institucions de govern del Principat, el
1714.
En aquestes obres feu una síntesi
del dret comú amb el dret especial de Catalunya i els concebé com un tot
orgànic. Han estat considerades autoritat jurídica i font d’interpretació del
dret fins a la compilació del 1960, àdhuc pel tribunal suprem espanyol, en
causes catalanes. Preparà també una obra sobre decisions testamentàries.
Tingué un paper destacat en la
crisi de relacions del Principat de Catalunya amb la corona, que culminà amb la
secessió. Actuà molt sovint com a assessor jurídic de la generalitat i del
Consell de Cent i també com a ambaixador d’aquestes institucions prop de la
cort (ja el 1620 defensà a Madrid les galeres de la generalitat). La seva
posició a favor del respecte a les constitucions de Catalunya feu que li fos
negat sistemàticament un lloc a l’audiència reial, que fins el 1630 sol·licità
diverses vegades, amb el suport dels mateixos membres d’aquella institució. El
1622 havia signat el dictamen de la generalitat refusant com a inconstitucional
el nomenament del bisbe Sentís com a lloctinent de Catalunya, bé que després
adoptà una actitud conciliadora. A partir del 1634, amb la qüestió dels quints,
radicalitzà la seva posició —aconsellà al Consell de Cent de no presentar els
comptes al mestre racional— i entrà en conflicte obert amb l’audiència, que ell
acusava de sentenciar sistemàticament a favor de Madrid, fins al punt que, el
1638, que actuà com a assessor de la generalitat en la qüestió del contraban,
l’audiència donà ordre d’empresonar-lo, juntament amb set juristes més; evità
el compliment de l’ordre refugiant-se en un monestir. El novembre del 1640 fou
elegit conseller en cap de Barcelona. Intervingué al costat de Pau Claris i del
grup francòfil de la classe dirigent barcelonina en les converses amb el govern
francès que portaren a la proclamació de la República Catalana i a la unió amb
França. Pel gener del 1641 formà part del consell de guerra, amb Francesc de
Tamarit i Bernard Du Plessis-Besançon, que preparà la decisiva batalla de
Montjuïc.
Acabat el seu mandat (1641), es
retirà progressivament de la política, que seguí el seu fill gran Josep
Fontanella i Garraver, així com el segon, el poeta Francesc Fontanella i
Garraver. Pel setembre del 1649 abandonà Barcelona per temor al setge, malgrat
la prohibició del Consell de Cent, que el feu desinsacular i el declarà
traïdor, cosa que contribuí a precipitar la seva mort.
********************************************
Autor: Miquel Blay i Fàbrega (Olot 1866 - Madrid 1936)
Miquel Baly i Fàbrega
Inauguració: any 1991
Materials: Bronze
Dimensions: 182 x 129 x 133 cm
|
Inscripció: |
|
A la cara frontal: Joan Pere
Fontanella
A la cara posterior: El molt Honorable Sr. Jordi Pujol / President de la
Generalitat de Catalunya / inaugurà aquest monument a / Joan Pere Fontanella /
amb motiu del seu nomenament com a conseller en cap de Barcelona / Olot 20
abril 1991 / obra original de Miquel Blay / restaurada per Joan Farrés / fosa a
la foneria Barberi d’Olot.
Descripció:
Vestit amb la toga de jurista,
Joan Pere Fontanella (1575-1649), seu a la cadira de conseller en cap de
Barcelona amb gest de preocupació i meditació. Al seu costat es representen
dues obres seves: De pactis nupcialibus sive capitulis matrimonialibus i Decisiones
Sancti Regi Senatus Cataloniae. La bandera de Santa Eulàlia es troba darrere de
la figura.
Comentari:
La decisió municipal d’erigir una
estàtua a aquest olotí il·lustre data de 1861, però la manca de recursos
endarrerí la realització fins al 1893, encarregada l’obra al també olotí Miquel
Blay, que acabava d’obtenir un gran èxit amb Els primers freds, en retornar del
seu període de pensionat a Roma i París. L’obra fou exhibida a la segona
exposició de belles arts de Barcelona, però la manca de diners al municipi
olotí feu que estigués fins el 1907 a l’atri del Museu Municipal de
Reproduccions Artístiques de Barcelona. Traslladat el guix a Olot, no es decidí
la seva execució fins al 1951, però una prohibició governativa aturà l’obra,
atès que Fontanella havia estat elegit conseller en cap de Barcelona després de
la revolta de 1640 i era vist com un defensor de les llibertats constitucionals
de Catalunya. Finalment, gràcies a la col·laboració del Departament de Justícia
de la Generalitat, l’Ajuntament d’Olot pogué inaugurar l’obra, convenientment
restaurada, gairebé un segle després de realitzada pel seu autor.
********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada