LA FORÇA - TORRE DE LA FORÇA i TORRE DE CAN CASQUET o de L'AYMAR
CAPELLA DE SANT CELDONI
SANT CELONI - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
TORRE DE LA FORÇA
De les cinc torres circulars que, com a mínim, tenia la Força o muralla medieval, nomès se'n conserven dues i l'angle d'una tercera.
Al catàleg publicat per l'Ajuntament de Sant Celoni diu:
El primer document que fa referència a la muralla data de 1154: es parla de la "portam de villam sanct Celedonii".
La situació òptima de la capella de Sant Celdoni, a mig camí entre Barcelona i Girona, a prop de la "strata francisca" o camí de França, afavorí l'edificació de cases al seu entorn i la construcció d'un nucli fortificat per a protegir-les. Devia ser a principis del segle XI. Aleshores el nucli s'anomenavaburg i estava dins del terme de la parròquia de Sant Martí de Pertegàs.
En el testament de 1151, Guillem Umbert II, senyor del Montseny, dóna el bur de Sant Celoni als cavaller de l'ordre militar de l'Hospital Sant Joan de Jerusalem, i en acabar el segle XII la documetació ja no parla del burg sinó de vila. Els hospitalers van ser propietaris de la vila fins l'any 1403 en que la venguerem a Bernat de Cabrera.
La bona situació geogràfica i de comunicacions i l'existència d'un nucli fortificat van generar la creació d'un mercat davant del recinte de la força. Sabem per visites de Ramon Berenguer IV i la reina Peroneliaque ja se celebrava els anys 1157 i 1158.
El mercat es localitzava davant del Portal Major o de Barcelona, on hi havia també el costell o picota on es castigava els delinqüents. Per aixó més tard s'anomenà Plaça del Costell i correspon a una part de l'actual Plaça del Bestiar.
El portal de sortida en direcció a Girona s'anomenava de la Força o dels Sants Metges, perquè damunt de l'arc hi havia una capella on es veneraven aquests sants. Es va enderrocar l'any 1865.
El "vicus publicus", "carrera major" o "carrer corrible" atravessava la població, seguin segurament el traçat de l'actual carrer Major, i dintre del recinte també hi havie els carrers d'en Giró, de la Farga, d'en Lloró, de na Guilla, de Sant Jeroni o dels Estobats.
Poca informació ens donen els documents sobre la força. Sabem que tenia com a mínim tres torres, i que al costat sud hi havia la Torre d'en Rifà o del Batlle, que a partir del segle XIV s'nomenava Torre Mitjana.
El nucli fortificat s'anirá ampliant a mesura que creix el poble al llarg del carrer Major en direcció oest. Durant el segle XIV es forma el segon recinte, que arrriba fins a la Plaça d'en Nicola i té la porta a l'alçada de l'actual Ajuntament. s'nomena segons Miquel Grivé Portal de la Verge Maria.
El tercer recinte data del segle XVI i s'anomena també veïnat de la torre perquè el portal, dedicat a Santa Tecla, també tenia el nom de Torre de les Hores. La porta estava situada al carrer Major, a l'alçada de la Casa Bosch.
El darrer nucli, el de la Vilanova, situat a l'entorn de l'Hospital de Pobres i Malalts, estava tancat pel Portal de Can Bonavida.
Els anys 1371 i 1374, els síndics de la universitat d'habitants de la vila creen un censal mort per obtenir diners per a la construcció de muralles i tancats.
En el temps de les revoltes catalanes, entre 1462 i 1742, els jurats de la vila decideixen "reforçar la nostre bona força e gran vall, omplenar aquell daygua, e haver spingardes, pòlvores, viretam, lances llargues, en defensió de la força, a fi de que reculliam allí de present tot nostres viures e bestiars e bens".
En el segle XVII la muralla ja és inútil, i l'any 1681, per tal de pagar despeses de la construcció de la nova església es pensa en "valer-se de lo que algunas perçonas han ofert dels valls o fossos de las murallas de la força de la pnt. vila per fer orts, suposat de aquella la vila nonté profit algú".
L'any 1926, en urbanitzar la Plaça del Bestiar, es va enderrocar una part de la muralla.
Descripció de la Torre de la Força:
Torre la teral de la muralla, de planta circular. Està construïda amb pedra de riera, sense treballar, disposada en filades. A la part baixa està atalussada.
Forma part d'una casa, és accessible des d'un pati interior i es pot veure un costat des del carrer de les Valls.
Una bona part del llenç de muralla ha estat enderrocat i s'ha degradat la torre adossant-hi parets i edificacions posteriors.
*******************************************************
*******************************************************
TORRE DE CAN CASQUET o DE L'AYMAR
El recinte emmurallat de la Força tenia uns 37 metres d'amplada i 135 metres de llargada i estava encerclat per un vall o fossat.
Al catàleg publicat per l'Ajuntament de Sant Celoni diu de la Torre de Can Casquet:
Torre de planta circular situada en un angle de la muralla. Està construïda amb palets disposats en filades replanades.
Els merlets superiors, la majoria construïts amb maó, són posteriors. Hi ha fotografies de principis de segle en què es pot veure amb la coberta a dues vessants, resultat d'una adaptació. Té obertures amb brancals de totxo també moderns.
Està adossada a una casa i s'utilitza com a part de la vivenda.
*******************************************************
Al catàleg publicat per l'Ajuntament de Sant Celoni diu de la resta d'una altre torre:
En enderrocar una construcció del carrer Sant Roc es va deixar al descobert un fragment de torre que correspon a un angle de la Muralla.
Es tractava d'una torre de planta circular de la qual nomé es conserva un quart d'angle. A la part interior de la torre, a l'alçada del primer pis, hi ha una obertura amb carreus. L'altre obertura que hi ha a la base, transformada posteriorment en safareig, podia haver estat la porta d'accés a la torre des de l'interior del recinte emmurallat.
L'aparell, com la resta de la muralla, és de palets de riera disposats en filades replanades.
Amb les obres dels anys 80, es va enderrocar una part de la muralla i la torre s'ha conservat precàriament a l'interior de la nova edificació.
*******************************************************
CAPELLA DE SANT CELDONI
Des d’aquesta casa es pot observar un dels murs exteriors
de la capella romànica de Sant Celdoni, la paret lateral nord. Està construït
amb carreus de granit ben tallats i té unes proporcions importants.
Els senyors del Montseny, propietaris d’aquest territori,
van fer construir en el segle XI una capella dedicada a Sant Celdoni al peu del
camí ral entre Barcelona i Girona. Com que estava situada en un lloc de pas
obligat, al voltant de la c apella es va formar el poble, que amb el temps va prendre
el seu nom: Sant Celoni.
A l’època medieval el nucli urbà es va protegir amb una
muralla, anomenada la Força. La decadència de l’esglesiola de Sant Celdoni va
tenir lloc en del darrer quart del segle XVI i l’any 1591 ja estava pràcticament
derruïda. A més d’aquest mur també se’n conserva l’absis semicircular, situat a
can Canyes, una casa particular de la plaça dels Estudis.
Al catàleg publicat per l'Ajuntament de Sant Celoni diu de la capella:
De l'antica capella només es conserva parcialment dins d'una casa particular (Can Canyes, Plaça dels Estudis,12), tot i que és possible que hi hagi d'altres elements en les cases adjacents.
De les restes en destaca una part de l'absis semicircular. Es conserva fins a una alçada de 2 metres aproximadament. La paret superior, també semicircular, correspon a reformes posteriors.
L'absis està construït amb carreus de pedra granítica. Al centre s'hi ha obert una porta per accedir a l'exida de la casa. Alguns del murs de la capella també s'han aprofitat com a parets de la casa.
Història:
A l'entorn de la capella tot i no essent la parroquial, es formà un grup de cases que posteriorment s'emmurallà i prengué el nom de l'esglesiola.
L'any 1088 Guillem Umbert, senyor del Montseny, cedeix la capella al Monestir de Santa Maria de l'Estany per tal de fundar-hi una pabordia agustiniana.
Durant la baixa edat mitjana a la capella hi hagué una reduïda comunitat de canonges agustinians que vivien a la casa del costat, anomenada la Pabordia o també Prepositura.
En les visites pastorals dels anys 1446, 1578, 1581 i 1588 hi trobem ordres de fer-hi reparacions, i l'any 1591 ja consta derruïda. Moltes de les pedres de la capella s'utilizaren per a la construcció del nou convent dels caputxins al "Puyg d'en Sagristà" l'any 1616.
*******************************************************
Enllaç amb informació de la Força:
La Força de Sant Celoni és l'antic nucli fortificat
de Sant Celoni (Vallès Oriental), que ha estat declarat bé cultural
d’interès nacional. En resta una torre rodona, emmerlatada, i restes dels
antics murs. És un recinte emmurallat del segle XIV.
La bona situació geogràfica i de comunicacions de la
capella de Sant Celdoni, situada al peu del camí ral, i l'empenta de
l'orde dels Hospitalers, propietaris de la vila des de 1151, van
propiciar el creixement de cases al seu entorn, la fortificació de la vila i la
creació del mercat per abastar la contrada, documentat per primera vegada
el 1157 i localitzat davant del portal Major o de Barcelona (actual
plaça del Bestiar). El fet d'estar a mig camí entre Barcelona i Girona, en una
època en què el trajecte s'havia de fer en dues jornades a cavall, també
afavorí l'establiment d'hostals i l'aparició d'oficis artesanals. En aquesta
època es començà a formar el teixit urbà del poble, amb carrers i places, i
unes cases ben senzilles, fetes de fusta i pedra, que no s'han conservat.
El nucli primitiu es protegí amb una muralla, la Força,
que ara dona nom al barri. Amb la fortificació els habitants de la vila
incipient de Sant Celoni quedaven a recer dels possibles atacs dels
senyors dels contorns i dels malfactors. Originàriament el recinte, de forma
trapezoïdal, mesurava 135 d'allargada per 92 d'amplada a la plaça del Bestiar i
37 a la de Josep Alfaras. Estava envoltat d'un fossat o vall, com demostra el
topònim del carrer de les Valls. La Força s'estén entre la plaça del Bestiar i
la de Josep Alfaras, té el carrer Major com a eix vertebrador, i està
delimitada pels carrers de Sant Roc i de les Valls.
La Força tenia dos portals, el Major o de Barcelona, que
donava a la plaça del Bestiar i del qual es veuen clarament les restes a la
cantonada de can Mai Tanquis amb el carrer Major, i el dels Sants Metges, en
direcció a Girona, on hi havia una capella per venerar aquests sants. El mur
està construït amb pedra, lligada amb un morter de calç molt resistent, i té un
gruix d'un metre aproximadament. Tenia torres circulars als angles i alguna més
en els panys llargs.
Actualment la muralla es conserva en bona part amagada
per cases que la utilitzen com a paret posterior o tanca (carrers de Sant Roc i
les Valls) i, fins i tot com a façana, com can Mai Tanquis i el grup de cases
de la placeta interior de la plaça del Bestiar (can Ganxa, can Cluca, can
Catxol...). Els elements més visibles de la Força són la torre de ca l'Aymar
(des de la plaça del Josep Alfaras), i la del carrer de les Valls, adquirida
per l'Ajuntament i oberta al públic un cop rehabilitada, a més del brancal de
pedra treballada del portal, situat a la cantonera de can Mai Tanquis.
La primera notícia de la muralla, que fa referència a la
porta de la vila de Sant Celoni, és de l'any 1154. De totes maneres, la
construcció actual correspon als segles XIII i XIV. Un document de 1301 parla
de la Força, i els anys 1371 i 1374 es fan préstecs per construir
muralles i tancats. Entre 1462 i 1472, durant la revolta dels remences i
la guerra civil, es reforça la muralla i s'omple d'aigua la vall. La
decadència de la Força començà el 1681, quan es van vendre les valls per fer-hi
horts amb l'objectiu de pagar part de les despeses de construcció de la
nova església parroquial. Posteriorment, quan la muralla va deixar de
tenir utilitat, en aquest indret s'hi van construir cases i la Força quedà
amagada. El portal dels Sants Metges s'enderrocà el 1865.
*******************************************************
Enllaç amb informació del jaciment de la Força:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11165
El nucli emmurallat de Sant Celoni o Força, forma el
centre històric d'aquesta vila. Apareix citat en diversos textos medievals i
posteriors. Segons Grivé (GRIVÉ, 1988), el recinte emmurallat tenia uns 30 m
d'amplada per 150 m de llargada, si bé era més estret pel costat del portal
dels Sants Metges, localitzat al sector est del nucli. Segons el mateix autor,
s'hi van documentar 6 torres de planta circular i els dos portals. D'aquests,
J.M. Abril (ABRIL, 1992) diu: "Sabem de l'existència segura de tres de les
torres, si bé és possible que les altres estiguin integrades dins de cases
particulars". En alguns trams la muralla es conserva força degradada, amb
cases adossades que la utilitzen com a paret posterior o com a façana. Des del
punt de vista arqueològic cal destacar la necessitat de crear un marc legal que
eviti les actuacions indiscriminades que puguin significar la destrucció total
o parcial de les restes monumentals i arqueològiques. L'any 1988 va
enderrocar-se una casa al carrer Sant Roc núm. 50, on va aparèixer una torre,
una muralla que fou parcialment enderrocada i el nivell de subsòl va ser
rebaixat sense prendre les mesures oportunes. L'any 2014, amb l'enderroc d'un
cos situat al pati de la finca número 6 de la Plaça dels Estudis, es va descobrir
una petit tram de la muralla medieval de la Força.
*******************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1639
https://santceloni.cat/7194
https://santceloni.cat/8068
https://fotosantceloni.blogspot.com/search/label/Torre%20de%20la%20For%C3%A7a
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16866
https://naturalocal.net/ca/activitats/barcelona/indrets/la-torre-de-la-forca
https://estimadaterra.wordpress.com/tag/la-torre-de-la-forca/
https://www.catalunyamedieval.es/torre-de-la-forca-sant-celoni-valles-oriental/
https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-10987-cat-torres_de_defensa_del_recinte_emmurallat_de_sant_celoni.htm
*******************************************************
*******************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada