Llocs de Catalunya

CAN VANOVER

CABANES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

"IHS"

“IOA : VANOVER 1604”

1604

******************************************************************

Enllaç amb informació:

https://cabanesemporda.com/2015/02/02/can-vanover/

https://cabanesemporda.com/patrimoni/

Can Vanover és un edifici de tres plantes que fa cantonada entre el carrer del Canal i el carrer Espolla. La planta baixa presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb grans peces. A la dovella central hi ha un escut decorat i gravat amb una creu i les inicials «IHS» al centre, i a sota, la inscripció «IOA: VANOVER 1604». Al pis s’hi veuen tres balcons entre els quals destaca el de llevant, bastit amb carreus de pedra, la llinda plana gravada també amb la data 1604, i una creu central. La tercera planta, que deu ser del segle XIX, compta amb una galeria d’arcs de mig punt sostinguts per pilars quadrats i bastits amb maons. L’aspecte de l’edifici, amb l’escut gravat sobre la porta adovellada i la llinda del balcó, fa suposar que els Vanover, probables promotors de la casa, degueren ser una família de prestigi, però no se’n troba cap referència als registres parroquials de principis del segle XVII, llevat d’un registre baptismal de l’any 1623 on apareix «Joana Vanovera viuda llevadora del Castell de Cabanas». Joana va morir el 1644 sense cap indici que la relacioni amb la casa de Joan Vanover, tot i que, per les dates, podria ser l’esposa o la filla de Joan Vanover. En aquests anys, a l’Empordà hi vivien dues famílies anomenades Vanover, una nissaga d’hisendats a Castelló d’Empúries i una altra a la Tallada, però tampoc s’ha trobat res que les connecti amb Cabanes. Com a detall curiós, cal ressenyar que la data de 1604 la trobem també a la pica baptismal de l’església parroquial i al peu de la creu de terme que hi havia hagut al Pedró. La pica, decorada amb motius geomètrics i vegetals, i imatges d’un castell i de l’escut dels Rocabertí, així com la creu de terme, podrien estar relacionades amb la intitulació de Francesc Jofre de Rocabertí, comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, com a senyor del castell de Cabanes. La coincidència amb la data de can Vanover podria ser això, una casualitat. Fins ara cap document ens ha pogut explicar qui va ser Joan Vanover, però sí que podem assegurar amb força fiabilitat que a finals del segle XVIII l’edifici pertanyia al notari Rafel Vergés Brugat. Tampoc sabem si Rafel Vergés va comprar la casa Vanover o si la va heretar, però en tot cas no hi pogué residir gaire temps, ja que aviat va marxar del poble per seguir els estudis. Va exercir com a notari a la Garrotxa i va morir a Olot. La casa apareix citada a l’inventari dels béns de Jaume Pont Casadevall i Puig, signat el 9 de novembre de 1789. En aquest document, on es descriu la seva casa pairal, hi diu: «... situada en dit lloch de Cabanas, y debant del rech del molí, que afronta á solixent ab un carrer públich estret, á mitgdia ab lo carrer ó camí públich debant del rech, á ponent ab Rafel Vergés y Brugat, notari habitant en Olot, y á tramontana, part ab dit notari Vergés y part ab altre carrer…». És probable que can Vanover sigui també la casa citada al testament de Jaume Brusés, vidu de Mariàngela Vergés, signat el juny de 1770: «… Fou fet lo predit testament per boca de dit testador en lo lloch de Cabanas en la casa del Sr Rafel Brugat y Verges notari...». Encara que hi hagi un canvi en l’ordre dels cognoms, aquest notari devia ser Rafel Vergés Brugat. Mentre no es trobin més documents, els primers cent cinquanta anys de l’immoble són una incògnita, així com els anys posteriors a Rafel Vergés fins arribar a mitjans del segle XX, quan l’Ajuntament la tenia llogada com a casa del mestre, contracte que es va rescindir el 1974. Aleshores, i durant un temps, es va arrendar a particulars. Actualment, i des de fa temps, està deshabitada. Alguns indicis, però, ens fan pensar que Rafel Vergés la podria haver obtingut a partir dels Brugat.

Els Vergés Brugat

El primer Brugat que trobem als llibres parroquials és Vicenç, fill de Guillem Brugat, pagès de Cabanes, i de Jerònima. El 1618, Vicenç es casava amb Elena Vidal, filla de Bernat, un sabater de Figueres. El registre ja ens aporta dades per intuir-los una bona posició social. Guillem és pagès amb terres pròpies, el consogre és una persona amb ofici i els testimonis del casament són els notaris Joan i Miquel Cellers i l’apotecari Joan Martí, tots de Peralada, lloc on es va celebrar l’enllaç el dia 5 d’agost, tot i que la cerimònia de benedicció que validava el matrimoni no va tenir lloc fins al 23 de gener de 1619 a Cabanes. No podem saber quin lligam hi podia haver entre els Brugat i els notaris Cellers, o potser entre els Brugat i la notaria de Cabanes(1) , una institució documentada des del segle XIII: «Respecte als notaris que hem esmentat de Cabanes, tenim notícia de tres el nom dels quals és Berenguer, Ramon i Bernat que actuen el 1203, 1243 i 1265 respectivament ...»(2) A finals del segle XVI, concretament l’any 1598, Dalmau Castelló, notari de la vila de Monells, va vendre la notaria i escrivania de la vila de Peralada, i també la del castell de Cabanes, al notari Miquel Cellers. Per la seva banda, el pare de l’esmentat vescomte Francesc Jofre de Rocabertí, Dalmau de Rocabertí, sense tenir en consideració l’esmentada venda, havia llegat en el seu darrer testament la notaria i l’escrivania públiques de Cabanes al notari de Peralada Pere Ferrer. Aquest fet provocà una controvèrsia que portà a haver de restituir al fill de l’esmentat Miquel Cellers la notaria del castell de Cabanes el 19 de desembre de 1612. En l’acte d’aquesta restitució, firmada al palau del comte, se salva el domini directe que correspon al vescomte i es mana que qualsevol persona que tingués escriptures de la notaria i escrivania de Cabanes les lliurin i restitueixin al seu propietari. L’any 1668, el magnífic senyor Joan Cellers, doctor de la sala tercera de la Reial Audiència del Principat, domiciliat a Barcelona, és senyor útil i propietari de la notaria i escrivania de la vila de Peralada i del lloc de Cabanes. Després de Vicenç Brugat es troben diferents branques de la família que enllacen amb els Aguer més d’una vegada. Entre els padrins i els testimonis dels casaments hi trobem els Puig Casadevall, els Ramis, els Maimó, els Despuig i els Mont-rodon de Cabanes o els Pallisser de Llers. Els Brugat potser no eren uns hisendats, però sí tenien un petit patrimoni i van ocupar diferents càrrecs dins la universitat de Cabanes i dins el món eclesiàstic. Se sap que entre els anys 1666 i 1667, un Francesc Brugat, natural de Cabanes, va ser capellà del santuari del Roure. El 1658, Josep Brugat es casava amb Caterina Laboria, vídua de Joan Molergas, un treballador del Regne de França. Un dels seus fills va ser Jeroni, nat el 1659, que es va casar amb Maria i amb qui va tenir dues filles, Francesca, l’hereva, i Margarida, mare del notari Rafel Vergés Brugat. Maria va morir el 1695 i Jeroni, el 1698, havent fet testament amb el capellà de la parròquia. Els dos declaren hereva la seva filla Francesca. El document de Jeroni ens informa que és cosí germà de Pere Aguer i que té un germà que es diu Rafel. Tot i que no hi ha documents que ho avalin, és possible que l’hereva es casés a Figueres, mentre que Margarida, nada el 1686, es casava amb Miquel Vergés. Aquesta parella van ser els pares del notari Rafel Vergés Brugat.

MIQUEL VERGÉS (1680? - 1758?) MARGARIDA BRUGAT (Cabanes, 1686 - 1722)

El 25 de març de 1700 Miquel Vergés, sastre, fill de Josep Vergés, bracer de Terrades, i de Maria Anna, es va casar a Cabanes amb Margarida Brugat, filla de Jeroni Brugat, pagès, nat a Cabanes el 1659, i de Maria. Van comptar amb el testimoni de dos religiosos, el reverend pare carmelità Elies i el pare Comas. Els Brugat, com s’ha vist, eren una família arrelada al poble; Miquel Vergés, en canvi, venia de Terrades. Això explicaria que en algun document es trobi el cognom Brugat per davant del Vergés. La parella s’encarregava de la masoveria de l’heretat de Sant Feliu de Cadins, propietat dels Puig Casadevall. Margarita Brugat es va casar amb catorze anys. Per tant no és d’estranyar que el primer fill no arribés fins al 1705, que és quan van batejar Anna. La nena va ser apadrinada per Anna Maria Pallicer, vídua de Josep Gorgot, de Terrades. Una altra filla, Francesca, nada el 1707, va tenir per padrí Jaume Puig, rector de Cabanes, que, al seu testament, li va deixar un llegat de deu lliures. El registre baptismal del seu fill Bartomeu, d’abril de 1717, ens informa que la família vivia a l’heretat de Sant Feliu de Cadins i que quan el 1720 bategen Francesc els seus padrins foren «lo Illustre Sr Francisco de Carreras ÿ Regüer y la Sra Maria Puig ÿ Casadevall muller del Sr Miquel Puig ÿ Casadevall», un fet que ens mostra que s’havien envoltat d’una bona xarxa social. Al bateig d’Isabel, la seva última filla, Miquel Vergés rep el tractament de senyor i pagès de Sant Feliu de Cadins. Els padrins de la criatura foren «lo Sr Miquel Casadevall ÿ Puig ÿ la Sra Isabel Maÿmó muller del Sr Frch Maÿmó». Miquel Vergés també ens apareix en un llibre parroquial de 1721 que ens avala la seva condició de masover. El registre fa referència a la defunció d’Antoni, un jove que, segons s’explica, «era de la Serdanÿa ÿ mori de mort natural que Miquel Verges Masover de la heretat de St Feliu de Cadins lo avia llogat lo die antes que no moris ÿ perxo no se sap lo nom de casa... ab lo rostro de la cara aparexia tenia alguns quinse o setse anÿs». El 31 de març de 1722, Margarida va morir, amb trenta-i-pocs anys. Aquest mateix dia havia fet testament, tot i que «les disposicions de est testament las feu lo Miquel Verges marit de Margarida Verges ÿ Brugat, per trobarse la dona que no parlaba sino es que li preguntassen i encara ab grant treball». A les seves últimes voluntats deixa trenta lliures a cadascuna de les seves filles, Francesca, Maria i Isabel. Del seu fill Bartomeu no se’n parla per inadvertència del seu marit, però el capellà que signa el document fa constar que cal suposar que també li deixaria el mateix dot que a les filles. A més declara que fa hereu el seu fill Rafel. Els testimonis del testament van ser Llorenç Ricart, cirurgià de Cabanes, Domingo Xanca, «cap de esquadra del Regiment de Lisboa», Joan de Villar i Joan Rius, soldats de dit Regiment, un veí d’Olot i dos veïns de Cabanes. És probable que Margarida morís d’un ictus, ja que el testament acaba dient «firmat dit testament posant la ma sobra al paper encara que ab treball com tingues los ulls clucats ÿ estant també sopita que dit metge digue que se havia ferida del cap». Margarida, a més del cirurgià Ricart, també va ser atesa de la seva malaltia pel doctor en medicina Gregori Casals, de Figueres. Dos anys després d’enviudar, Miquel es va casar en segones núpcies, a Olot, amb Maria, vídua de Magí Compte, paraire. Abans havia estat casada amb el corder d’Olot Joan Orts. Com a testimoni els va acompanyar Miquel CasadevallViader, que llavors era el propietari del mas de Sant Feliu. Aquesta relació amb les famílies més rellevants ens podria explicar per què el seu fill va arribar a ser notari. És probable que la bona condició econòmica els vingués gràcies a la masoveria de l’heretat de Sant Feliu i al dot de la mare. No obstant això, malgrat tenir alguna propietat, és factible que no fossin uns grans hisendats, ja que en aquest cas l’hereu difícilment hauria marxat de casa. Si més no temporalment, Miquel Vergés i la seva segona esposa van fixar la seva residència a Olot, puix al bateig d’un seu nebot, celebrat a Cabanes el 1728, hi consta que la padrina va ser «Maria Verges muller de Miquel Verges i Brugat habitant en la vila de Olot». Miquel Vergés podria haver mort a Cabanes el 1758 quan tenia setanta-vuit anys.

RAFEL VERGÉS BRUGAT (Cabanes, 1714 - Olot, 1795) MARIÀNGELA CASELLAS ALDARICH (1719? - Olot, 1797)

Batejat a Cabanes el 14 de gener de 1714, Rafel Vergés va ser apadrinat per Rafel Ramis i Francesca, muller de Gregori Pallicer, de Llers. Era fill de Miquel Vergés, sastre, i de Margarida Brugat, de Cabanes. El 1742 Rafel Vergés va començar a actuar com a notari de Castellfollit de la Roca i en va ser titular entre 1746 i 1758. Durant aquests anys també es va fer càrrec de la notaria de Tortellà i més endavant, de la d’Olot. El fet que Castellfollit de la Roca fos una fortificació al mig del camí que va de l’Empordà a la Garrotxa va suposar la destrucció de molta documentació, també la dels manuals del notari Rafel Vergés. El 5 de gener de 1744, a l’església de Santa Maria de Besalú, «Rafel Vergés jove notari Real ÿ públich de Castellfollit» es va casar amb Mariàngela Casellas Aldarich, filla de Rafel Casellas, notari de Besalú. No hi ha constància que haguessin deixat fills. Miquel Puig i Reixach, membre del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i investigador de la història d’Olot al segle XVIII, cita Rafel Vergés al seu treball «Llibres i biblioteques a Olot al segle XVIII», on tracta dels llibres que tenien els olotins relacionats amb el dret i la notaria. De Rafel Vergés diu que l’inventari fet el 1795, després de la seva defunció, inclou els llibres d’escriptures notarials, però en canvi no esmenta l’existència de cap llibre imprès. Només hi consten «varias escripturas y manuals y processos pertañents a la Cúria de Tortellà que per no ser propi de dit difunt no se continuan en lo present inventari». En una altre crònica, El govern de la cosa pública. L’Ajuntament d’Olot i els seus homes, de 1760 a 1793(3) , hi trobem que el 1763 l’escrivà reial Rafael Vergés va ser designat batlle reial sense prendre possessió del càrrec. El 1766 i el 1784 era regidor degà i entre 1769 i 1770 va ser batlle. A l’article no hi consta el segon cognom, cosa que ens permetria confirmar sens cap mena de dubte que es refereix al notari cabanenc, però molt probablement sigui ell. Rafel Vergés va morir a Olot, amb vuitanta-un anys, el 30 d’abril de 1795 i la seva esposa, dos anys més tard, als setanta-vuit anys d’edat. No se sap res més d’aquesta branca de la família. De la seva germana Francesca, en canvi, se sap que va viure sempre a Cabanes i que és probable que fos ella o els seus hereus els qui van acabar gaudint del domini de l’edifici, ja que són els seus descendents els qui ara en mantenen la propietat. Els orígens de can Vanover, però, encara estan envoltats d’incògnites.