CASELLA DEL PEÓ CAMINER
SANT FELIU DE PALLEROLS - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Les caselles dels peons caminers van ser,
durant molts anys, les residències dels treballadors del Ministeri d’Obres
Públiques encarregats del manteniment dels camins i carreteres.
El peó caminer era l’encarregat de cuidar a
peu de camí de l’estat de la carretera a cada llegua, unitat de distància
equivalent a uns cinc quilòmetres i mig. A Espanya va ser al segle XVIII
concretament en 1759 i durant el regnat de Ferran VI quan es va crear la figura
del peó caminer. Les caselles dels peons caminers van ser, durant molts anys,
les residències dels treballadors del Ministeri d’Obres Públiques encarregats
del manteniment dels camins i carreteres.
**********************************************
Altre enllaç amb informació:
https://www.descobrir.cat/ca/notices/2018/05/les-caselles-de-peons-caminers-4216.php
Per què servien les caselles de peons caminers?
Al llarg del paisatge de les nostres antigues carreteres encara es conserven una tipologia de construccions que ben sovint hem vist: les caselles dels peons caminers. Amb unes formes gairebé idèntiques atesa la reglamentació de la seva construcció, aquestes construccions servien per aixoplugar i allotjar els treballadors que tenien encarregada la tasca de conservar un determinat tram d’una carretera i per guardar-hi també els seus corresponents materials i eines de treball.
Habitades per una o dues famílies de peons
Des de l’antiguitat sempre han existit diferents models
de vies de comunicació (camins de ferradura, camins carreters, camins rals,
etc.) que, sense un manteniment estructurat ni regulat, solien estar sempre en
un estat lamentable de conservació. És l’any 1852, durant el regnat d’Isabel
II, que es determina i es regula la construcció, la ubicació i el disseny de
les primeres caselles de peons caminers. El 1867, amb el reglament
d’organització d’aquests treballadors, es comença a determinar i clarificar
aquesta nova forma de manteniment i servei de les noves carreteres i el seu
entorn.
Els peons caminers, a més de fer les reparacions i les tasques de manteniment
del seu tram de carretera, havien d’actuar de policia de trànsit i carreteres i
"encarregar-se de mantenir en bon ús els camins del tram que se li
encomanava tots els dies de l'any des de la sortida fins a la posta de sol, i
denunciar aquells transeünts que causessin danys en les carreteres i les seves
zones de servitud".
Cada peó o parella de peons caminers agrupats a l’entorn d’una d’aquestes caselles tan habituals a les nostres carreteres tenia establert un tram d’entre 15 i 30 quilòmetres, segons la dificultat de la via. A cada peó se li assignava una d’aquestes caselles, on podia viure-hi també la seva família. Molt sovint, però, hi habitaven dues famílies, al llarg de tot l’any, hivern i estiu.
Unes construccions molt senzilles i semblants entre si
Les caselles, algunes de les quals encara podem veure a
les nostres carreteres, eren molt semblants entre si i seguien uns models
constructius establerts i predeterminats. Habitualment aquestes construccions
eren de planta rectangular i teulada a dues aigües, amb dues xemeneies, amb una
senzilla sala menjador amb llar de foc i dos petits armaris de rebost.
Els dormitoris, que es situaven a continuació, poden variar entre dos i quatre.
A tocar de la casella, o en alguns casos com a pati interior, existien
construccions auxiliars que permetien disposar de llenyer, lavabo, quadres per
als animals destinats a transportar materials i un imprescindible dipòsit
d’aigua de pluja.
Atès el modest sou que rebien els peons caminers, es permetia que aquests
tinguessin un petit hort i algun corral per criar bestiar per a consum propi.
Quatre models
de caselles
Malgrat les singularitats, hi ha quatre models
generalitzats de caselles de peons caminers. El model més simple és
el que es va establir l’any 1859, que tenia una superfície de 110 m². El segon
model, datat en projectes del 1897, té l’entrada pel lateral de la casella i
permet allotjar dues famílies. El model de 1898 afegeix més
habitacions, un primer pis, un cobert adossat i forn i pou al costat mateix de
la casella.
L’últim model planificat serà el de l’any 1950, que
parlava ja d’adequar aquestes noves construccions a l’entorn del paisatge i als
models arquitectònics de l’entorn. No es plantejava, en aquest cas, un model
uniformitzat, fet que permet veure encara a les nostres carreteres alguns
d’aquests models “singulars” o individualitzats.
A cada costat de la casella hi anaven pintades les distàncies quilomètriques a
la ciutat o al poble més proper.
Als anys 1960-1970 comencen a
abandonar-se
Amb la millora de les condicions de vida, les caselles
van començar a abandonar-se en els anys 1960-1970 per convertir-se en magatzems
de materials i, posteriorment i en alguns casos, esdevenir habitatges de segona
residència. Si ens fixem en el paisatge de les nostres antigues carreteres,
descobrirem aquestes singulars construccions que van estar lligades estretament
a sistemes tècnics de conservació i manteniment de les vies de comunicació de
la societat industrial del nostre país i, a la vegada, ens permetrà posar en
valor alguns dels models més destacats i ben conservats d’aquest patrimoni.
**********************************************
Altres enllaços amb informació:
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/03/casella-dels-peons-de-camins-sant-feliu.html
https://www.diaridegirona.cat/ultimes-noticies/2011/09/22/sant-feliu-pallerols-49424752.html
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada