ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE TORTELLÀ
TORTELLÀ - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle XVIII
Descripció:
El temple actual de Santa Maria de Tortellà és d'estil
neoclàssic i data del segle XVIII, però està construït sobre una antiga
església romànica. L'església, que es va inaugurar l'any 1756, té planta de
creu llatina, tres altars a cada costat, un a cada frontal de creuer i l'altar
major al mig. Consta d'una única nau, amb teulat a dues aigües, disposat de
quatre capelles laterals que als exteriors es tradueixen en gruixuts
contraforts per tal de sostenir l'elevada i pesant volta central. L'interior és
modern donat que l'any 1936, durant la Guerra Civil, va ser cremada. Es va
començar a restaurar als anys quaranta i es va tornar a inaugurar l'any 1954.
L'aspecte exterior és auster atès el seu estil, però destaca el seu alt cimbori
octogonal que s'alça del creuer. La capçalera disposa d'un sol absis amagat per
les dependències d'una gran sagristia. De l'antiga construcció romànica es
tenen notícies l'any 1004 i a l'actualitat es veuen alguns detalls integrats a
la nova construcció, com ara la façana principal, situada a ponent de l'actual
església. Es pot apreciar l'antiga porta d'ingrés, avui cegada, formada per una
gran arcada de mig punt. Damunt seu, un finestral fet de carreus molt ben
tallats que no comunica amb l'interior del temple i les restes de l'antiga
espadanya de doble obertura.
Notícies històriques:
La documentació més antiga sobre l'església de Santa
Maria de Tortellà data de principis del segle XI, de l'any 1004, quan el Bisbe
de Girona, Ot, reclamà al Comte de Besalú, Bernat de Tallaferro, la possessió
de l'església, citada com a “Santae Mariae de Torteliano”, grafia que fou
posteriorment modificada de manera que a documents del segle XIV la denominació
de la població era “Tortayano”. El temple actual és obra del segle XVIII,
d'estil neoclàssic i amb llindes de l'any 1756. Els interiors corresponen a la
restauració efectuada després de la guerra civil (1936-1939).
**********************************************
Altre enllaç amb informació:
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-tortella
El testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, de
l’any 966, proporciona la primera referència de l’indret de Tortellà en deixar
al monestir de Santa Maria de Ripoll “ipsum alodem de Torteliano, quem ego
habui de Argemiro vel de alios homines”. De la mateixa manera, l’any 979, Miró
Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, establí a les seves darreres
voluntats la donació a la seu de Girona de “ipsum meum alodem de Torteliano qui
mihi advenit per escripturam legitimam de Abone levita”. Tanmateix, aquest
segon document mereix una atenció especial, ja que testimonia per primera
vegada l’existencia de la parròquia de Santa Maria de Tortellà, en parlar de la
dependència que tenia l’església de Santa Cecília de Sadernes respecte “ipsa
parrochia de Torteliano”. Malgrat que apareix l’Indret de “Torteliano” en
diverses donacions els anys 991, 992, 999 i 1018, la seva parròquia no torna a
ésser esmentada fins el 1004, en què el bisbe de Girona, Odó, reclamà al comte
de Besalú, Bernat Tallaferro, la possessió de les esglésies de Tortellà, Argelaguer
i Sadernes, ja que aquestes havien estat cedides al levita Abbo pel bisbe Wigo,
si bé la seu gironina no n’havia perdut els drets: “Abbo tenebat per ius
prelibatae Sedis et donitum praefati Wigoni proprii aepiscopi iam dictis
ecclesiis de Torteliano et de Argelagario et de Saturnense cum aiacentiis et
apenditiis earum et cum decimis et primitiis earum”. Uns anys més tard, el
1017, una butlla del pontífex Benet VIII confirmant a l’abat Bonfill de Sant
Pere de Camprodon els béns d’aquest monestir esmentava un “alodem qui est in
parrochia de Torteliano”. A partir d’aquest moment, la més absoluta obscuritat
envolta la història de Tortellà durant els segles baix-medievals i una bona
part de l’època moderna, que només trenca de manera puntual la referència a “Sancte
Marie de Torteliano” que fa el Llibre verd del capítol de Girona
(1362). L’any 1722, el bisbe de Girona, Josep de Taverner i d’Ardena, autoritzà
al domer de Tortellà a celebrar dues misses els dies festius, ja que d’aquest
depenia l’ermita de Sant Miquel de Monteià. Pocs anys després, vers el 1756,
segons data la llinda de la porta de migjorn, l’església romànica fou molt
reformada seguint els gustos neoclàssics que predominaven en aquells moments.
Durant la tercera guerra Carlina, l’any 1873, les tropes carlines atacaren la
vila de Tortellà, i obligaren els liberals a refugiarse a l’església, on
pogueren fer-se forts i resistir, amb els consegüents danys que això suposà per
a la construcció. L’església de Tortellà tornà a ésser víctima d’una nova
guerra civil, la de 193639, a conseqüència de la qual hagué de realitzarse una
restauració durant els anys 1950.
**********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3461/
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/search?q=tortell%C3%A0
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada