CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ
CABANES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Segle XV – XVIII
La capella, situada al carrer Espolla, núm. 4, és
un edifici de pedra de planta rectangular amb una porta a l’Oest i un
absis semicircular a l’Est. El sostre és de volta semicircular de pedra
remolinada i pintada.
Capella de nau única situada entre parets mitgeres. La façana està coberta d’arrebossat de guix i la porta d’accés és
rectangular i emmarcada en pedra. Seguint la vertical de la porta hi ha un òcul
i un campanar d’espadanya que, amb una sola obertura, corona la façana.
Fins el 1700 la capella o ermita de Sant Sebastià era usada pels Vescomptes de
Rocabertí per fer la cerimònia de presa de possessió dels seus drets sobre el
poble.
Del primitiu edifici se’n coneixen poques dades, únicament que estava emplaçat
en el mateix lloc que l’actual, que va ser construït en el s. XVIII. És
propietat del Bisbat i s’usa com a local d’esplai per al joves del poble.
Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, a
l’extrem nord-est de la plaça de l’Església, tot just iniciat el carrer
Espolla. Petit temple entre mitgeres d’una sola nau, cobert amb volta de canó,
arrebossada i emblanquinada. L’antiga zona del presbiteri està elevada un graó
per sobre del nivell del paviment de la nau, fet de cairons, i està delimitada
per un envà posterior. Al fons hi ha una petita finestra rectangular
atrompetada. La façana presenta un portal d’accés rectangular emmarcat amb
carreus de pedra desbastats i la llinda plana. Al damunt, un rosetó i, coronant
la façana, un campanar d’espadanya d’un sol arc de mig punt. La façana està
arrebossada i pintada, amb carreus de pedra vistos a la cantonada de ponent.
Fins a principis del segle XVIII, la capella o ermita de
Sant Sebastià era usada pels vescomtes de Rocabertí per fer les cerimònies de
presa de possessió dels seus drets sobre el poble. Del primitiu edifici se’n
coneixen poques dades, únicament que estava emplaçat en el mateix lloc que
l’actual, aquest últim construït en el segle XVIII. Durant la tercera guerra
carlina, pels voltants de l’any 1873, la capella es va habilitar com a cos de
guàrdia. Al mateix temps es va construir un tambor damunt del portal principal,
utilitzat per tenir més visibilitat. Actualment és propietat municipal i s’usa
esporàdicament com a local d’esplai i centre social per al joves del poble.
La placa que podem veure a la façana de la capella de
Sant Sebastià ens diu que l’església és una construcció del segle XVIII.
Aquesta data no és exacta ja que antigament, al mateix lloc, havia existit un
edifici dedicat al Sant Sebastià i l’actual edificació es va beneir el
1654.
La capella era el lloc on el comte de Peralada prenia
possessió de la senyoria de Cabanes, més endavant fou utilitzada sovint com a
lloc de reunió del Consell obert o altres aplegaments ciutadans.
Hi ha constància documental que llarg del segle XVIII
s’hi celebraren casaments, s’hi reunia el poble per resoldre temes del comú i
s’hi van enterrar veïns, tot i que es desconeix si els enterraments eren dins
l’església o si hi havia un petit cementiri al costat. Al llibret que es
va editar el 1950, en motiu de la inauguració del nou edifici de l’Ajuntament,
s’hi explica que per la llei de desamortització del 1855, la capella de Sant
Sebastià s’havia de vendre i que l’Ajuntament va reclamar l’edifici per
destinar-lo a “enterramiento de cadáveres en las épocas que por las
inundaciones no podían trasladarlos al cementerio como ya venía haciéndose
desde tiempo inmemorial”.
El 1856, va sofrir algun desperfecte arran de la
construcció de la casa veïna, coneguda ara com a Can Mont.
Durant les guerres carlines, s’habilità com a cos de
guàrdia tal com explica l’Acta Municipal del 27 de febrer de 1873: … Al
mismo tiempo se habilitará la Capilla de San Sebastián como cuerpo de Guardia o
principal…
El mes d’abril de 1857 es va acabar d’arreglar la capella
de Sant Sebastià i s’hi va posar el sant que feia temps que es trobava a
l’església de Sant Vicenç. El dia 27 es va celebrar amb un ofici, amb cobla i 6
capellans.
Es va tornar a arreglar la capella de Sant Sebastià,
malmesa després de la revolució, coneguda amb el nom de La Gloriosa:
Lay 1888 se ba turna arregla la capella de San Sebastiá
que estaba destrusada des de la rebulasiho de setembra que sen feya Curtel
General dels republicans y al primer hofisi que si va di fou al 3r dia de Sn
Visens
Durant la segona meitat del segle XX, la capella de
St. Sebastià era el lloc on, els diumenges a la tarda, els infants del pobles
anaven a fer catequesi. Més tard, va fer la funció de Casal Juvenil i
durant un temps també va utilitzar-se com a cinema administrat per la
parròquia.
A l’arxiu diocesà de Girona es troben alguns
documents que fan referència a Sant Sebastià i que ens confirmen que la primera
edificació és del segle XV, que aquesta es va enrunar el 1630 i que la nova
capella va ser beneïda el 1654, quan encara faltaven cinquanta anys per entrar
al segle XVIII.
Atenent que Sant Sebastià és el sant invocat com a protector contra les epidèmies, es pot aventurar que la seva construcció té relació amb la “pesta”, sigui per protecció o per acció de gràcies i més si es té en compte que es va beneir el 1654, justament després de l’epidèmia de pesta que va afectar l’Empordà en aquesta època.
********************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17933
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada