CASTELL DE PALOL DE REVARDIT
I
ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE PALOL DE REVARDIT
PALOL DE REVARDIT - EL PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
A l’entrada del poble de Palol de Revardit, ran de carretera, es troba una antiga torre de planta circular que formava part del recinte murat de la població, bastit en època medieval. El seu parament és fet de petits carreus disposats en filades regulars, característiques atribuïbles a una construcció de la darreria del segle XII o inicis del XIII, moment que es degueren iniciar les obres del recinte fortificat. Tanmateix és força probable, si s’ha de jutjar pel seu aspecte actual, que hagués estat consolidada i sobrealçada en èpoques posteriors.
El Castell de Palol de Revardit es troba estratègicament
situat en un pas estret davant del Puig de Mont-Rodon i la muntanya d'en Vila,
punt on era del tot necessari creuar el riu Revardit. Es va construir en una
petita elevació que domina el Pla de la Banyeta i que controlava un antic camí.
La seva estructura no s'ha conservat en la seva totalitat, ja que va ser
convertit en masia, segurament a partir dels segles XVII- XVIII. A partir
d'aquest moment, es va derruir bona part de la muralla, o bé es varen fer
servir els seus carreus com a material constructiu. De les restes que han arribat
fins avui, l'element més notable és la torre oest, de planta rectangular, que
data de l'època medieval, amb reformes d'època moderna. Aquesta torre, que
presenta tres nivells i coberta de teula a dues vessants, conserva tres
espitlleres arrenglerades a la part baixa de la cara oest. D'altra banda, la
tipologia de les seves obertures és diversa, segurament, producte de reformes
posteriors. A la planta baixa es situava l'antiga presó. A peu de carretera, es
troben les restes d'una altra torre, també de planta rectangular i tipologia
similar, però només conservada en la seva base. A l'angle est es conserva una
torre de planta circular, escapçada, avui de propietat particular. El pany de
muralla més ben conservat és a la banda occidental. Està fet amb carreus ben
tallats i col·locats en filades. En aquest punt es conserva una porta medieval
d'arc de punt rodó. A l'altra banda, una porta d'arc de mig punt i de majors
dimensions podria ser una de les antigues entrades del Castell. La intervenció
arqueològica, duta a terme entre novembre de 2010 i febrer de 2011, va posar al
descobert un notable pany de muralla atalussat a la banda nord, on existia un
important desnivell i es situava un antic fossat. També va permetre documentar
l'existència d'una quarta torre, rectangular, en aquest sector nord. A
l'interior són visibles les reformes sofertes durant l'adaptació del Castell
com a masia. També ha sofert notables transformacions l'antiga capella del
Castell, ara església parroquial de Sant Miquel. Aquesta església conserva a la
seva capçalera les restes del temple romànic del segle XII.
Notícies històriques:
Les notícies històriques i documentals fan referència,
sobretot, al llinatge Palol; en canvi, les notícies directes referents al
Castell són més aviat escasses. La primera referència documental és el testament
de Bernat Bernat, bisbe de Carcassona, qui morí al Castell de Palol de Revardit
a l'any 1074. El Castell va estar lligat al llinatge dels senyors de Palol,
dels quals trobem notícies des del segle XII. Els membres d'aquest llinatge,
originari de Palol de Revardit i amb diverses branques, varen tenir possessions
en altres indrets (per exemple, el Castell d'Arenys) i, també, varen ocupar
càrrecs eclesiàstics (diversos membres de la família Palol foren priors de Sant
Aniol de Finestres). Sembla que durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) el
senyor de Palol va lluitar a favor del pretendent Joan II Duc de Calàbria i
Lorena, que no resultà vencedor en el conflicte. Apareix a la documentació un
tal Arnau Guillem de Palol, capità destacat en la defensa de Banyoles. El 1467
el Duc de Calàbria comissiona a Joan Sarriera per negociar la submissió del
Castell de Palol de Revardit. El darrer membre del llinatge dels Palol fou
Montserrat de Palol, senyor dels castells d'Arenys i Palol de Revardit, que
morí sense descendència del seu enllaç amb Anna de Sitjar, a finals del segle
XVI. La seva vídua es casà, en segones núpcies, amb Francesc de Cruïlles,
família entroncada amb els Sarriera, comtes de Solterra. Així, a partir
d'aquest moment, el Castell de Palol de Revardit estarà en mans de la família
Cruïlles- Sarriera (l'any 1762 encara consta la família Cruïlles com a
propietària). A partir dels segles XVII- XVIII el Castell fou convertit en
masia. L'any 2005 el Castell va ser adquirit per l'Ajuntament de Palol de
Revardit i rehabilitat amb l'objectiu de destinar-lo a equipaments municipals.
Enllaç amb informació de l'Església de Sant Miquel:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15240
Descripció:
L'església d'origen romànic, d'una sola nau amb capelles
laterals, en forma de creuer, construïdes posteriorment i absis semicircular.
Les parets portants són de maçoneria, arrebossades i pintades a les façanes. La
coberta és de teula. Damunt la façana principal hi ha el campanar de planta
quadrada i coberta de teula a quatre vessants. A cada façana hi ha dues
obertures en forma d'arc rebaixat. La portalada d'accés és de construcció
posterior. Presenta la llinda i els brancals de pedra imitant una sanefa. Sobre
les llindes hi ha elements ornamentals neobarrocs que emmarquen la imatge del
patró. Va ser col·locat sobre els carreus i llinda originaris. L'exterior de
l'absis presenta a ambdós costats unes petites pilastres que sobresurten de
l'obra.
Notícies històriques:
L'església es troba esmentada l'any 1279. Sembla que el
castell s'hauria assentat a l'entorn de l'església ja existent al s. XIV. El
temple ha sofert moltes modificacions però cal fer notar que encara conserva
l'absis romànic. Adossat a les façanes laterals i posterior hi ha el petit
cementiri del nucli. L'església és dedicada a Sant Miquel.
Enllaç sobre el jaciment del castell:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/19562
Al bell mig del poble de Palol de Revardit es conserven
les restes de l'antic castell medieval, aixecat en una petita elevació que
domina el pla de la Banyeta. El castell va ser estratègicament situat en un pas
estret davant del puig de Mont-Rodon i la muntanya d'en Vila, punt des d'on és
necessari creuar el Revardit. La primera referència històrica que es coneix del
Castell, és el testament de Bernat Bernat, bisbe de Carcassona (1072-1076),
senyor del Castell de Cornellà de Terri que va morir l'any 1074 a casa de
Dalmau Gausbert, del Castell de Palol de Revardit. Tot i això, la majoria de referències
escrites sobre el llinatge dels Palol, senyors del Castell, es troben a la
Baixa Edat Mitjana. L'ús militar del castell es va mantenir fins al segle XVI,
quan es condiciona com a masia. Al segle XVIII la propietat passà a mans de la
família Cruïlles i no va ser fins a l'any 2005, que l'edifici passà a mans
municipals. L'any 2008 es va portar a terme la primera intervenció
arqueològica, on es va documentar un tram de 12 metres de llargada i 6,5
d'alçada de muralla atalussada amb fossat. Per sota dels nivells de
fonamentació de la muralla, es van localitzar restes d'estructures anteriors,
així com a l'interior de la torre es varen trobar sitges. Al primer pis es va
trobar, per sota dels paviments actuals, la volta del pis inferior. Alhora, es
va posar al descobert la planta rectangular d'una torre situada al costat sud
rel recinte emmurallat. Durant l'any 2009 es va portar a terme una intervenció
arqueològica, amb motiu del projecte d'adequació i rehabilitació endegat per
l'Ajuntament de Palol de Revardit. Intervenció a la Torre oest: a la planta
baixa es van documentar cinc estructures, dues de les quals (sitges) es van
excavar, una l'any 2008 i l'altra durant aquesta intervenció. La cronologia
d'aquestes és medieval / moderna. Pel que fa a l'Àmbit 3 (veure plànol), es van
documentar sis estructures negatives, quatre de les quals s'interpreten com a
forats de pal disposats de forma quadrada, possiblement resultat de la
instal·lació d'una bastida. Pel que fa a la resta d'estructures, els materials
localitzats aportaven una cronologia medieval. A l'àmbit 4, es van documentar
vuit estructures negatives, algunes tallades per la fonamentació de la masia, i
dos enterraments d'època medieval / moderna. A finals d'aquest mateix any, es
va procedir a l'eliminació parcial i cobriment d'aquestes estructures
negatives, eliminant entre 14 i 51 cm i cobrint amb geotèxtil la resta. També
es va eliminar una part de l'antic paviment de l'àmbit 2. Entre novembre del
2010 i febrer del 2011 es van excavar els sectors sud i nord del castell. Al
primer no es van trobar restes amb una rasa de 0,40 metres de profunditat, en
el segon va aparèixer un tram de muralla de 26 m de longitud i 7 m d'alçada,
així com una torre rectangular de 5mx1,5m. No es van localitzar materials
arqueològics que donessin una cronologia, però s'apunta la hipòtesi que la
muralla estaria construïda amb la primera fase del castell, documentat al segle
XI, i la torre, d'aparença gòtica, podria correspondre al segle XIV.
Aparegueren també en aquesta zona dues inhumacions excavades en un terreny
argilós vermell que sembla anivellar la plaça del castell per la construcció de
la masia, fet pel qual, junt amb la tipologia, situa les tombes no abans del
segle XVII. Es va localitzar també un edifici construït amb murs de pedra i
paviment també de pedra, amb evidències de cremació. Hi va apareixer una moneda
de 8 maravedís d'Isabel II de 1837. No se'n pot determinar la cronologia de
construcció. Finalment, amb l'excavació d'una rasa d'1 metre de profunditat es
va identificar tres nivells de circulació: un primigeni natural de color ocre
on es retallen i recolzen als elements defensius del segle XI, un d'argiles
vermelles compactades on queden retallats l'edifici i les inhumacions (s. XVI)
i un últim contemporani que cobria tot el pati del castell per la banda nord.
En 2011 es van dur a terme treballs de control, neteja, excavació, documentació
fotogràfica i planimètrica i inventari dels materials als sectors nord,
nord-oest i oest del castell de Palol de Revardit. En diferents sectors es va
localitzar i documentar la muralla atalussada fins al seu inici i el fossar,
sense que s'hagi pogut precisar la seva cronologia exacta, tot i que els
materials que rebleixen el fossar (enderroc de la muralla i la torre nord)
indiquen que podria ubicar-se entre la segona meitat del s. XVI i principis del
s. XVII. L'estat de conservació de l'edifici és bo. En l'actuació de finals de
l'any 2011 es va excavar la zona del pati. La intervenció va permetre
localitzar diverses estructures que haurien format part de l'entramat edilici
de l'antic castell d'època medieval i moderna. Aquestes estructures no es van
poder excavar, fet que no permet obtenir més informació. S'ha pogut localitzar
un tram de muralla a ponent així com saber que les rases de fonamentació dels
murs 1004 i 1007 daten del segle XIII pel material ceràmic. A la zona nord del
pati s'ha localitzat una rampa empedrada, que serviria d'accés a l'interior del
castell. A banda d'aquestes estructures, també s'ha documentat dos murs
posteriors, que serien feixes. Al gener del 2012 es va cobrir amb geotèxtil i
terres tot aquest espai i es va eliminar parcialment les estructures 1004 i
1007, amb el permís corresponent. Durant el novembre del 2012 i el febrer del
2013 es va requerir el control arqueològic de les obres que comprèn la tercera
fase de la rehabilitació (trasllat de l'actual cementiri, nous paviments,
acabats dels paraments, instal·lació de les xarxes de reg i d'il·luminació,
etc.). Les tasques arqueològiques en aquesta fase es van concentrar sobretot al
voltant de l'església de Sant Miquel. Com era d'esperar, varen aparèixer restes
òssies humanes que confirmen l'existència d'un cementiri d'època medieval i
moderna al voltant de l'església. La poca afectació del subsòl durant les obres
va fer que únicament es poguessin observar restes òssies disperses i cap
esquelet en connexió susceptible de ser excavat, per tant no es té informació
sobre la població enterrada ni sobre la seqüència cronològica d'aquest
cementiri. També es van identificar dos possibles contraforts de l'església. El
2013 es va ensorrar un tram de muralla nord a causa d'unes riuades. Per això,
el 2014 es reconstrueix el tram de muralla esfondrat prèvia contenció i
consolidació del terreny, i es pavimenta la plaça nord, superior, que incorpora
la formació d'una xarxa de drenatge. El control arqueològic a què es van
sotmetre aquestes obres van permetre documentar una sèrie de restes
arqueològiques. En primer lloc es troba un habitatge documentat al nord-est
d'aquest sector que s'identifica com a una escola d'època contemporània. En
segon lloc es delimiten fins a 4 inhumacions de tombes en llosa de cronologia
insegura però relacionada amb l'església de Sant Miquel del s. XII. En últim
lloc, es documenten dues sitges i una sèrie d'estructures positives
descontextualitzades a les quals no s'assigna cap moment cronològic.
Posteriorment a aquestes troballes, s'eliminen i es cobreixen per fer lloc a la
nova rehabilitació del terreny.
*******************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-palol-palol-de-revardit-pla-de-lestany/
https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/castell-de-palol-de-revardit/
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-palol-de-revardit
https://palol.cat/el-municipi/palol-de-revardit/el-castell/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/11/esglesia-de-sant-miquel-de-palol-de.html
http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7981
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-palol-de-revardit
*******************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada