MONESTIR DE SANT SALVADOR
BREDA - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XI
Descripció:
L'església actual gòtica, que substitueix la primera
romànica, és d'una única nau, de 33 metres de llarg per 12'5 metres d'amplada i
18 metres d'alçada, coberta amb volta de creueria i absis poligonal. La nau
s'estructura en 4 trams rectangulars dividits per arcs torals. Dins de l'absis s'obren
cinc capelles de planta quadrada. Abans d'arribar al presbiteri, a l'esquerra,
hi ha la Capella del Sant Crist i la porta d'entrada al campanar. A la mateixa
alçada de la nau de l'església, a la banda dreta, hi ha la sagristia i al seu
costat hi ha la Capella del Santíssim, a través de la qual, en temps de vida
monacal, es podia accedir al claustre. Originàriament el cor es trobava al
centre de la nau, però al 1857 es va desplaçar a l'espai just damunt de
l'entrada al temple i, després del 1936, es va refer. La façana principal del
temple està formada per carreus de pedra ben escairats i està coronada per una
cornisa de formes corbes als laterals i pla al centre, amb decoració de
pinacles als extrems. A l'eix central s'obre la portalada formada per quatre
arquivoltes ogivals, emmarcada per dos semi-pinacles adossats al mur, i al seu
interior hi ha la porta d'arc rebaixat. Al timpà de la porta, s'hi observa una
imatge de Sant Salvador, el patró titular del monestir, realitzada per Domènec
Fita. Seguint el mateix s'obre una rosassa de secció abotzinada amb un vitrall
obra de Manel Genovart i, sobre seu, una senzilla creu metàl·lica, la qual
commemora la celebració de la Santa Missió de l'any 1952. Per sota de la
rosassa hi ha esculpit en relleu l'escut d'un dels dos abats Sampsó. A les
façanes laterals es poden veure grans contraforts i finestres amb arcs
apuntats. A l'interior de l'església es conserven nombroses obres d'art, com:
els reliquiaris de Sant Iscle i Santa Victòria, retaules renaixentistes,
Vitralls obra de Domènec Fita i Manel Genovart, quadres del pintor Antoni
Viladomat o diverses imatges repartides per les capelles i l'altar major. A la
sagristia es custodien diversos objectes com peces d'orfebreria, missals,
llibres de culte, casulles o imatges. També es conserva una làpida sepulcral de
marbre blanc de Ferran de Joara i Timbor de Cabrera, datada de principis del
segle XVI, que consisteix en un baix relleu on hi apareixen esculpides les
figures jacents del matrimoni. El campanar de planta quadrada i 32 metres
d'alçada, adossat al costat de tramuntana, és l'únic element que ha perdurat
inalterat de la construcció original romànica. Està dividit en 6 pisos. Al
primer nivell hi ha la porta d'accés d'arc de mig punt al costat de migdia i al
segon hi ha tres finestres d'una sola esqueixada amb arc adovellat. Segueixen
dos pisos amb dues finestres a cada cara d'arc de mig punt. I finalment, dos
nivells més amb dues parelles de finestres geminades separades per columnes amb
capitells mensuliformes. Cadascun d'aquests registres és dividit per una banda
d'arcuacions cegues i un fris de dents de serra de tipus llombard. Corona el
conjunt una barana amb merlets triangulars. L'altre element destacable que
compon el monument històric són les restes del claustre, que segueix el patró
arquitectònic dels claustres d'estil romànic de les construccions monacals
d'orde benedictí. Es pot datar arquitectònicament en el que es coneix com a
segon romànic, entre finals del segle XII i inicis del XIII. Es conserva la
galeria de tramuntana adossada al mur sud del temple, romànica i formada per 7
arcs de mig punt, sobre parells d'esveltes columnes. Els capitells repeteixen
la mateixa ornamentació, formada per quatre grans fulles de lliri agrupades en
ram, d'un estil de transició del romànic al gòtic. De la resta d'element del
claustre i les dependències monacals, no es conserva gairebé cap element a
causa de la parcel·lització efectuada després de la seva venda a particulars a
partir del 1846. L'aula capitular s'ha transformat en un pas entre la plaça del
Convent i l'interior del claustre, però conserva el sostre amb volta de
llunetes d'estil barroc. Algunes façanes dels habitatges que s'obren al
claustre podrien conservar murs originals del monestir.
Notícies històriques:
El vescomtes de Girona-Cabrera, Guerau i la seva muller Ermessenda, fundaren, l'any 1038, a la vila de Breda un monestir benedictí que dotaren de diversos delmes i privilegis tant a la població de Breda com per les rodalies. El temple va ser consagrat l'any 1068 pels bisbes de Girona Berenguer Guifred i el de Barcelona Berenguer; consta que en aquell moment l'abat era Amat. L'any 1098, apareix l'església de Sant Salvador de Breda amb totes les seves pertinences dins del llistat de possessions del monestir de Sant Cugat. Durant els segles XII i XIII, la família vescomtal Cabrera anà eixamplant les possessions del monestir. A part d'aquestes possessions, el monestir havia rebut rendes del comtat d'Urgell, concretament d'Àger i Artesa. Les primeres grans reformes que van afectar l'església es van iniciar la primera meitat del segle XIV i s'allargaren fins al segle XVI. Aquestes van ser endegades per l'abat Gisper de Jàfer (1296-1337). A mitjan segle XIV, Bernat II, vescomte de Cabrera, va fer estada al monestir, durant un període de temps, fins que el rei Pere III el Cerimoniós el va anar a cercar. El motiu era que el rei necessitava els seus serveis com a conseller en el context de les disputes que tenia la Corona amb la rebel·lió de les Unions als regnes de València i Aragó. Anys més tard, entre 1362 i 1363, Bernat es va trobar enmig d'una conspiració, que va concloure amb un procés judicial amb acusació de traïció i la seva posterior execució l'any 1364. El seu fill Bernat III, en resposta a aquesta acusació, va aixecar el seu vescomtat en rebel·lió contra el rei Pere. Seguidament, el monarca va sufocar militarment la rebel·lió sotmetent tot el territori Cabrera i presentant un setge al castell de Montsoriu entre 1367 i 1368. Els títols i els territoris que havia confiscat als Cabrera van ser retornats anys més tard a Bernat o Bernardí IV, que recuperaria la confiança reial i es convertiria, a finals del segle XIV, en Comte de Mòdica. Aquests temps convulsos van incidir directament en la vida del monestir. L'any 1488, el monestir va bastir un hospital per albergar persones pobres i malalts i ordenà construir-hi una capella sota la protecció de Sant Sebastià. Al llarg dels anys el monestir anà perdent força. El 1810, en plena Guerra del Francès, l'exèrcit napoleònic va saquejar l'església i va fondre 17 campanes per tal de fabricar canons. Un cop passat el conflicte bèl·lic, els monjos pogueren tornar al cenobi, amb un breu període d'abandó esdevingut entre 1820 i 1823 i fins a l'exclaustració definitiva el juliol de 1835. El 1841 el monestir es vengué a diferents particulars, excepte el campanar, la sagristia i l'església que, des del 15 de febrer de 1839 havia estat cedida com a església parroquial, però no funcionà com a tal fins a l'any 1846 quan fou beneïda pel rector Josep Moy. L'antiga església parroquial es convertiria en ajuntament municipal i escoles públiques del municipi de Breda. Durant la primera carlinada, l'església fou ocupada i convertida en fortí per destacaments de Nacionals o Miquelets procedents de Barcelona, Badalona i Granollers. Es van cremar moltes de les imatges de fusta que hi havia a l'interior de l'església, es va destruir el retaule major i el cor també es va veure danyat. Durant la tercera guerra carlina, l'any 1872, l'església fou fortificada i la sagristia es convertí en un magatzem de munició. Els carlins calaren foc a la sagristia i a una part del claustre per foragitar els voluntaris que s'havien atrinxerat al campanar de l'església. Durant la Guerra Civil Espanyola es van destruir els altars i les imatges de l'església parroquial i robaren tres campanes del campanar. La sagristia es convertí en un magatzem de queviures i, cap al final de la guerra, l'església es convertí en un gran dipòsit de bidons de gasolina. El 31 de gener de 1939, quan les forces republicanes estaven en retirada, calaren foc a la gasolina tot ocasionant un gran incendi a l'interior de l'església. El resultat va ser l'ensorrament de les dues voltes més properes a la porta d'entrada i la destrucció de tots els vitralls. Després de la guerra es va reconstruir l'església i, l'any 1943, es van poder oficiar novament els actes religiosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada