PREMSA DE VI DE CAN DÉU-SIAU
ANTIGAMENT ANOMENAT CAN CUBIAS i CAN ROSSELL
SANTA COLOMA DE FARNERS - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Can Cubias es conegué més tard com Can Rossell, i actualment es coneix com Can Déu-siau.
Al segle XVI Antic Cubias, de la vila de Santa Coloma de Farners, era candeler, i utilitzava la premsa per a fer cera, que després li servia per a elaborar ciris i espelmes.
El jaciment arqueològic de Can Déu-siau es troba en ple
centre històric de Santa Coloma de Farners. La premsa es localitzà en ocasió de
l’enderroc de la casa l’any 1999. La intervenció arqueològica duta a terme en
els mesos de maig, agost i novembre de 2014 ha revelat dades de l’ocupació d’aquest
sector de la vila des del segle XV fins
al XX.
Els orígens de la premsa cal cercar-los a mitjans del
segle XVII, quan es construí l’actual, en substitució d’una de més antiga, d’època
baixmedieval. L’any 1635 Joan Rossell, propietari de la finca, féu una reforma
integral e la casa. Casa
i premsa resultaren parcialment afectades per l’incendi de la vila l’any 1640,
a l’inici de la revolta dels Segadors. La nova premsa es mantingué en
funcionament fins a inicis del segle XX.
Es tracta d’una premsa de torn o de lliura, també
anomenada de biga, construïda amb fusta de roure. Servia per elaborar cera i
vi. En un extrem es troba el cargol, necessari per aixecar la pedra de lliura
de la part davantera, que actua com de contrapès. La inclinació es produeix gràcies
a la femella del cargol, subjectada a la barra de la palanca o biga. A l’extrem
oposat, es premsen els cofins o esportins sobre un mola de pedra. La premsa s’acciona
mitjançant la força de dos individus que enrosquen el cargol. L’estructura està
fortament ancorada a terra mitjançant quatre bigues de fusta.
Cronologia
1579. Primer esment i concòrdia sobre l’ús de la premsa
entre Gaspar Cubias, la seva mare Francina i el seu germà Pere.
1598. Contracte d’arrendament d’algunes propietats de la
família Cubias, entre les quals menciona la premsa.
1633. Josep Rossell, boter, compra a Jeroni Cubias la casa,
que es trobava en ruïnes.
1635. Importants reformes de l’immoble per part de Josep
Rossell.
1640. Una part de la casa és cremada i enderrocada a
causa de l’incendi de Santa Coloma de Farners per les tropes dels tercios
espanyols.
1641. Inventari dels béns de Can Cubias, entre els quals
hi ha una “premsa gran per premsar serà y rahims”.
1693. Venda de la premsa amb tots els seus complements.
L’espurna de la revolta
Santa Coloma de Farners (1640, abril)
Himne nacional de Catalunya (Milà i Fontanals, 1882)
Ai, ditxosa Catalunya / qui t’ha vist rica i plena.
Ara el rei nostre senyor / declarada ens té la guerra.
Lo gran comte d’Olivar / sempre li burxa l’orella:
“Ara és hora, nostre rei / ara és hora que fem guerra”.
Contra de los catalans / ja ho veieu quina n’han feta:
Seguiren viles i llocs / fins al lloc de Riudarenes,
n’han cremada una església / que Santa Coloma es deia,
cremen albes i casulles / los calzes i les patenes.
I el Santíssim Sagrament / alabat sigui per sempre.
Mataren un sacerdot / mentres que la missa deia.
Mataren un cavaller / a la porta de l’església,
Don Lluís de Furrià / i els àngels hi fan gran festa.
El pa que no era blanc / deien que era massa negre,
lo davan an alls cavalls / sols per assolar la terra.
Lo vi que no era bo / engegaven les aixetes,
lo tiraven pels carrers / sols per assolar la terra.
A presència dels seus pares / deshoraven les donzelles.
En daven part al virrei / del mal que aquells soldats
feien:
“Llicència els hi he donat io / molta més se’n poden
prendre”.
A vista de tot això / s’és esvalotat la terra.
Entraren a Barcelona / mil persones forasteres,
entren com a segadors / com eren a temps de sega.
De tres guàrdies que n’hi ha / ja n’han morta la primera.
En mataren el virrei / a l’entrant de la galera.
Mataren als diputats 7 i als jutges de l’Audiència.
Anaren a la presó / donen llibertat als presos.
Lo bisbe els va beneir / amb la ma dreta i esquerra:
“On és vostre capellà? / A on és la vostra bandera?”
Varen treure el bon Jesús / tot cobert amb un vel negre:
“Aquí és nostre capità / aquí és nostra bandera.
A les armes catalans / que us han declarat la guerra”.
La revolta de Santa Coloma de Farners, el 30 d’abril, que
va acabar amb la mort de l’algutzir reial Miquel Joan de Montrodon, va començar
com un de tants afers, i conflictes, d’allotjament de tropes. Una carta del
mateix Montrodon, adreçada al virrei de Catalunya, el comte de Santa Coloma de
Queralt, advertia ja sobre la impossibilitat un nombre tan gran de soldats a la
població. La insistència de les ordres reials, però, provocà la mort d’un
vilatà a mas de l’algutzir, i això que va ser l’espurna que va encendre el foc
de la revolta local i comarcana, amb milers de pagesos en peu de guerra.
Montrodon i els seus criats van acabar assetjats a l’hostal d’en Masó, en un
dels ravals de Santa Coloma de Farners, i hi van morir cremats.
Protagonista principal dels fets, si no capdavanter i tot de la revolta popular, va ser Francesc de Montagut, un beneficiat de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona que, l’any 1640, figurà en les reunions del braç reial a Barcelona en qualitat de síndic de la vila de Santa Coloma de Farners i altres poblacions de la jurisdicció dels vescomtes de Jóc.
Retrat de Dalmau de Queralt i de Codina, compte de Santa Coloma
de Queralt i virrei de
Catalunya.
Font: Josep Sanabre – La acción de Francia en Catalunya, Barcelona, 1958.
Se
borre toda memoria del lugar de Santa Coloma de Farners
La
crema de Santa Coloma
“Es
necesario que se borre la memoria del lugar (de Santa Coloma de Farners), donde
se han cometido excesos tan indignos en vasallos de V.Magd., y de los libros de
la provincia, de suerte que no haya memoria dèl”.
El rei Felip IV i el seu Consejo de Estado (14-05-1640)
Entre el dilluns 14 i el dimecres 16 de maig, uns quatre mil soldats dels tercios castellans de Juan de Arce, el comte d’Aguilar i el marquès de Mortara 8futur virrei de Catalunya); el tercio napolità que comandava Leonardo Moles; una companyia del capità militar de cavalleria del comtat de Rosselló, el noble català Josep d’Oms; i un escamot militar fet de soldats irlandesos, entre altres “nacions” o contingents soldats, es presentaren als afores de la vila. Alguns vilatans, alarmats, van poder veure com els soldats, assedegats i cansats de mesos de lluita, s’acostaven amb la intenció de saquejar Santa Coloma de Farners. Els tercios, efectivament, no tingueren miraments, i d’acord amb les ordres de Felip IV saquejaren i cremaren un total de més de cent-vint vivendes, entre cases i masos. La destrossa va ser precisa i minuciosa, i amb la finalitat d’esborrar efectivament la “menoria del lugar”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada