ERMITA DE SANT MARÇAL
SANTA COLOMA DE FARNERS - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVIII
Descripció:
La Capella és d'una sola nau amb absis semicircular, té
un campanar d'espadanya d'un sol ull, i a la part davantera un porxo amb
arcades de mig punt, teulat de teula àrab a dos vessants i un ràfec de tres
fileres de teula plana al seu voltant. Hi ha un petit cos quadrangular afegit
que correspon a la sagristia. El porxo, rectangular, és espaiós, té tres
finestres a ponent, i una porta amb tres finestres més a cada costat. Cada
finestral té una llinda inferior monolítica de granit. El teulat és de cairats
de fusta i tot el voltant al seu interior hi ha un banc de pedra adossat a la
paret. La porta d'entrada al temple, a la façana de ponent, sota el porxo, és
adovellada de mig punt i amb una finestra a cada costat. Les dues amb llinda
monolítica, la de l'esquerra porta una inscripció amb l'any "175?63 Esta
capella se a refeto de cayrats del veynat" , l'altra finestra porta la
data 1912 i lletres il·legibles. L'espai interior té una llargada de dotze
metres per set d'ample i està cobert per tres tipus de volta: la més gran des
de l'entrada és volta de canó; al creuer una volta d'aresta i en l'absis és
semicircular. El presbiteri té un altar amb ara de granit i l'absis presenta
una fornícula amb la imatge de Sant Marçal. A cada braç del creuer hi ha una
finestreta rectangular i una imatge de Sant Cosme i Sant Damià. Dins la
sagristia s'hi troba una làpida que rememora l'acte de benedicció de la campana
i l'altar dels anys 1967 i 1970. L' interior està enguixat i pintat de blanc,
el terra està format per mosaics quadrats amb dos tipus de dibuix. Pel que fa
al parament de l'exterior són arrebossats sense pintar. Tots els murs són de
maçoneria senzilla i carreus granítics ben tallats a tots els xamfrans. Al
voltant de l'ermita, menys a l'absis, hi ha un terra format per grans lloses
granítiques.
Notícies històriques:
Es coneix el culte de l'ermita a partir del 1700, quan ja existia la capella i els membres de la família Callicó n'eren els obrers perpetus. El bisbe va ordenar que els pabordes de la Confraria del Ciri entressin també en l'administració per ajudar a la neteja i cura de la capella. L'any 1746 la capella constava molt ben arranjada amb l'altar major i els ornaments litúrgics complets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada