Llocs de Catalunya

CONJUNT EREMÍTIC DE SANT PAU, FONT i COVETA

VILAFRANCA DEL PENEDÈS - L'ALT PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

La historia de l’ermita de Sant Pau es remunta a més de 600 anys enrere. Es té constància documental que al 1392, el rei Joan I dóna la sinagoga.....als ermitans del Puig. .....l’antiga capella de Sant Pau... situada sota la falda de la muntanya del Puig.

A finals del segle XVI la primitiva capella va quedar petita i es va acordar construir-ne una altra de més gran al lloc on ara ens trobem.

A principis del segle XIX ¡, amb la desamortització, l’ermita va haver de marxar. Va iniciar-se un llarg període d’abandonament i, a principis del segle XX, l’edifici es trobava en molt mal estat. Finalment, es decidí enderrocar·lo i excavar una cova a la penya, qu es va inaugurar el 1910.

Vistes de l’antiga ermita de Sant Pau

Juntament amb l’ermita, la nova edificació acollia una casa on vivia un ermità, i un gran menjador amb vistes panoràmiques

La nova capella de Sant Pau, el dia de la seva inauguració ( 25 de gener de 1910)

A la paret e la roca, podem veure els forats on reposaven les bigues

Antiga cisterna que servia per recollir l’aigua de la pluja

Enllaç amb informació del conjunt eremític:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-eremitic-de-sant-pau

Època: segle XIV

Descripció:

Es tracta d'un conjunt eremític amb capelles, fornícules, forats per encabir bigues de fusta. Al vessant solell del turó hi ha l'ermita de Sant Pau i, més a llevant, una capella (amb una ceràmica esmaltada moderna amb la representació de Sant Jaume i Sant Jordi). Davant la capella hi ha una petita esplanada artificial feta retallant la roca natural. La capella té una amplada de 180 cm, una alçada de 275 cm i una profunditat de 180 cm. A l'interior hi ha un relleix, com un banc alt. Està acabada amb un arc de mig punt tallat a la roca. A l'esquerra, a 3,25 m, hi ha una concavitat de 60 cm de profunditat i 180 cm d'alçada, situada a 90 cm del sòl. Per damunt la porta de la capella i de la fornícula, a la paret, hi ha una alineació d'una vintena de forats d'encaixar bigues; que fan pensar en una coberta d'un únic vessant, orientat a migdia.

Hi ha més retalls, forats, replans, bancs retallats a la roca.

Finalment a uns 3 metres a l'oest del replà del davant la capelleta, hi ha l'ermita de Sant Pau, també excavada a la roca i acabada amb un arc de mig punt, amb una profunditat de sis metres (més dos metres fets d'obra en el segle XX), una alçada màxima de 3'2 m. i una amplada de 5 m.

Tot i tractar-se d'un conjunt eremític documentat des de 1392, no figura en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.

Història:

La primera referència documental de l'existència d'ermitans a Sant Pau, és de quan el rei Joan I (1392) fa donació de la sinagoga dels jueus de Vilafranca als ermitans de Sant Pau.

Abans de l'any 1910, existia una ermita edificada, de la que es conserven fotografies. Sembla ser que la decadència de l'època de la fil·loxera va contribuir al deteriorament d'aquesta ermita fins que va quedar enrunada. Però a l'any 1910 s'inaugura un nou projecte, amb l'ampliació de la plaça del davant, sense l'ermita enrunada i es comença a excavar la roca per fer-hi una nova ermita. La cavitat actual hauria estat L'absis d'aquesta nova ermita, que finalment no es va acabar.

**********************************************

Enllaç amb informació de la Font de Sant Pau:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pau

Època: segle XIX – XX

Descripció:

Font que agafa l'aigua de la població, dedicada a Sant Pau. El recinte que acull la font és absidal amb una volta de pedra de quart d'esfera, sobre unes parets laterals, molt gruixudes, en forma d'absis. La font està centrada i als costats hi ha un banc corregut. L'aixeta és un tub de ferro, damunt del qual hi ha un polsador. A sobre de la font hi ha un plafó de rajoles amb la imatge de Sant Pau, molt deteriorada.
Al davant, hi ha taules i bancs de formigó; i a sota hi havia un espai preparat per fer-hi barbacoes que els nous temps han fet treure.

Història:

La va construir el senyor Blanc, paleta de Vilafranca.

**********************************************

Enllaç amb informació de la Coveta de Sant Pau:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-de-sant-pau

Es tracta de dues cavitats, una al costat de l'altra que, segons l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es comuniquen. La boca principal s'empetiteix de seguida a manera de galeria i una secundària que passat un petit passadís en colze, s'obre a uns 20 metres de fondària.
S'hi van trobar fragments de destrals de basalt, ascles de sílex i ceràmica feta a mà.

Enllaç amb informació del jaciment de la Coveta de Sant Pau:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/7512

Els materials que s'hi documenten són els següents: fragment de destral de basalt, ascles de sílex, ceràmica feta a mà, llisa i ceràmica a mà amb decoració a cordons. De manera àmplia els atribuïm una cronologia de Calcolític/Bronze, malgrat la migradesa de les dades de què disposen els autors de la Carta.

**********************************************