EL CASINO
CABANES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Fent cantonada entre el carrer del Canal i el carrer de
les Escoles, trobem el Casino, un edifici de planta rectangular distribuït en
planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de l’edifici són rectangulars. La
façana principal, orientada al sud, presenta una porta d’accés amb
l’emmarcament d’obra decorat amb una motllura superior. Les finestres dels pisos
també presenten una motllura decorativa a la part superior, formada per rajoles
vidrades amb motius geomètrics en blau i blanc. La façana està rematada per una
barana d’obra que conté sis pilars decorats amb la mateixa rajola de les
finestres. Els dos pilars centrals delimiten un plafó amb el text «JG 1922».
Sota aquest plafó, i entre el primer i el segon pis, s’hi veuen unes motllures
que emmarquen el nom del casal, «El Casino». De la façana orientada al carrer
de les Escoles, destaca el balcó amb barana de ferro i dos finestrals de
sortida decorats amb la mateixa rajola vidrada que trobem a la resta de
l’edifici. No hem trobat cap dada sobre la seva construcció, llevat d’una
anotació al llibre d’actes del Ple municipal del 15 d’octubre de 1922, segons
la qual Josep Gimbernat Municoy demana reconstruir el paller que té al carrer
del Canal, obrir porta i finestra en aquest mateix carrer i obrir tres
finestres al carreró que porta a l’entrada de les cases de Miquel Pujol i
Francesc Aguer(es podria referir a l’indret on ara hi ha la botiga). Actualment
l’edificació fa les funcions de botiga, habitatge i magatzem. Encara s’hi
conserven les llotges de la societat que hi va tenir la seva seu fins a la
Guerra Civil. A finals del segle XIX la finca, llavors paller, era propietat de
Jaume Gorgot i Gorgot, que l’hauria adquirit per herència de la seva esposa,
Maria Pont i Cabanel. Abans devia haver estat dels Aguer o dels Puig
Casadevall. A finals del segle XIX o principis del XX, Jaume Gorgot va cedir o
llogar l’espai que ara és magatzem a una societat de socors mutus per tal que
hi ubiquessin la seu. L’abril de 1869 a Cabanes s’havia instituït la societat
de socors mutus Asociación de Paz y Caridad entre Hermanos del Pueblo de
Cabanas, sota la invocació de sant Isidre, amb l’objectiu de socórrer els seus
associats. La primera junta va estar constituïda per Josep Oliva, Rafel Aguer,
Josep Ribas, Josep Terrats, Miquel Bolasell, Josep Lleonsí, Joaquim París i
Joan Planas. Ells van ser els impulsors de la festa de Sant Isidre, d’acord amb
el que exposava l’article cinquanta-cinc dels seus estatuts que deia: «La
Sociedad celebrará todos los años una función religiosa a su patrón San Isidro,
solicitando para ello de quien corresponda la autorización competente». Eusebi de
Puig i de Rich s’hi va afiliar l’any 1895. La Juventud Recreativa Cabanense,
que devia ser una mena de secció juvenil i/o cultural relacionada amb la
societat Paz y Caridad, s’encarregava d’organitzar-hi activitats. Entre
d’altres actes, el 1910, va programar una conferència sobre el tema «Sport en
societats recreatives», a càrrec d’Abelard Fàbrega, i el 1912 el mateix
Abelard, amb Genís Navarro Monegal, van parlar en un acte dedicat a la lluita
contra la blasfèmia, una xerrada que va tenir força ressò a la premsa: «A las
tres de la tarde, el espacioso salón café de la referida entidad se hallaba
atestado por completo de inmensa concurrencia(1) ». El 5 de desembre de 1913
Josep Pagès, Jaume Pagès, Josep Rebarter, Vicenç Cusí, Joan Serra, Sireno
Aguer, Josep Quera, Frederic Tuèbols i Gil Teixidor van presentar al Govern
Civil els Estatuts de la nova societat, Caridad y Recreo de Cabanas, formada a
partir de la fusió de les dues societats abans esmentades, amb l’objectiu de
«además del recreo lícito de sus socios el socorro moral y material de una
manera mútua entre los mismos». La nova societat mantenia com a patró sant
Isidre i per això el 15 de maig celebrava la seva festa. Els associats i els
seus familiars tenien dret a assistir a totes les festes, balls, vetllades i
conferències organitzades, a fer ús del cafè, a jugar dins el local, sempre que
fossin jocs permesos, i a gaudir dels llibres i diaris de la biblioteca de la
Societat. Per la premsa tenim constància que el 1911 van rebre una col·lecció
completa d’obres d’agricultura. Els Estatuts constaten que «su domicilio social
es la casa número 1 de la calle de las Escuelas». És probable que fos amb motiu
d’aquesta fusió que Jaume Gorgot i la societat arrangessin el cafè, la sala,
les llotges i, potser també, la façana. No sabem, però, si abans d’aquesta data
ja feien ús del local d’una manera provisional. Quan, poc abans de 1922, Jaume
Gorgot va vendre l’immoble a Josep Gimbernat Municoy la Societat li va arrendar
la sala i ell va decorar-ne la façana amb la inscripció «JG 1922», però es
desconeix si el disseny de la façana actual era anterior i Josep Gimbernat
només la va adaptar o si la va fer de bell nou. Aquesta façana va ser
rehabilitada el 2013 tot conservant la seva estètica original. El 17 de març de
1934 es van aprovar els Estatuts de la secció autònoma Esbarjo i Cultura de
l’entitat Associació Sindical Agrària de Cabanes, fundada el gener de 1933. La
seva seu era també al carrer Escoles, 1, igual que l’antiga societat Caridad y
Recreo, cosa que fa pensar que podria ser la mateixa societat adaptada als nous
aires impulsats per la República. Formaven part de la junta Joan Roca, Joaquim
Viarnès, Josep Aguer i Robert Blanch. Durant la Segona República, l’actual
Local Social, que era la seu del Sindicat Agrícola de Cabanes, i el Casino es
repartien el públic, que participava en les activitats segons quines fossin les
seves afinitats polítiques.
A principis de la Guerra Civil, el Casino va ser un dels
immobles confiscats. A la relació d’apropiacions feta el desembre de 1936(2)
apareix el Cafè Casino, dels hereus de Josep Gimbernat, situat al llavors
anomenat carrer de Francesc Macià, 1. El 7 de juny de 1937 el secretari general
del Sindicat Agrari d’Oficis Varis de Cabanes enviava una instància a la Generalitat
on exposava que «al poble hi ha una casa situada al carrer Escoles, 1 que
figura a nom de Josep Gimbernat Municoy, difunt, que aquest local el tenia
arrendat a una societat on hi celebraven les seves reunions tots els elements
de Lliga i Ceda, el qual va ser confiscat pel Comitè, que aquest Sindicat
compta amb cinquanta-cinc afiliats i dues seccions, la d’agricultura i la del
ram de la construcció, que a més de l’activitat sindical realitza actuacions
culturals intenses» i on els demanava poder prendre la possessió del local i
que aquest permís fos atorgat al Sindicat Agrari i Oficis Varis. Una vegada
acabada la Guerra Civil, el Sindicat Agrícola va ser dissolt i el seu local,
confiscat i ocupat per la Falange Española y Tradicionalista y de las JONS. Va
continuar la seva activitat sota el nom Hermandad Sindical de Labradores y
Ganaderos de Cabanas i va ser la seu on tenien lloc totes les festes i
activitats del poble. En canvi el Casino abandonava les seves funcions per
passar a ser exclusivament d’ús privat dels seus propietaris. Josep Gimbernat
Municoy, promotor de l’edifici del Casino, va néixer a Cabanes el 1884. Era el
rebesnet d’Isidre Gimbernat Teixidor, el primer Gimbernat que va arribar al
poble el 1782 per casar-se amb Maria Àngela Frasquet Pastoret, hereva de can
Frasquet. Josep va ser secretari de l’Ajuntament de Cabanes des del 9 de maig
de 1909 fins al juny de 1934 quan, després d’un seguit de conflictes amb la
corporació municipal, va ser rellevat del seu càrrec. Va morir el 16 de desembre
del mateix any. Arran del canvi de govern suscitat pels fets d’octubre de 1934,
el juny de 1935, el seu fill, Josep Gimbernat Prim, que ja actuava com a
auxiliar de secretaria, va ser nomenat secretari interí fins al 20 de febrer de
1936, quan va ser cessat pel consistori sorgit després de les eleccions i que
estava format pels regidors suspesos l’octubre de 1934. La plaça de secretari
va ser concedida a Modest Serra Mont. Els anys 1943 i 1944 Josepa Prim Clos,
vídua de Josep Gimbernat Municoy, era l’adjudicatària de l’expenedoria de tabac
de Cabanes que devia tenir la seu al mateix immoble del Casino. Més endavant
l’expenedoria va passar al cafè de Ca la Lina.
*************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38695
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/01/el-casino-de-cabanes-lemporda-sobira.html
*************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada