CASTELL DE PALOL DE REVARDIT

I

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE PALOL DE REVARDIT

PALOL DE REVARDIT - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Castell de Palol de Revardit

Les primeres notícies documentades sobre el castell de Palol de Revardit en situen l'origen al segle XI, i, entre aquestes informacions, també hi trobem la primera referència històrica a l'església. Malgrat aixó, l'aspecte de l'antiga església romànica, en bona part conservada, es pot datar al segle XII.

La fisonomia actual del traçat fortificat es pot situar a l'època baixmedieval, entre elssegles XIV i XV, i és el producte de la modificació i la reutilització d'elements més antics. Aquest és el moment en què les fortificacions prenen com a solució la utilització de talussos pronunciats per defensar-se de l'ús d'arttilleria.

Actualment, els elements defensius visibles són la muralla, el fossat, el talús, tres torres de planta rectangular i una torre rodona situada al sud-est.

L'estructura del castell es va modificar quan es va convertir en una masia entre els segles XVII i XVIII. És durant aquesta època que els materials de construcció que componen les estructures defensives es reciclen i el fossat s'emplena.

Zona nord

Fossat, talús, muralla i torre

En aquest sector trobem els elements més ben conservats de l'estructura defensiva del castell de Palol de Revardit. L'aspecte actual té l'origen en l'època baixmedieval; possiblement, cap a finals del segle XIV. Els treballs arqueològics no han posta al descobert cap element que puguem relacionar clarament amb la fortificació originària del segle XI.

El sistema defensiu està constituït pel fossat, el talús, la muralla i una torre.

El fossat excavatal subsòl argilós presenta una secció trapezoïdal i té unes dimensions màximes conservades de 5,20 m d'amplada i 2,30 m de fondària. El talús de la muralla arrenca sobre grans blocs calcaris molt ben treballats, lligats amb morter de calç, i disposats en filades horitzontals. Aquests blocs van servir de banqueta de fonamentació i quedaven recolzats en les argiles naturals de color taronja. El parament vertical de la muralla té una alçària màxima conservada de 1,20 m i un gruix de 0,80 m. Possiblement estava coronada per un pas de ronda, protegit per merlets i per espitlleres a la zona baixa. La torre, de la qual no s'ha conservat integrament la planta, té una amplada de 5 m, i uns murs de 0,70 mde gruix. Està construïda a partir de blocs calcaris ben conformats  i lligats amb morter de calç. Originàriament, devia presentar dos pisos i, possiblement, estava coronada per merlets o portelles.

Els murs en aquest sector presenten un aspecte força monumental per la solidesa de les construccions i per les dimensionsque adquireixen. Des de la part superior de la torre fins el fons del fossat, hi devia haver una alçària d'uns 15 m.

L'església de Sant Miquel

El temple construït a finals del segle XII, és d'origen romànic i d'una sola nau de planta rectangular, amb una coberta de canó i amb un absis semicircular orientat a llevant. A l'absis es pot veure un aparell fet a base de carreus de pedra sorrenca amb quatre pilars de reminiscències llombardes, que arrenquen des d'un sòcol decorat amb una motllura senzilla. La part superior de l'absis està rematada per una imposta decorativa.

L'església es va modificar i ampliar al llarg dels segles XVI-XVIII. Es va construir una nova façana amb una portalada barroca feta de pedra de Girona, i al damunt s'hi va colocar la imatge en relleu de Sant Miquel, patró del poble, matant el drac. Sobre la portalada, es va obrir un òcul circular i es va alçar un nou campanar de base quadrada, probablement sobre el campanar d'espadanya precedent, d'estil romànic.

Les campanes es van destruir durant la Guerra Civil espanyola i, com a solució, es van emprar dues llantes de roda de camió durant la postguerra. Finalment, el 29 de setembre de 1952, es van beneir dues campanes noves, que es van batejar en honor al patró i a la patrona del poble; Sant Miquel i Santa Llúcia. 

El cementiri modern de l'església es va edificar en un talús a la banda de migdia, tot i que el cementiri medieval era molt més extens. El mur de contenciódel cementiri conserva un carreu que porta gravat l'any 1799, data probable de la seva construcció.

La torre gòtica

La torre té una planta rectangular (7 m x 8 m), i és la més ben conservada de tot el conjunt del castell. Va ser construïda entre finals del segle XIII i principis del segle XIV, i s'hi van fer reformes posteriorment, a l'època moderna. Té planta baixa, primer pis i segon pis, amb una coberta a dues aigües. La base és atalussada, característica que podia servir per resistir l'atac de l'artilleria. La tècnica constructiva està basada en la utilització de pedra irregular i morter de calç. En canvi, als angles es van col·locar carreus de pedra calcària grisa.

A la cara frontal desytaquen tres espitlleres per al tir dels arquers, que posteriorment es van reforçar amb tres troneres destinades a armes de foc. En l'època moderna, al primer pis es va obrir una finestra noble amb llinda, guardapols i espitllera. Al segon pis destaquen dues finestres de llinda de pedra calcària del mateix període. Les plantes superiors de la torre es van destinar a un habitatge i a fer de cós de guàrdia.

La planta baixa de la torre és accesible per la cara nord a través d'una porta de l'època medieval. La volta de canó feta de blocs de pedra allargassats i morter conseerva les traces del canyís de l'encofrat. Durant els treballs arqueològics dels anys 2008 i 2009 es van descobrir fins a cinc sitges excavades al subsòl argilós -destinades a l'emmagatzematge del gra- i les restes d'un paviment originari de la torre. Les sitges es van datar en un moment anterior a la construcció de la torre. Dins d'una de les sitges, quan aquesta ja estava en desús, s'hi van trobar dues pistoles amb un sistema d'ignició de pedra de sílex, una tipologia d'arma de focdatada entre el segles XVI-XVIII.

Zona interior sud

Torre i muralla

El sistema defensiu de la zona sud està constituït per una torre de planta rectangular, una torre rodona, la muralla i el talús. El possible fossat i una part del talúsde la muralla no estan documentats i podria ser que estuiguessin a sota de la carretera actual.

El talús té una alçària de 2 m, i actualment està construït amb blocs o còdols de mides diverses.

la torre rodona és a l'extrem sud-est de la muralla, un indret que podria coincidir amb el camí medieval d'accés a Palol de Revardit, que trobem poc després de superar el riu Revardit. L'alçària que té actualment és de 8 m, i té un diàmetre conservat de 5 m. Atesa la morfologia de la torre, es considera una part del recinte antic del castell. L'altre torre, té una planta rectangular que mesura 6 m per 4,10 m. Els murs tenen un gruix màxim d'1,20 m. Al pany del mur de la cara sud, el més gruixut, s'hi conseven tres espitlleres, des de les quals podrien disparar amb arcs i ballestes. Possiblement estava formada per dos pisos, i coronada per merlets o portelles.

La part vertical de la muralla conserva un gruix de 0,80 m, i està construïda amb blocs irregulars de sorrenca, de dimensions mitjanes i grans, disposats en filades irregulars i lligats amb morter de cal.

A l’entrada del poble de Palol de Revardit, ran de carretera, es troba una antiga torre de planta circular que formava part del recinte murat de la població, bastit en època medieval. El seu parament és fet de petits carreus disposats en filades regulars, característiques atribuïbles a una construcció de la darreria del segle XII o inicis del XIII, moment que es degueren iniciar les obres del recinte fortificat. Tanmateix és força probable, si s’ha de jutjar pel seu aspecte actual, que hagués estat consolidada i sobrealçada en èpoques posteriors.

Enllaç amb informació del castell:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1337

Època: segle XV - XVI

Descripció:

El Castell de Palol de Revardit es troba estratègicament situat en un pas estret davant del Puig de Mont-Rodon i la muntanya d'en Vila, punt on era del tot necessari creuar el riu Revardit. Es va construir en una petita elevació que domina el Pla de la Banyeta i que controlava un antic camí. La seva estructura no s'ha conservat en la seva totalitat, ja que va ser convertit en masia, segurament a partir dels segles XVII- XVIII. A partir d'aquest moment, es va derruir bona part de la muralla, o bé es varen fer servir els seus carreus com a material constructiu. De les restes que han arribat fins avui, l'element més notable és la torre oest, de planta rectangular, que data de l'època medieval, amb reformes d'època moderna. Aquesta torre, que presenta tres nivells i coberta de teula a dues vessants, conserva tres espitlleres arrenglerades a la part baixa de la cara oest. D'altra banda, la tipologia de les seves obertures és diversa, segurament, producte de reformes posteriors. A la planta baixa es situava l'antiga presó. A peu de carretera, es troben les restes d'una altra torre, també de planta rectangular i tipologia similar, però només conservada en la seva base. A l'angle est es conserva una torre de planta circular, escapçada, avui de propietat particular. El pany de muralla més ben conservat és a la banda occidental. Està fet amb carreus ben tallats i col·locats en filades. En aquest punt es conserva una porta medieval d'arc de punt rodó. A l'altra banda, una porta d'arc de mig punt i de majors dimensions podria ser una de les antigues entrades del Castell. La intervenció arqueològica, duta a terme entre novembre de 2010 i febrer de 2011, va posar al descobert un notable pany de muralla atalussat a la banda nord, on existia un important desnivell i es situava un antic fossat. També va permetre documentar l'existència d'una quarta torre, rectangular, en aquest sector nord. A l'interior són visibles les reformes sofertes durant l'adaptació del Castell com a masia. També ha sofert notables transformacions l'antiga capella del Castell, ara església parroquial de Sant Miquel. Aquesta església conserva a la seva capçalera les restes del temple romànic del segle XII.

Notícies històriques: 

Les notícies històriques i documentals fan referència, sobretot, al llinatge Palol; en canvi, les notícies directes referents al Castell són més aviat escasses. La primera referència documental és el testament de Bernat Bernat, bisbe de Carcassona, qui morí al Castell de Palol de Revardit a l'any 1074. El Castell va estar lligat al llinatge dels senyors de Palol, dels quals trobem notícies des del segle XII. Els membres d'aquest llinatge, originari de Palol de Revardit i amb diverses branques, varen tenir possessions en altres indrets (per exemple, el Castell d'Arenys) i, també, varen ocupar càrrecs eclesiàstics (diversos membres de la família Palol foren priors de Sant Aniol de Finestres). Sembla que durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) el senyor de Palol va lluitar a favor del pretendent Joan II Duc de Calàbria i Lorena, que no resultà vencedor en el conflicte. Apareix a la documentació un tal Arnau Guillem de Palol, capità destacat en la defensa de Banyoles. El 1467 el Duc de Calàbria comissiona a Joan Sarriera per negociar la submissió del Castell de Palol de Revardit. El darrer membre del llinatge dels Palol fou Montserrat de Palol, senyor dels castells d'Arenys i Palol de Revardit, que morí sense descendència del seu enllaç amb Anna de Sitjar, a finals del segle XVI. La seva vídua es casà, en segones núpcies, amb Francesc de Cruïlles, família entroncada amb els Sarriera, comtes de Solterra. Així, a partir d'aquest moment, el Castell de Palol de Revardit estarà en mans de la família Cruïlles- Sarriera (l'any 1762 encara consta la família Cruïlles com a propietària). A partir dels segles XVII- XVIII el Castell fou convertit en masia. L'any 2005 el Castell va ser adquirit per l'Ajuntament de Palol de Revardit i rehabilitat amb l'objectiu de destinar-lo a equipaments municipals.

Enllaç amb informació de l'Església de Sant Miquel:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15240

Descripció:

L'església d'origen romànic, d'una sola nau amb capelles laterals, en forma de creuer, construïdes posteriorment i absis semicircular. Les parets portants són de maçoneria, arrebossades i pintades a les façanes. La coberta és de teula. Damunt la façana principal hi ha el campanar de planta quadrada i coberta de teula a quatre vessants. A cada façana hi ha dues obertures en forma d'arc rebaixat. La portalada d'accés és de construcció posterior. Presenta la llinda i els brancals de pedra imitant una sanefa. Sobre les llindes hi ha elements ornamentals neobarrocs que emmarquen la imatge del patró. Va ser col·locat sobre els carreus i llinda originaris. L'exterior de l'absis presenta a ambdós costats unes petites pilastres que sobresurten de l'obra.

Notícies històriques:

L'església es troba esmentada l'any 1279. Sembla que el castell s'hauria assentat a l'entorn de l'església ja existent al s. XIV. El temple ha sofert moltes modificacions però cal fer notar que encara conserva l'absis romànic. Adossat a les façanes laterals i posterior hi ha el petit cementiri del nucli. L'església és dedicada a Sant Miquel.

Enllaç sobre el jaciment del castell:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/19562

Al bell mig del poble de Palol de Revardit es conserven les restes de l'antic castell medieval, aixecat en una petita elevació que domina el pla de la Banyeta. El castell va ser estratègicament situat en un pas estret davant del puig de Mont-Rodon i la muntanya d'en Vila, punt des d'on és necessari creuar el Revardit. La primera referència històrica que es coneix del Castell, és el testament de Bernat Bernat, bisbe de Carcassona (1072-1076), senyor del Castell de Cornellà de Terri que va morir l'any 1074 a casa de Dalmau Gausbert, del Castell de Palol de Revardit. Tot i això, la majoria de referències escrites sobre el llinatge dels Palol, senyors del Castell, es troben a la Baixa Edat Mitjana. L'ús militar del castell es va mantenir fins al segle XVI, quan es condiciona com a masia. Al segle XVIII la propietat passà a mans de la família Cruïlles i no va ser fins a l'any 2005, que l'edifici passà a mans municipals. L'any 2008 es va portar a terme la primera intervenció arqueològica, on es va documentar un tram de 12 metres de llargada i 6,5 d'alçada de muralla atalussada amb fossat. Per sota dels nivells de fonamentació de la muralla, es van localitzar restes d'estructures anteriors, així com a l'interior de la torre es varen trobar sitges. Al primer pis es va trobar, per sota dels paviments actuals, la volta del pis inferior. Alhora, es va posar al descobert la planta rectangular d'una torre situada al costat sud rel recinte emmurallat. Durant l'any 2009 es va portar a terme una intervenció arqueològica, amb motiu del projecte d'adequació i rehabilitació endegat per l'Ajuntament de Palol de Revardit. Intervenció a la Torre oest: a la planta baixa es van documentar cinc estructures, dues de les quals (sitges) es van excavar, una l'any 2008 i l'altra durant aquesta intervenció. La cronologia d'aquestes és medieval / moderna. Pel que fa a l'Àmbit 3 (veure plànol), es van documentar sis estructures negatives, quatre de les quals s'interpreten com a forats de pal disposats de forma quadrada, possiblement resultat de la instal·lació d'una bastida. Pel que fa a la resta d'estructures, els materials localitzats aportaven una cronologia medieval. A l'àmbit 4, es van documentar vuit estructures negatives, algunes tallades per la fonamentació de la masia, i dos enterraments d'època medieval / moderna. A finals d'aquest mateix any, es va procedir a l'eliminació parcial i cobriment d'aquestes estructures negatives, eliminant entre 14 i 51 cm i cobrint amb geotèxtil la resta. També es va eliminar una part de l'antic paviment de l'àmbit 2. Entre novembre del 2010 i febrer del 2011 es van excavar els sectors sud i nord del castell. Al primer no es van trobar restes amb una rasa de 0,40 metres de profunditat, en el segon va aparèixer un tram de muralla de 26 m de longitud i 7 m d'alçada, així com una torre rectangular de 5mx1,5m. No es van localitzar materials arqueològics que donessin una cronologia, però s'apunta la hipòtesi que la muralla estaria construïda amb la primera fase del castell, documentat al segle XI, i la torre, d'aparença gòtica, podria correspondre al segle XIV. Aparegueren també en aquesta zona dues inhumacions excavades en un terreny argilós vermell que sembla anivellar la plaça del castell per la construcció de la masia, fet pel qual, junt amb la tipologia, situa les tombes no abans del segle XVII. Es va localitzar també un edifici construït amb murs de pedra i paviment també de pedra, amb evidències de cremació. Hi va apareixer una moneda de 8 maravedís d'Isabel II de 1837. No se'n pot determinar la cronologia de construcció. Finalment, amb l'excavació d'una rasa d'1 metre de profunditat es va identificar tres nivells de circulació: un primigeni natural de color ocre on es retallen i recolzen als elements defensius del segle XI, un d'argiles vermelles compactades on queden retallats l'edifici i les inhumacions (s. XVI) i un últim contemporani que cobria tot el pati del castell per la banda nord. En 2011 es van dur a terme treballs de control, neteja, excavació, documentació fotogràfica i planimètrica i inventari dels materials als sectors nord, nord-oest i oest del castell de Palol de Revardit. En diferents sectors es va localitzar i documentar la muralla atalussada fins al seu inici i el fossar, sense que s'hagi pogut precisar la seva cronologia exacta, tot i que els materials que rebleixen el fossar (enderroc de la muralla i la torre nord) indiquen que podria ubicar-se entre la segona meitat del s. XVI i principis del s. XVII. L'estat de conservació de l'edifici és bo. En l'actuació de finals de l'any 2011 es va excavar la zona del pati. La intervenció va permetre localitzar diverses estructures que haurien format part de l'entramat edilici de l'antic castell d'època medieval i moderna. Aquestes estructures no es van poder excavar, fet que no permet obtenir més informació. S'ha pogut localitzar un tram de muralla a ponent així com saber que les rases de fonamentació dels murs 1004 i 1007 daten del segle XIII pel material ceràmic. A la zona nord del pati s'ha localitzat una rampa empedrada, que serviria d'accés a l'interior del castell. A banda d'aquestes estructures, també s'ha documentat dos murs posteriors, que serien feixes. Al gener del 2012 es va cobrir amb geotèxtil i terres tot aquest espai i es va eliminar parcialment les estructures 1004 i 1007, amb el permís corresponent. Durant el novembre del 2012 i el febrer del 2013 es va requerir el control arqueològic de les obres que comprèn la tercera fase de la rehabilitació (trasllat de l'actual cementiri, nous paviments, acabats dels paraments, instal·lació de les xarxes de reg i d'il·luminació, etc.). Les tasques arqueològiques en aquesta fase es van concentrar sobretot al voltant de l'església de Sant Miquel. Com era d'esperar, varen aparèixer restes òssies humanes que confirmen l'existència d'un cementiri d'època medieval i moderna al voltant de l'església. La poca afectació del subsòl durant les obres va fer que únicament es poguessin observar restes òssies disperses i cap esquelet en connexió susceptible de ser excavat, per tant no es té informació sobre la població enterrada ni sobre la seqüència cronològica d'aquest cementiri. També es van identificar dos possibles contraforts de l'església. El 2013 es va ensorrar un tram de muralla nord a causa d'unes riuades. Per això, el 2014 es reconstrueix el tram de muralla esfondrat prèvia contenció i consolidació del terreny, i es pavimenta la plaça nord, superior, que incorpora la formació d'una xarxa de drenatge. El control arqueològic a què es van sotmetre aquestes obres van permetre documentar una sèrie de restes arqueològiques. En primer lloc es troba un habitatge documentat al nord-est d'aquest sector que s'identifica com a una escola d'època contemporània. En segon lloc es delimiten fins a 4 inhumacions de tombes en llosa de cronologia insegura però relacionada amb l'església de Sant Miquel del s. XII. En últim lloc, es documenten dues sitges i una sèrie d'estructures positives descontextualitzades a les quals no s'assigna cap moment cronològic. Posteriorment a aquestes troballes, s'eliminen i es cobreixen per fer lloc a la nova rehabilitació del terreny.

*******************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-palol-palol-de-revardit-pla-de-lestany/

https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/castell-de-palol-de-revardit/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-palol-de-revardit

https://palol.cat/el-municipi/palol-de-revardit/el-castell/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/torre-circular-de-lantic-recinte-fortificat-palol-de-revardit

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/11/esglesia-de-sant-miquel-de-palol-de.html

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1067_SMiquelPalolRevardit/SMiquelPalolRevardit.htm

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7981

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-palol-de-revardit

*******************************************************