ERMITA DE LA DAMUNT
FOLGUEROLES - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVII – XVIII
Descripció:
Ermita d’una sola nau amb
un absis semicircular capçat a llevant i un volum rectangular adossat a
l’extrem nord-est del temple. La nau està coberta amb una volta de canó bastida
amb lloses de pedra disposades a sardinell, mentre que l’absis compta amb una
volta de quart d’esfera bastida amb pedra també. No hi ha cap arc que separi el
presbiteri de la resta de la nau, tot i que s’observa una cadena de carreus ben
desbastats al mur de migdia que podrien correspondre a una possible intervenció
prèvia a la construcció de l’absis. Al mur de tramuntana, tocant a la zona del
presbiteri, hi ha un arc rebaixat adovellat i sostingut amb pilars bastits amb
pedra i amb les impostes motllurades. Aquest arc dona pas a l’interior del
volum adossat, tancat amb una porta rectangular de pedra i cobert amb una
teulada de dues vessants. El temple s’il·lumina mitjançant dues finestres
rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i protegides amb reixes de ferro.
Una d’elles està situada al mur de migdia, mentre que l’altra s’obre en el mur
de ponent del volum adossat. La façana principal, orientada a ponent, presenta
un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i sostingut amb pilastres de
pedra amb els basaments i els capitells motllurats. Està protegit amb un
entaulament de pedra motllurat, disposat a mode de guardapols. Damunt del
portal hi ha una finestra d’arc de mig punt amb esqueixada, emmarcada amb
carreus de pedra i decorada amb dues línies vermelles pintades damunt del revestiment
arrebossat que cobreix el parament. La façana està rematada amb un volum de
planta quadrada bastit amb pedra, amb la coberta de lloses de pedra planes i
quatre obertures d’arc de mig punt molt estretes i emmarcades amb pedra. La de
la façana principal presenta les mateixes característiques que l’anterior.
Aquest volum està coronat amb un campanar d’espadanya de dos ulls, cobert amb
una teulada de pedra de dues vessants rematada amb un penó de pedra. Les
obertures són d’arc de mig punt, amb les impostes motllurades i l’any 1720
gravat al bell mig de les dues. La construcció està bastida amb pedra, amb un
ràfec de lloses de pedra disposat a tot el perímetre de l’edifici i el parament
principal arrebossat i pintat. Tant aquest parament com el volum adossat tenen
les cantonades embellides amb carreus de pedra. Davant de la façana principal
hi ha una plataforma de pedra de planta rectangular, que salva el desnivell
existent a la zona. S’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra. Adossats a
la part inferior d’aquest parament, a banda i banda del portal d’accés, hi ha
dos bancs correguts de pedra.
Història:
La primera referència documental
relacionada amb el temple està datada el 18 de març de l’any 1243. En aquest
document, Guillema de Tornamira llega testamentàriament una quantitat d’ordi
per fer cremar una llàntia a “Sancta Maria Damunt, quae in parrochia
de Falgeroles est” (Morató et al., 2000: 101). També tenim
constància que la capella fou citada documentalment com a “Sancta
Maria Superiore o Santa Maria Subirana”, indicant d’aquesta manera
la seva ubicació més elevada respecte a l’església parroquial de Santa Maria,
situada al nucli antic. Pel que fa a les intervencions dutes a terme a
l’edifici, en un document datat l’11 de setembre de 1560 es fa referència a
unes obres importants. A finals del segle XVII hi ha constància d’una altra
reforma, donat que l’any 1687 “faltava enguixar la volta de la Damunt i
acomodar lo
retauler y enguixar la bòbeda dels altars de Sant Sebastià i Sant Roc”.
L’any 1691, encara mancava reparar el retaule de Sant Sebastià i faltava
repassar la teulada (Morató et al., 2000: 103). El campanar d’espadanya es va
construir pels voltants de l’any 1720 i, en aquesta època, també es demanà a
l’escultor Segimon Pujol que refés la balustrada del cor, la taula d’altar i
una corona per la Verge. Durant el segle XIX foren arranjats els ornaments de
l’altar de la Mare de Déu de la Damunt i de l’altar major. Segons la resposta
de l’ecònom Josep Tordera al qüestionari sol·licitat pel bisbat de Vic sobre
els efectes de la guerra Civil, datat l’any 1939, l’ermita fou cremada. Així
mateix, la imatge de la Mare de Déu de la Damunt fou destruïda per ordre del
Comitè Antifeixista. El comitè manà destruir la imatge a tres socis de la
Germandat del Montepio (actual Associació Social Cultural de Nostra Senyora de
la Damunt). Posteriorment, l’interior del temple fou repicat, deixant l’aparell
de pedra vist. L’any 1952 es va fer el cambril del presbiteri, obra de Miquel
Pallàs i Joan Nogué. La imatge de la Mare de Déu que l’acompanya és una figura
de guix policromada.
La
devoció a la Mare de Déu de la Damunt a Folgueroles està documentada des de
molt antic. En aquest sentit, tenim notícia que des de l’any 1585 hi havia un
benefici fundat per tenir cura del culte als sants (Morató et al., 2000: 103).
Fins l’any 1723, el rector de Folgueroles hi deia missa matinal cada diumenge.
De fet, a finals del segle XIX, el dilluns de Pasqua de Resurrecció, el dilluns
de Pasqua de Pentecosta, el dia de Sant Esteve i l’endemà de la festa major, el
rector de la parròquia tenia l’obligació de dir missa a l’ermita de la Damunt.
La tradició de dir missa matinal a l’ermita el dia de Sant Esteve s’ha anat
conservant al llarg del temps. La processó i l’antiga festa de la Mare de Déu
de la Damunt, així com la seva relació amb l’Associació Social Cultural de Nostra Senyora de la Damunt (coneguda pels
folguerolencs com la Germandat), són mostres de la gran devoció folguerolenca a
la mare de déu. En aquest sentit, cal remarcar que la Damunt és un dels llocs
verdaguerians per excel·lència. El poeta folguerolenc Jacint Verdaguer ja hi
venia de petit amb la seva mare, gran devota de la verge., i continuà fent-ho
durant tota la seva vida. La composició del poema L’Arpa és un clar
recordatori de les seves visites al temple.
Enllaç amb informació dels Jardins Brins d'Espìgol que hi ha al costat de l'ermita:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-brins-despigol
Recinte enjardinat de planta més o menys rectangular, situat a la banda de tramuntana de l’ermita de la Damunt, en un nivell inferior. Es tracta d’un espai dissenyat en homenatge al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer i al seu poemari Brins d’espígol dedicat a les plantes i les flors. L’espai està delimitat amb un mur de poca alçada disposat a les bandes de tramuntana, llevant i ponent, bastit amb pedra sense treballar disposada regularment. L’entrada a l’interior al recinte es fa per la banda de ponent, mitjançant dos accessos de mig punt bastits amb una estructura metàl·lica recoverta de vímet. El mur que els separa, disposat en forma de jardinera, presenta una placa rectangular ondulada encastada al parament. És d’argila refractària ferruginosa, recoberta per un engalba de vitrificat blanc i acolorida amb òxid de cobalt, de ferro i de crom. El vidriat de cobertura és un esmalt d’origen oriental conegut com a “clar de lluna”. Està decorada amb diversos brins d’espígol als laterals (realitzats a partir de brins naturals impresos) i identificada amb els noms de l’espai, del poeta folguerolenc i de l’entitat que el va promoure. A l’interior, recorrent el perímetre de l’espai mitjançant jardineres delimitades amb pedres, hi ha un total de 29 plantes ordenades alfabèticament que es corresponen amb els 29 poemes que integren l’obra verdagueriana. Cada planta està identificada amb una petita rajola de ceràmica vidrada que conté el nom i la representació de l’espècimen, i es troben encastades al parament del mur que delimita el recinte o bé en pedres soltes anclades al sòl. A la banda de llevant de l’espai hi ha una bústia que conté el llibre homònim escrit per Verdaguer, per poder llegir-lo mentre s’admiren els espècimens. Entre d’altres espècimens hi ha l’espígol, les flors del muguet o lliri de la Mare de Déu, el jacint, la farigola, la xicòria, els blauets, la sarment, la viola lila, el roser silvestre...
El jardí fou creat per l’entitat Amics de Verdaguer en
motiu del seu 25è aniversari i fou inaugurat el mes de maig de l’any 1990. Està
concebut com un homenatge a Jacint Verdaguer i al seu amor per la natura, en un
dels espais verdaguerians de referència, l’ermita de la Damunt. En el procés
creatiu hi participaren els alumnes de l’escola Mossèn Cinto, que anaren a
recollir els espècimens i els plantaren a l’interior del recinte. Les rajoles
identificatives de cada una de les plantes i flors són obra de Ceràmica
artesanal Adela i Busi, datades l’any 1998. La placa de l’entrada és obra del
ceramista Pep Madrenas i fou elaborada a finals de l’any 2021. La placa actual
fou instal·lada en substitució de l’anterior, que estava formada per una llosa
de pedra gravada i fou malmesa per algun brètol. En aquest sentit, cal dir que
el llibre dipositat a l’interior de la bústia també ha desaparegut en alguna
ocasió.
*****************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/08/la-damunt-o-demunt-de-folgueroles.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22803
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=13556
https://folgueroles.com/poble/5
*****************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada